83 752
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|175px|Presentación de la Mostra ''"Trenor. L'exposició d'una gran família burgesa"'', celebrada en [[Valéncia en [[2...».
[[File:Trenorexposicion.jpg|thumb|right|175px|Presentación de la Mostra ''"Trenor. L'exposició d'una gran família burgesa"'', celebrada en [[Valéncia]] en [[2009]].]]
'''Trénor''' és una família nobiliària [[Comunitat Valenciana|valenciana]], d'orige [[Irlanda|irlandés]], que es va establir en [[Valéncia]] a principis del [[sigle XIX]]. De marcada tradició militar, van destacar com a importants comerciants i industrials.
==Orígens del llinage Trénor==
Alguns han fixat els orígens d'este llinage irlandés en ''Trenmor'' o ''Treanmhar'', el nét dels quals era el poeta [[Oisín]], guerrer de la [[Fianna]] en el [[Cicle de Fenian]] o Ossiánic de la [[mitologia irlandesa]]. El religiós Patrick Woulfe va afirmar en ''Irish Names and Surnames'' (''Llinages i Noms Irlandesos''), (Dublin, 1923), que deriva del llinage gaèlic ''Mac Treinfhir'' (''fill de Trienfear''), que significa lliteralment ''home fort'' i és un dels més antics d'[[Irlanda]]. El llinage Trénor era molt conegut en el [[sigle XVIII]], especialment en el [[Ulster]], pero és poc freqüent en l'actualitat. La grafia ''Trenor'' és la que va utilisar el primer Trénor de [[Valencia]], si be van coexistir en [[Irlanda]] atres variants.
La branca valenciana dels Trénor provenia de la chicoteta noblea terratinent irlandesa ([[Gentry]]) des del [[sigle XVIII]], el primer membre de la qual conegut fon John Trenor, difunt en [[1726]]. En l'actualitat hi ha uns huit-cents descendents d'esta família, establits principalment en [[Valéncia]], pero també en [[Astúries]], [[Barcelona]], [[Canàries]] i [[Madrit]].
==Historia==
[[File:PalaciobaronesdeAlacuas.JPG|thumb|left|150|Palacio dels barons d'Alaquàs. Històrica residència principal dels Trénor en [[Valéncia]].En l'actualitat és la seu de la societat cultural [[El Rat Penat]].]]
Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en [[Valencia]] esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en [[1798]], en [[Irlanda]], va abandonar la seua carrera militar després de la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en [[Valéncia]] i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En [[1823]] va mamprendre l'exportació de panses. En [[1825]] va fundar la societat ''Henrique O'Shea, Trenor i Companyia'' i en [[1827]] la ''Banca Trenor''. Un atra de les seues societats fon ''Satchell i Trenor''. En [[1842]] va adquirir la ''Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa''. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa ''Anthony Gibbs & Sons'' de [[Londres]] en la que, en [[1847]], va escomençar a importar abonament orgànic d'au del [[Perú]], cridat ''guano''. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena ''guano'' a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia ''La Unión y el Fènix Español'', i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'[[Estats Units]] en [[Valéncia]] i el viceconsulat de [[Dinamarca]]. En [[1854]] va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat ''Trenor i Companyia''.
Thomas Trenor Keating va contraure matrimoni en [[1829]] en Brígida Bucelli, filla del capità de fragata Fabiano Bucelli Carletti. Va tindre quatre fills, Federico (n. [[1830]]), Enrique (n. [[1833]]), Tomás (n. [[1835]]) i Ricardo (n. [[1840]]), i una filla, Elena (n. [[1838]]). Esta última va casar en el valencià José Inocencio de Pla White. A excepció d'Enrique, casat en Julia Montesinos, els seus fills barons van contraure matrimoni en les filles de Vicente Palavicino i Vallés, IX Baró de Frignani i Frignestani i VII Marqués de Mirasol. Després de la mort de Thomas Trenor, en [[1858]], els seus fills Federico i Enrique van prendre el relleu en els negocis familiars.
La seua residència en [[Valéncia]] es trobava en el palau nomenat hui dels Barons d'Alaquàs, en el número 9 del carrer Trinquet de Cavallers, la propietat del qual va adquirir per mig de subasta en [[1845]]. En l'actualitat és la seu de la societat cultural [[Lo Rat Penat]].
En el transcurs dels anys, els Trénor van acumular importants propietats. En [[1838]] Thomas Trenor Keating va adquirir el [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] després de la seua [[desamortisació]], la finca del qual va dedicar a l'explotació i comercialisació agrícola. Encara hui és propietat de la família i està declarat Bé d'Interés Cultural per la [[Generalitat Valenciana]]. . En l'últim terç del [[sigle XIX]] van adquirir el bosc de la Vallesa, en [[Paterna]], que va rebre la visita de [[Alfons XIII]] en [[1923]]. En l'actualitat, la montanya de la Vallesa, encara propietat de la família, constituïx una important àrea forestal de gran valor ecològic dins de l'àrea metropolitana de [[Valéncia]]. També era de la seua propietat l'''Hort de Trénor'' en [[Torrent]], el [[Palau dels Pardo de Donlebún]] en [[Castropol]], [[Astúries]] i el [[Palau dels Comtes de Cervelló]], en [[Anna]], entre atres.
