Llínea 52: |
Llínea 52: |
| | | |
| === Sustantius contables i no contables === | | === Sustantius contables i no contables === |
| + | De la mateixa manera que en moltes atres llengües, l'elefen distinguix sustantius contables i no contables. Un sustantiu contable pot ser modificat per un número i pren la -s del plural. Els sustantius contables representen en general els objectes físics, identificables individualment, tals com a cases, gats o pensaments: Per eixemple: |
| + | * un auto; la autos; cuatro autos – un coche; els coches, quatre coches |
| + | * un gato; multe gatos; un milion gatos – un gat; molts gats; un milló de gats |
| + | |
| + | Pel contrari, els sustantius no contables no prenen en general la -s del plural. Els sustantius no contables representen en general les masses sense individualitat definida, tals com a líquits (aigua, suc), pols (sucre, arena), substàncies (metal, fusta), o qualitats abstractes (elegància, llentitut). Quan els modifiquen un número o un quantitatiu, se'ls afig una unitat de mida per a aclarir. Per eixemple: |
| + | * la acua; alga acua; tre tases de acua – aigua; una miqueta d'aigua; tres tasses d'aigua |
| + | * lenio; multe lenio; du pesos de lenio – fusta; molta fusta, dos troncs de fusta |
| + | |
| + | Es poden utilisar sustantius no contables com a contables. Es tracta de situacions particulars: |
| + | * Du cafes, per favore. – Dos cafens, per favor. |
| + | * Me ia proba multe cesos. – He provat molts formages. |
| + | * On no pote compara la belias de Paris e Venezia. – No es poden comparar les bellees de París i Venècia. |
| + | |
| === Gènero === | | === Gènero === |
| === Grups nominals === | | === Grups nominals === |