Canvis

En l'any [[1999]] fon designat secretari d'Estat i Administracions territorials del govern de [[José María Aznar]]. En les [[eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions de 2000]] fon triat diputat del [[Congrés dels Diputats|Congres]] i vicepresident primer de la cambra. En abril de l'any [[2002]], tornà a la [[Comunitat Valenciana]] com [[delegat del Govern d'Espanya]]. El [[9 de juliol]] de [[2002]], [[Eduardo Zaplana]] abandonà la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] per la cartera de Treball en Madrit, deixà la presidència de la Generalitat a [[José Luis Olivas Martínez]], i designà a Camps com a candidat del Partit Popular a la Presidència de la Generalitat. El 25 de maig de [[2003]], Camps guanyà les eleccions autonòmiques en majoria absoluta i prengué el càrrec de [[president de la Generalitat Valenciana]].

En l'any [[1999]] fon designat secretari d'Estat i Administracions territorials del govern de [[José María Aznar]]. En les [[eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions de 2000]] fon triat diputat del [[Congrés dels Diputats|Congres]] i vicepresident primer de la cambra. En abril de l'any [[2002]], tornà a la [[Comunitat Valenciana]] com [[delegat del Govern d'Espanya]]. El [[9 de juliol]] de [[2002]], [[Eduardo Zaplana]] abandonà la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] per la cartera de Treball en Madrit, deixà la presidència de la Generalitat a [[José Luis Olivas Martínez]], i designà a Camps com a candidat del Partit Popular a la Presidència de la Generalitat. El 25 de maig de [[2003]], Camps guanyà les eleccions autonòmiques en majoria absoluta i prengué el càrrec de [[president de la Generalitat Valenciana]].

Poc a poc, Camps fon refermant el seu poder i arraconant els partidaris d'Eduardo Zaplana, tant en el partit com en el govern. Aixina, en l'any [[2004]] fon triat president del [[PPCV]]. En l'actualitat les relacions de [[Francisco Camps]] i [[Eduardo Zaplana]] s'han reduït considerablement, al punt que el president del [[Partit Popular]], [[Mariano Rajoy]], hagué d'intervindre (febrer de l'any [[2007]]).

Poc a poc, Camps fon refermant el seu poder i arraconant els partidaris d'Eduardo Zaplana, tant en el partit com en el govern. Aixina, en l'any [[2004]] fon triat president del [[PPCV]]. En l'actualitat les relacions de Francisco Camps i [[Eduardo Zaplana]] s'han reduït considerablement, al punt que el president del [[Partit Popular]], [[Mariano Rajoy]], hagué d'intervindre (febrer de l'any [[2007]]).

En l'any [[2006]], Camps reformà dos aspectes de l'[[ Estatut d'Autonomia Valencià]] de [[1982]]. Per una part, Camps inclogué en l'Estatut a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] per a blindar-la llegalment, fent-la d'obligat compliment. Per atra, inclogué la nomenada "Clàusula Camps", segons la qual, el govern valencià podria reivindicar tot lo que reivindicaren atres governs autonòmics en el futur. El [[27 de maig]] de [[2007]], [[Francisco Camps]], com a candidat del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]], tornà a guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del [[PSPV-PSOE]] i els 7 de [[Compromís pel País Valencià]].

En l'any [[2006]], Camps reformà dos aspectes de l'[[ Estatut d'Autonomia Valencià]] de [[1982]]. Per una part, Camps inclogué en l'Estatut a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] per a blindar-la llegalment, fent-la d'obligat compliment. Per atra, inclogué la nomenada "Clàusula Camps", segons la qual, el govern valencià podria reivindicar tot lo que reivindicaren atres governs autonòmics en el futur. El [[27 de maig]] de [[2007]], Francisco Camps, com a candidat del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]], tornà a guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del [[PSPV-PSOE]] i els 7 de [[Compromís pel País Valencià]].

A principis de l'any [[2009]], el juge [[Baltasar Garzón]] estimà que Francisco Camps, d'acort en l'informe de la [[Fiscalia Anticorrupció]],<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/fiscalia/implica/presidente/valenciano/Francisco/Camps/trama/corrupta/elpepiesp/20090219elpepinac_17/Tes La fiscalia implica el president [[valencià]], '''Francisco Camps''', en la trama corrupta], ''[[El País]] '', 19 de febrer del [[2009]].</ref> podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació a la trama de [[corrupció]] del [[Cas Gürtel]]. Al ser Camps aforat, per ostentar un càrrec polític, el juge Garzón es va inhibir en favor del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]].<ref>[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=592796&idseccio_PK=1008 Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia], ''[[El Periòdic de Catalunya]] '', 6 de març del 2009.</ref>. Finalment el [[20 de juliol]] de [[2011]] Francisco Camps dimití de la Presidència de la Generalitat Valenciana degut a la seua implicació judicial en la nomenada "causa dels trages", dins del Cas Gürtel, del que posteriorment ha segut declarat inocent.

A principis de l'any [[2009]], el juge [[Baltasar Garzón]] estimà que Francisco Camps, d'acort en l'informe de la [[Fiscalia Anticorrupció]],<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/fiscalia/implica/presidente/valenciano/Francisco/Camps/trama/corrupta/elpepiesp/20090219elpepinac_17/Tes La fiscalia implica el president [[valencià]], '''Francisco Camps''', en la trama corrupta], ''[[El País]] '', 19 de febrer del [[2009]].</ref> podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació a la trama de [[corrupció]] del [[Cas Gürtel]]. Al ser Camps aforat, per ostentar un càrrec polític, el juge Garzón es va inhibir en favor del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]].<ref>[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=592796&idseccio_PK=1008 Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia], ''[[El Periòdic de Catalunya]] '', 6 de març del 2009.</ref>. Finalment el [[20 de juliol]] de [[2011]] Francisco Camps dimití de la Presidència de la Generalitat Valenciana degut a la seua implicació judicial en la nomenada "causa dels trages", dins del Cas Gürtel, del que posteriorment ha segut declarat inocent.