La societat familiar va continuar la seua activitat a lo llarc de tot el [[sigle XIX]] i primer terç del [[sigle XX]]. Als negocis habituals es van sumar atres, com la Refineria Colonial de [[Badalona]], dedicada a la fabricació de terrosos de sucre, i la fàbrica d'àcit sulfúric i abonaments del Grau, pionera en [[Espanya]] en la tècnica de solubilisar els fosfats a través d'est àcit. En estos anys van entrar en la societat alguns dels seus nets, entre els que va destacar [[Tomás Trénor i Palavicino]], [[Marquesat del Túria|I Marqués del Túria]], títul que li fon concedit per [[Alfons XIII]] per la promoció de l'''Exposició Regional Valenciana'' de [[1909]].
Segons afirma la ''Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana'', esta ingent activitat empresarial dels Trénor ''"va contribuir d'una manera decisiva al desenroll industrial i agrícola del Regne de Valencià".''
==Títuls nobiliaris==
[[File:EscudoTrénor.gif|thumb|left|Escudo d'Armes dels Trénor]]
A més del [[Marquesat del Túria]], concedit a [[Tomás Trénor i Palavicino]] en [[1909]], els Trénor van ser distinguits en atres títuls de noblea, com el comtat de Trénor, concedit a Francisco Trénor i Palavicino, en [[1911]], o el comtat de la Vallesa de Mandor, en [[Grandea d'Espanya]], concedit a Enrique Trénor i Montesinos, en [[1921]]. Al llarc dels anys, van emparentar en atres famílies de la noblea valenciana i espanyola, vinculant-los a atres títuls del Regne com les Baronies d'Alaquàs i Picassent, els Comtats de Berbedel, Casp, Montornés, Noroña i de la Ventosa, o els Marquesats de Cordeñas, González de Quirós, Fuentehermosa, Lara, Mascarell de Sant Joan, Mirasol, Serdañola i Sot, entre atres. Algunes branques familiars sorgides de les distintes unions matrimonials són els Gómez-Trénor, Calabuig-Trénor, Garrigues-Trénor, Trénor-Pardo de Donlebún, Trénor-Despujol i Trénor-Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, entre atres.
Alguns membres d'esta família van ser cavallers de l'[[Orde de Malta]] i [[Grans d'Espanya]]. I molts d'ells van ser distinguits en les màximes condecoracions civils i militars.
El lema de la família és ''Facta, non verba'' (''Fets, no paraules'').
==Trénor ilustres==
[[File:Tomás Trénor i Palavicino.jpg|thumb|175px|right|[[Tomás Trénor i Palavicino]], el primer [[marquesat del Turia|marqués del Túria]] (Valéncia, 1864 - Madrid, 1913).]]
*Thomas Trenor Keating ([[Dublín]], [[Irlanda]], [[1798]] - [[Valéncia]], [[1858]]). Industrial. Fundador de la dinastia Trénor en [[Valencia]].
*Federico Trénor i Bucelli ([[Valéncia]], [[1830]] - [[1897]]). Industrial, vicecònsul de [[Dinamarca]], diputat provincial i conseller del [[Banc d'Espanya]].
*Enrique Trénor i Bucelli ([[Valéncia]], [[1833]]-[[1916]]). Banquer.
*Enrique Trénor i Montesinos ([[Valéncia]], [[1861]]-[[1928]]), I comte la Vallesa de Mandor i Comte de Montornés. Diputat en Talls, president d'honor de la Comissió Internacional d'Agricultura de [[Paris]] i representant espanyol en l'Institut Internacional d'Agricultura de [[Roma]]. Acadèmic de l'Acadèmia Nacional d'Agricultura de [[França]] i vicepresident de l'Associació d'Agricultors de [[Espanya]].
*[[Tomás Trénor i Palavicino]] ([[Valéncia]], [[1864]] - [[Madrit]], [[1913]]), [[marquesat del Túria|I Marqués del Túria]]. Militar, empresari i polític (diputat en Talls).
*Vicente Trénor i Palavicino ([[Valéncia]], [[1865]] - [[Palma de Mallorca]], [[1938]]), marqués de Sardañola i de Sot. Militar, president de la Diputació de Valéncia.
*[[Leopolt Trénor i Palavicino]] ([[Madrit]], [[1870]]- [[Valéncia]], [[1937]]). Escritor, doctor en Dret i ingenier electriciste.
*Francisco Trénor i Palavicino ([[Valéncia]], [[1873]]-[[1935]]), I Comte de Trénor. Diputat en Corts i senador.
