Canvis

| lloc_mort = [[Baltimore]], [[Maryland]], [[Estats Units]]  

| lloc_mort = [[Baltimore]], [[Maryland]], [[Estats Units]]  

}}

}}

'''Henry Louis Mencken''', també conegut com '''H. L. Mencken''' ([[Baltimore]], [[Maryland]], [[Estats Units]], [[12 de setembre]] de [[1880]] - [[29 de giner]] de [[1956]]) fon un escritor, periodiste, ensagiste, satíric, crític cultural i acadèmic de l'anglés nortamericà. Comentà àmpliament l'escena social, la lliteratura, la música, els polítics prominents i els moviments contemporàneus. El seu reportage satíric sobre el [[Juí de Scopes]], al que va malnomenar el «Juí de la Mona», també li va valdre l'atenció.

'''Henry Louis Mencken''', també conegut com '''H. L. Mencken''' ([[Baltimore]], [[Maryland]], [[Estats Units]], [[12 de setembre]] de [[1880]] - † [[29 de giner]] de [[1956]]) fon un escritor, periodiste, ensagiste, satíric, crític cultural i acadèmic de l'anglés nortamericà. Comentà àmpliament l'escena social, la lliteratura, la música, els polítics prominents i els moviments contemporàneus. El seu reportage satíric sobre el [[Juí de Scopes]], al que va malnomenar el «Juí de la Mona», també li va valdre l'atenció.

Com a acadèmic, Mencken és conegut per ''The American Language'', un estudi en varis volums sobre cóm es parla l'idioma anglés en els Estats Units. Admirador del filòsof alemà [[Friedrich Nietzsche]], es va opondre obertament a la religió organisada, al teisme i a la democràcia representativa, l'última de les quals considerava un sistema en el que els hòmens inferiors dominaven als superiors. Mencken era partidari del progrés científic i criticava l'[[osteopatia]] i la [[quiropràctica]]. També fon un crític obert de l'economia.

Com a acadèmic, Mencken és conegut per ''The American Language'', un estudi en varis volums sobre cóm es parla l'idioma anglés en els Estats Units. Admirador del filòsof alemà [[Friedrich Nietzsche]], es va opondre obertament a la religió organisada, al teisme i a la democràcia representativa, l'última de les quals considerava un sistema en el que els hòmens inferiors dominaven als superiors. Mencken era partidari del progrés científic i criticava l'[[osteopatia]] i la [[quiropràctica]]. També fon un crític obert de l'economia.

Mencken es va opondre a la participació dels Estats Units tant en la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] com en la [[Segona Guerra Mundial]]. Alguns investigadors han calificat de raciste i antisemita part de la terminologia de les entrades del seu diari privat, encara que esta caracterisació ha segut discutida. La seua actitut cap als afroamericans reflectia el paternalisme conservador de la seua época i «el tipo d'antisemitisme que apareix en el diari privat de Mencken pot trobar-se en atres llocs: per eixemple, en les primeres cartes d'[[Eleanor Roosevelt]] i [[Adlai Stevenson]]». Semblava mostrar un genuí entusiasme pel militarisme, pero mai en la seua forma nortamericana. «La guerra és alguna cosa bona», va escriure una volta, «perque és honesta, admet el fet central de la naturalea humana.... Una nació que permaneix massa temps en pau es convertix en una espècie de jagantesca fadrina».

Mencken es va opondre a la participació dels Estats Units tant en la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] com en la [[Segona Guerra Mundial]]. Alguns investigadors han calificat de raciste i antisemita part de la terminologia de les entrades del seu diari privat, encara que esta caracterisació ha segut discutida. La seua actitut cap als afroamericans reflectia el paternalisme conservador de la seua época i «el tipo d'antisemitisme que apareix en el diari privat de Mencken pot trobar-se en atres llocs: per eixemple, en les primeres cartes d'[[Eleanor Roosevelt]] i [[Adlai Stevenson]]». Semblava mostrar un genuí entusiasme pel militarisme, pero mai en la seua forma nortamericana. «La guerra és alguna cosa bona», va escriure una volta, «perque és honesta, admet el fet central de la naturalea humana.... Una nació que permaneix massa temps en pau es convertix en una espècie de jagantesca fadrina».

La seua antiga casa en el barri de Union Square, a l'oest de Baltimore, es va convertir en un museu municipal, la H. L. Mencken House. Els seus documents es varen distribuir entre vàries biblioteques de la ciutat i de l'universitat, i la major colecció es troba en la Sala Mencken de la sucursal central de la Biblioteca Lliure Enoch Pratt de Baltimore.

La seua antiga casa en el barri de Union Square, a l'[[oest]] de Baltimore, es va convertir en un museu municipal, la H. L. Mencken House. Els seus documents es varen distribuir entre vàries biblioteques de la ciutat i de l'universitat, i la major colecció es troba en la Sala Mencken de la sucursal central de la Biblioteca Lliure Enoch Pratt de Baltimore.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==