78 863
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + − − [[Image:SantJeroni-Claustre.jpg|thumb|250px| Lateral del claustre i escala.]] − [[Image:SantJeroni-Sarcofec.jpg|thumb|250px| Sarcòfec fills d'Alfons el Vell.]] Llínea 14:
Llínea 13: − + + +
sense resum d'edició
[[Image:SJeroniCotalba1.JPG|thumb|right|300px|[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]]]
[[Image:SJeroniCotalba1.JPG|thumb|right|300px|[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]]]
[[Image:SantJeroni-Claustre.jpg|thumb|300px|Lateral del claustre del monasteri i escala, eixemple de gòtic mudéixar valencià.]]
[[Image:SantJeroni-Sarcofec.jpg|thumb|250px|Sarcòfec dels fills del Duc Alfons el Vell, en la capella de la Verge de la Salut, eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.]]
El '''Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba''', és un edifici conventual d'estil renaixentiste construït entre els sigles [[Sigle XV|XV]] i [[Sigle XVIII|XVIII]] que es localisa en el terme municipal d'[[Alfauir]], en la [[província de Valéncia]].
El '''Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba''', és un edifici conventual d'estil renaixentiste construït entre els sigles [[Sigle XV|XV]] i [[Sigle XVIII|XVIII]] que es localisa en el terme municipal d'[[Alfauir]], en la [[província de Valéncia]].
=== Descripció ===
=== Descripció ===
*La [[torre de l'homenage]] o de les campanes és el centre d'atenció de l'edifici que sobreïx pel seu volum i altura.
*La [[torre de l'homenage]] o de les campanes és el centre d'atenció de l'edifici que sobreïx pel seu volum i altura.
*L'[[iglésia]] és un espai únic de [[planta basilical]] sense creuer en la tipologia tradicional i característica del [[gòtic]] valencià. S'ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Conta en un presbiteri rectangular en afegits barrocs i un cor elevat en volta estrelada. Les capelles laterals se situen entre els [[contrafort]]s interiors trobant-se sepultures en algunes d'elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i seguix l'esquema típic d'estructura ogival molurada. L'actual capella de la [[Mare de Deu de la Salut]] fon l'antiga [[Sala Capitular]] del monasteri. Adossat als seus murs es troba el [[sarcòfec]] en pedra tallada dels fills del [[Duc Alfons el Vell]]: Joan i Blanca. Esta és un eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.
*L'[[iglésia]] és un espai únic de [[planta basilical]] sense creuer en la tipologia tradicional i característica del [[gòtic]] valencià. S'ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Conta en un presbiteri rectangular en afegits barrocs i un cor elevat en volta estrelada. Les capelles laterals se situen entre els [[contrafort]]s interiors trobant-se sepultures en algunes d'elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i seguix l'esquema típic d'estructura ogival molurada.
*L'actual capella de la [[Mare de Deu de la Salut]] fon l'antiga [[Sala Capitular]] del monasteri. Adossat als seus murs es troba el [[sarcòfec]] en pedra tallada dels fills del [[Duc Alfons el Vell]]: Joan i Blanca. Este és un eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.
* El [[claustre]] en dos plantes. L'inferior és considerada com un dels més clars eixemples del [[gòtic]] [[mudéixar]] del [[Regne de Valéncia]] i es tracta d'un espai polícrom obert en nervadures. En l'àngul més pròxim a l'església se situa una escala helicoidal quasi flamígera. La part superior del claustre té elements que ho situen en el [[sigle XVI]]: la coberta en nervadures medievals s'opon als arcs rebaixats de l'exterior. El molurat i la tipologia constructiva són de gust [[renaixentiste]].
* El [[claustre]] en dos plantes. L'inferior és considerada com un dels més clars eixemples del [[gòtic]] [[mudéixar]] del [[Regne de Valéncia]] i es tracta d'un espai polícrom obert en nervadures. En l'àngul més pròxim a l'església se situa una escala helicoidal quasi flamígera. La part superior del claustre té elements que ho situen en el [[sigle XVI]]: la coberta en nervadures medievals s'opon als arcs rebaixats de l'exterior. El molurat i la tipologia constructiva són de gust [[renaixentiste]].