| Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica. | | Els estats d'equilibri s'estudien i definixen per mig de ''magnituts extensives'' tals com l'[[energia interna]], l'[[entropia]], el [[volum]] o la composició [[mol]]ar del sistema,<ref name=callen>Callen, H., ''Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics'', 2nd Ed., Wiley, 1985</ref> o per mig de magnituts no-extensives derivades de les anteriors com la [[temperatura]], [[pressió]] i el [[potencial químic]]; atres magnituts, tals com l'[[imanació]], la [[força electromotris]] i les associades en la mecànica dels [[mig continu|mijos continus]] en general també poden tractar-se per mig de la termodinàmica. |
| <ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref> | | <ref>Asaro, R., Lubarda, V., Mechanics of Solids and Materials, Cambridge University Press (2006)</ref> |