78 863
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + Llínea 8:
Llínea 8: − + − + − + Llínea 30:
Llínea 30: − +
sense resum d'edició
Elionor Manuel de Villena. Naixcuda en [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]] ([[1430]]-[[1490]]), filla d'[[Enric de Villena]], poeta i prosiste de la noblea . Pertanyent a la família dels reis d'Aragó i de Castella, (casa [[Trastámara]]). Fon escritora i religiosa.
Elionor Manuel de Villena. Naixcuda en [[Valéncia]] ([[1430]]-[[1490]]), filla d'[[Enric de Villena]], poeta i prosiste de la noblea . Pertanyent a la família dels reis d'Aragó i de Castella, (casa [[Trastámara]]). Fon escritora i religiosa.
==Biografía==
==Biografia==
La reina Maria es va fer càrrec d'ella des dels 4 anys. Va viure des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que van rodejar a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En 1445 va professar en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de Valéncia, a on seria nomenada abadesa en 1463, una responsabilitat que tindria fins a la seua mort.<br />
La reina Maria es va fer càrrec d'ella des dels 4 anys. Va viure des de chicoteta en la cort de [[Maria de Castella]], educant-se en els ambients aventurers i oberts que van rodejar a [[Alfons V d'Aragó|Alfons V]], conegut com el Magnànim. En 1445 va professar en el convent de la Santíssima Trinitat de les [[Clarises]] de Valéncia, a on seria nomenada abadesa en 1463, una responsabilitat que tindria fins a la seua mort.<br />
En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sens dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la Valéncia del [[sigle XV]]. Algunes fonts diuen que Isabel va tindre ocasió de compartir les seues idees lliteràries en [[Jaume Roig]], que llavors eixercia de mege del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut vore en la ''Vita Christi'' una resposta a la [[misogínia]] de l'autor del Spill.
En tot cas, la dedicació a les lletres de l'autora no és molt freqüent en la seua época i sens dubte s'ha d'emmarcar en l'esplendor cultural de la Valéncia del [[sigle XV]]. Algunes fonts diuen que Isabel va tindre ocasió de compartir les seues idees lliteràries en [[Jaume Roig]], que llavors eixercia de mege del mateix convent, i alguns estudiosos han volgut vore en la ''Vita Christi'' una resposta a la [[misogínia]] de l'autor del Spill.
Atres escritors i traductors contemporaneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com [[Miquel Pérez]], que li dedica la traducció de la Imitació de Jesuchrist, lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la van rodejar.
Atres escritors i traductors contemporàneus la nomenen o li dediquen les seues obres, com [[Miquel Pérez]], que li dedica la traducció de la Imitació de Jesuchrist, lo que dona idea del seu prestigi entre els autors que la van rodejar.
==Sobre l'obra==
==Sobre l'obra==
La Vita Christi naix com un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del sigle XV, dins de lo que se nomena com el [[Sigle d'Or Valencià]].
La Vita Christi naix com un llibre de doctrina i es convertix en una de les peces importants de la lliteratura del [[sigle XV]], dins de lo que se nomena com el [[Sigle d'Or Valencià]].
Els crítics i estudiosos l'han vist com un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dones. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, mos parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'església de llavors.
Els crítics i estudiosos l'han vist com un referent extraordinari, i també com un cas peculiar, atenint-se a les escasses publicacions que es conserven escrites per dones. Llibre biogràfic i de contemplació, que no exclou els sons com una manera d'explicar l'espiritualitat, mos parla de les dones en relació directa en Crist, un punt de vista que no havia d'agradar molt a l'església de llavors.
La intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon firmat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es va fonamentar només en les fonts considerades llegítimes, puix, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts nomenades “extracanòniques”: [[apòcrif|llibres apòcrifs]] o tradicions, per això podríem entendre que també va estar influenciada per son pare, ya que com gran mestre d'una orde, lo que dona com a vàlits certs texts no reconeguts per l'església, així com l'exaltament de la dona.
La intenció doctrinal de la Vita Christi, llibre que no fon firmat per l'autora, no lleva que siga un gran treball lliterari que no es va fonamentar només en les fonts considerades llegítimes, puix, Isabel de Villena escriu prestant atenció a atres fonts nomenades “extra-canòniques”: [[apòcrif|llibres apòcrifs]] o tradicions, per això podríem entendre que també va estar influenciada per son pare, ya que com gran mestre d'una orde, lo que dona com a vàlits certs texts no reconeguts per l'església, aixina com l'exaltament de la dona.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.uoc.edu/lletra/noms/ivillena/index.Html Pàgina dedicada a Isabel de Villena, en lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya], en català.
*[http://www.uoc.edu/lletra/noms/ivillena/index.html Pàgina dedicada a Isabel de Villena, en lletra, l'espai de lliteratura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya], en català.
*[http://www.edilan.es/hojas/0010.Htm Speculum Animae, de sor Isabel de Villena]
*[http://www.edilan.es/hojas/0010.Htm Speculum Animae, de sor Isabel de Villena]
*[http://www.franciscanos.org/enciclopedia/isabelvillena.Htm Isabel de Villena en l'Enciclopèdia franciscana]
*[http://www.franciscanos.org/enciclopedia/isabelvillena.Htm Isabel de Villena en l'Enciclopèdia franciscana]