Canvis

| lloc_mort = [[Kremlin-Bicêtre]], [[Val de Marne]], [[França]]

| lloc_mort = [[Kremlin-Bicêtre]], [[Val de Marne]], [[França]]

}}

}}

'''Jean François Revel''' ([[Marsella]], [[França]], [[19 de giner]] de [[1924]] – [[Kremlin-Bicêtre]], [[Val de Marne]], [[França]], [[30 d'abril]] de [[2006]]) fon un filòsof, escritor, periodiste, gastrònom i membre de l'Acadèmia francesa.

'''Jean François Revel''' ([[Marsella]], [[França]], [[19 de giner]] de [[1924]] - † [[Kremlin-Bicêtre]], [[Val de Marne]], [[França]], [[30 d'abril]] de [[2006]]) fon un filòsof, escritor, periodiste, gastrònom i membre de l'Acadèmia francesa.

== Biografia ==

== Biografia ==

Naixcut en el sí d'una pròspera família de classe mija originària del Franc Comtat. Va donar classes de filosofia en [[Argèlia]], en l'Institut Francés de [[Ciutat de Mèxic]] i en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de [[Florència]] durant la década de [[1950]]. Va iniciar la seua carrera lliterària i periodística en [[1957]]. Militant socialiste fins a [[1970]], escomençaria a abandonar eixa ideologia a partir del seu primer ensaig polític, ''Ni Marx ni Jésus'', que va obtindre un gran èxit.

Naixcut en el sí d'una pròspera família de classe mija originària del Franc Comtat. Va donar classes de filosofia en [[Argèlia]], en l'Institut Francés de [[Ciutat de Mèxic]] i en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de [[Florència]] durant la [[década de 1950]]. Va iniciar la seua carrera lliterària i periodística en l'any [[1957]]. Militant socialiste fins a l'any [[1970]], escomençaria a abandonar eixa ideologia a partir del seu primer ensaig polític, ''Ni Marx ni Jésus'', que va obtindre un gran èxit.

En [[1976]], va publicar ''La Tentation totalitaire'', un any despuix ''La Nouvelle Censure''. Va realisar un acostament a la dreta nortamericana i es va unir en giner de [[1982]] a un coloqui del "Comité per al Món Lliure", a on es varen llançar virulents atacs contra les [[Nacions Unides]].

En l'any [[1976]], va publicar ''La Tentation totalitaire'', un any despuix ''La Nouvelle Censure''. Va realisar un acostament a la dreta nortamericana i es va unir en [[giner]] de [[1982]] a un coloqui del "Comité per al Món Lliure", a on es varen llançar virulents atacs contra les [[Nacions Unides]].

Fon redactor cap de les pàgines lliteràries de ''France-Observateur'', director i membre del consell d'administració de ''L'Express'' entre [[1978]] i [[1981]], croniste de ''Le Point'', ''Europe'' 1 i ''Radio Télévision Luxembourg''. Treballà com a conseller lliterari en les editorials Juilliard i Éditions Robert Laffont. Fon autor de numeroses obres, entre les que destaquen ''El coneiximent inútil'', ''Ni Marx ni Jesús'', ''La tentació totalitària'', ''Un festí en paraules'', ''La renaixença democràtica'', ''El monge i el filòsof'' i ''La gran mascarada''.

Fon redactor cap de les pàgines lliteràries de ''France-Observateur'', director i membre del consell d'administració de ''L'Express'' entre els anys [[1978]] i [[1981]], croniste de ''Le Point'', ''Europe'' 1 i ''Radio Télévision Luxembourg''. Treballà com a conseller lliterari en les editorials Juilliard i Éditions Robert Laffont. Fon autor de numeroses obres, entre les que destaquen ''El coneiximent inútil'', ''Ni Marx ni Jesús'', ''La tentació totalitària'', ''Un festí en paraules'', ''La renaixença democràtica'', ''El monge i el filòsof'' i ''La gran mascarada''.

Fon elegit el 19 de juny de [[1997]] com a membre de l'Acadèmia Francesa en el número 24, cadira 10. El mateix any, va publicar les seues memòries baix el títul ''Le Voleur dans la maison vide'', aixina com ''Le Moine et le Philosophe'', un diàlec en el seu fill Matthieu Ricard, monge budiste tibetà, llibre del que es varen imprimir 350.000 còpies en França i que ha segut traduït a 21 idiomes. Ademés de Matthieu Ricard, Jean François Revel té atres dos fills, Nicolas Revel i Ève Ricard.

Fon elegit el [[19 de juny]] de [[1997]] com a membre de l'Acadèmia Francesa en el número 24, cadira 10. El mateix any, va publicar les seues memòries baix el títul ''Le Voleur dans la maison vide'', aixina com ''Le Moine et le Philosophe'', un diàlec en el seu fill Matthieu Ricard, monge budiste tibetà, llibre del que es varen imprimir 350.000 còpies en França i que ha segut traduït a 21 idiomes. Ademés de Matthieu Ricard, Jean François Revel té atres dos fills, Nicolas Revel i Ève Ricard.

Durant els seus últims anys de vida fon colaborador habitual del semanari ''Le Point''. Va fallir el 30 d'abril de l'any 2006 en el Centre Hospitalari Universitari de Kremlin-Bicêtre, Val de Marne, prop de [[París]].

Durant els seus últims anys de vida fon colaborador habitual del semanari ''Le Point''. Va fallir el 30 d'abril de l'any 2006 en el Centre Hospitalari Universitari de Kremlin-Bicêtre, Val de Marne, prop de [[París]].