| Entre abril i juliol de 1238, durant el siti de la ciutat de [[Valéncia]] es va mostrar molt actiu, posteriorment no torna a aparéixer en els documents fins al [[18 d'octubre]] a on torna a aparéixer com a testic d'algunes donacions del rei, documentat tot per [[Huici]] i [[Cabanes]]. Ubieto, supon que açò és a causa del compliment dels tres mesos que els cavallers tenien per obligació en el rei. | | Entre abril i juliol de 1238, durant el siti de la ciutat de [[Valéncia]] es va mostrar molt actiu, posteriorment no torna a aparéixer en els documents fins al [[18 d'octubre]] a on torna a aparéixer com a testic d'algunes donacions del rei, documentat tot per [[Huici]] i [[Cabanes]]. Ubieto, supon que açò és a causa del compliment dels tres mesos que els cavallers tenien per obligació en el rei. |
| {{cita|«E, quan fo presa València, venc En Ramon Folc de Cardona, e entre sos parents e seus venc bé ab cinquanta cavallers, e dixeren que, pus no havien estat al seti, que pregaven-nos que volguéssem que feesen una cavalcada en terres de Múrcia. E a nós plac-nos que la feesen, e hagueren Artal d'Alagó, fill de don Blasco, qui sabia en la terra, que ja hi havia estat. E, al primer lloc que vigueren a qui volguessen feer mal fo Villena. E, quan foren prop Villena, faeren guarnir los cavalls; e, arma's tota la companya de les armes que hi avien, e feeren brocada contra los sarraïns de Villena, e tolgren-los bé les dues parts de la vila de Villena, e puis no ho pogren sofrir d'aturar pus, per la força dels sarraïns que eran llaïns; e hagren-se a exir de la vila, però tragueren-ne molta roba que trobaren en les cases. E puis anaren a Saix, e faeren-hi una brocada que els tolgren de la vila gran partida, e un sarraï tirà d'un terat un cantal, e dona a N'Artal d'Alagó sus el capell de ferre, si que el derrocà del cavall, e d'aquel colp hac a morir. E, quan viren que fo mort Artal d'Alagó tragueren-lo defora, e hagre-se'n a eixir pel mal que aquí havien pres, e així com degren anar pus a avant hagren acord que, pus Artal d'Alagó era mort, que se'n tornassen. E, dins vuit dies haguem-los cobrats: e la cavalcada no profità a nengú sinó que guanyaren bestiar per a menjar a la host. E, acò passat, tornàse'n En Ramon Folc»<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12159956448097188532624/p0000001.htm Jaime I i ...]</ref>}} | | {{cita|«E, quan fo presa València, venc En Ramon Folc de Cardona, e entre sos parents e seus venc bé ab cinquanta cavallers, e dixeren que, pus no havien estat al seti, que pregaven-nos que volguéssem que feesen una cavalcada en terres de Múrcia. E a nós plac-nos que la feesen, e hagueren Artal d'Alagó, fill de don Blasco, qui sabia en la terra, que ja hi havia estat. E, al primer lloc que vigueren a qui volguessen feer mal fo Villena. E, quan foren prop Villena, faeren guarnir los cavalls; e, arma's tota la companya de les armes que hi avien, e feeren brocada contra los sarraïns de Villena, e tolgren-los bé les dues parts de la vila de Villena, e puis no ho pogren sofrir d'aturar pus, per la força dels sarraïns que eran llaïns; e hagren-se a exir de la vila, però tragueren-ne molta roba que trobaren en les cases. E puis anaren a Saix, e faeren-hi una brocada que els tolgren de la vila gran partida, e un sarraï tirà d'un terat un cantal, e dona a N'Artal d'Alagó sus el capell de ferre, si que el derrocà del cavall, e d'aquel colp hac a morir. E, quan viren que fo mort Artal d'Alagó tragueren-lo defora, e hagre-se'n a eixir pel mal que aquí havien pres, e així com degren anar pus a avant hagren acord que, pus Artal d'Alagó era mort, que se'n tornassen. E, dins vuit dies haguem-los cobrats: e la cavalcada no profità a nengú sinó que guanyaren bestiar per a menjar a la host. E, acò passat, tornàse'n En Ramon Folc»<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12159956448097188532624/p0000001.htm Jaime I i ...]</ref>}} |