39 152
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Archiu:NGC6543.jpg|thumb|225px|La [[Nebulosa Ull de gat|nebulosa Ull de Gat]]. Image en fals color ([[espectre electromagnètic|visible i rajos X]]) presa pel [[telescopi espacial Hubble]].]]
[[Archiu:NGC6543.jpg|thumb|225px|La [[Nebulosa Ull de gat|nebulosa Ull de Gat]]. Image en fals color ([[espectre electromagnètic|visible i rajos X]]) presa pel [[telescopi espacial Hubble]].]]
Una '''nebulosa planetària''' és una [[nebulosa d'emissió]] consistent en una coberta lluenta en expansió de [[Plasma (estat de la matèria)|plasma]] i [[gas]] [[ionisació|ionisat]], expulsada durant la fase de [[branca asintòtica jaganta]] que travessen les [[estrela|estreles]] [[jaganta roja|jagantes roges]] en els últims moments de les seues vides.
Una '''nebulosa planetària''' és una [[nebulosa d'emissió]] consistent en una coberta lluenta en expansió de [[Plasma (estat de la matèria)|plasma]] i [[gas]] [[ionisació|ionisat]], expulsada durant la fase de [[branca asintòtica jaganta]] que travessen les [[estrela|estreles]] [[jaganta roja|jagantes roges]] en els últims moments de les seues vides.
El nom es deu a que els seus descobridors, en el [[sigle XVIII]], varen observar que la seua apariència era similar als planetes jagants vists a través dels [[telescopi|telescopis]] òptics de l'época, encara que realment no tenen cap relació en els [[Planeta|planetes]]. Es tracta d'un fenomen relativament breu en térmens astronòmics, que dura de l'orde de les decenes de mils d'anys (el temps de vida d'una estrela comuna ronda els dèu mil millons d'anys).
Al final de la vida de les estreles que alcancen la fase de jaganta roja, les capes exteriors de l'estrela són expelides per pulsacions i a intensos vents estelars. Despuix de l'expulsió d'estes capes, subsistix un chicotet núcleu de l'estrela, el qual es troba a una gran temperatura i lluïx de manera intensa. La radiació ultravioleta emesa per este núcleu ionisa les capes externes que l'estrela havia expulsat.
Les nebuloses planetàries són objectes de gran importància en astronomia, degut a que eixerciten un paper crucial en l'evolució química de les galàxies, tornant al mig interestelar [[Metal|metals]] pesats i atres productes de la nucleosíntesis de les estreles (com a [[carbono]], [[nitrogen]], [[oxigen]] i [[calcio]]). En galàxies lluntanes, les nebuloses planetàries són els únics objectes dels que es pot obtindre informació útil sobre la seua composició química.
Les imàgens preses pel telescopi espacial Hubble han revelat que moltes nebuloses planetàries presenten morfologia extremadament complexes.7 Solament entorn a un quint d'elles mostren formes més o menys esfèriques. El mecanisme que produïx esta àmplia gama de formes no es comprén encara molt be, encara que es creu que les estreles binaries centrals, els vents estelars i els camps magnètics11 podrien eixercir un paper important.
== Referències ==
== Referències ==