El seu interés científic inicial com investigador se centrà en el camp de la [[neurologia]], derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent [[Sicologia|sicològica]] de les afeccions mentals, de la que donaria conter en la seua pràctica privada. Estudià en [[París]] en el neuròlec [[França|francés]] [[Jean-Martin Charcot]] les aplicacions de l' [[hipnosis]] en el tractament de l'[[histèria]]. De volta en Viena i en colaboració en [[Joseph Breuer]] desenrollà el [[mètodo catàrtic]]. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestió hipnòtica com el mètodo catàrtic per l'[[associació lliure]] i l' [[interpretació dels somis]]. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoració dels traumes psicògens com productors de síntomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria [[etiologia|etiològica]] de les neurosis més diferenciada. Tot açò se convertí en el punt de partida del [[sicoanàlisis]], al que se dedicà ininterrompudament el restant de la seua vida. <ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref> | El seu interés científic inicial com investigador se centrà en el camp de la [[neurologia]], derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent [[Sicologia|sicològica]] de les afeccions mentals, de la que donaria conter en la seua pràctica privada. Estudià en [[París]] en el neuròlec [[França|francés]] [[Jean-Martin Charcot]] les aplicacions de l' [[hipnosis]] en el tractament de l'[[histèria]]. De volta en Viena i en colaboració en [[Joseph Breuer]] desenrollà el [[mètodo catàrtic]]. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestió hipnòtica com el mètodo catàrtic per l'[[associació lliure]] i l' [[interpretació dels somis]]. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoració dels traumes psicògens com productors de síntomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria [[etiologia|etiològica]] de les neurosis més diferenciada. Tot açò se convertí en el punt de partida del [[sicoanàlisis]], al que se dedicà ininterrompudament el restant de la seua vida. <ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref> |