*[[Juan Antonio Gómez Trénor]], Comte de Trénor. Diputat en Corts i alcalde de [[Valéncia]] ([[1943]]-[[1947]]).
*[[Tomás Trénor Azcárraga]] ([[Valéncia]], [[1894]]-[[1981]]), [[marquesat del Túria|II Marqués del Túria]]. Diputat en Corts i alcalde de [[Valéncia]] ([[1955]]-[[1958]]).
*Eulogio Gómez-Trénor Fos, ([[Valéncia]], [[1922]]-[[2003]]). Diputat en Corts.
*[[Gonzalo Moure|Gonzalo Moure Trénor]], ([[Valéncia]], [[1951]]), escritor.
[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Hispà-irlandesos]]
[[Categoria:Famílies nobiliàries d'España|Trenor]]
[[Categoria:Famílies d'España|Trenor]]
[[Categoria:Cognoms per familias|Trenor]]
'''Trénor''' és una família nobiliària [[Comunitat Valenciana|valenciana]], d'orige [[Irlanda|irlandés]], que es va establir en [[Valéncia]] a principis del [[sigle XIX]]. De marcada tradició militar, van destacar com a importants comerciants i industrials.
==Orígens del llinage Trénor==
Alguns han fixat els orígens d'este llinage irlandés en ''Trenmor'' o ''Treanmhar'', el nét dels quals era el poeta [[Oisín]], guerrer de la [[Fianna]] en el [[Cicle de Fenian]] o Ossiánic de la [[mitologia irlandesa]]. El religiós Patrick Woulfe va afirmar en ''Irish Names and Surnames'' (''Llinages i Noms Irlandesos''), (Dublin, 1923), que deriva del llinage gaèlic ''Mac Treinfhir'' (''fill de Trienfear''), que significa lliteralment ''home fort'' i és un dels més antics d'[[Irlanda]]. El llinage Trénor era molt conegut en el [[sigle XVIII]], especialment en el [[Ulster]], pero és poc freqüent en l'actualitat. La grafia ''Trenor'' és la que va utilisar el primer Trénor de [[Valencia]], si be van coexistir en [[Irlanda]] atres variants.
La branca valenciana dels Trénor provenia de la chicoteta noblea terratinent irlandesa ([[Gentry]]) des del [[sigle XVIII]], el primer membre de la qual conegut fon John Trenor, difunt en [[1726]]. En l'actualitat hi ha uns huit-cents descendents d'esta família, establits principalment en [[Valéncia]], pero també en [[Astúries]], [[Barcelona]], [[Canàries]] i [[Madrit]].
==Historia==
[[File:PalaciobaronesdeAlacuas.JPG|thumb|left|150|Palacio dels barons d'Alaquàs. Històrica residència principal dels Trénor en [[Valéncia]].En l'actualitat és la seu de la societat cultural [[El Rat Penat]].]]
Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en [[Valencia]] esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en [[1798]], en [[Irlanda]], va abandonar la seua carrera militar després de la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en [[Valéncia]] i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En [[1823]] va mamprendre l'exportació de panses. En [[1825]] va fundar la societat ''Henrique O'Shea, Trenor i Companyia'' i en [[1827]] la ''Banca Trenor''. Un atra de les seues societats fon ''Satchell i Trenor''. En [[1842]] va adquirir la ''Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa''. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa ''Anthony Gibbs & Sons'' de [[Londres]] en la que, en [[1847]], va escomençar a importar abonament orgànic d'au del [[Perú]], cridat ''guano''. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena ''guano'' a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia ''La Unión y el Fènix Español'', i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'[[Estats Units]] en [[Valéncia]] i el viceconsulat de [[Dinamarca]]. En [[1854]] va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat ''Trenor i Companyia''.
Thomas Trenor Keating va contraure matrimoni en [[1829]] en Brígida Bucelli, filla del capità de fragata Fabiano Bucelli Carletti. Va tindre quatre fills, Federico (n. [[1830]]), Enrique (n. [[1833]]), Tomás (n. [[1835]]) i Ricardo (n. [[1840]]), i una filla, Elena (n. [[1838]]). Esta última va casar en el valencià José Inocencio de Pla White. A excepció d'Enrique, casat en Julia Montesinos, els seus fills barons van contraure matrimoni en les filles de Vicente Palavicino i Vallés, IX Baró de Frignani i Frignestani i VII Marqués de Mirasol. Després de la mort de Thomas Trenor, en [[1858]], els seus fills Federico i Enrique van prendre el relleu en els negocis familiars.
La seua residència en [[Valéncia]] es trobava en el palau nomenat hui dels Barons d'Alaquàs, en el número 9 del carrer Trinquet de Cavallers, la propietat del qual va adquirir per mig de subasta en [[1845]]. En l'actualitat és la seu de la societat cultural [[Lo Rat Penat]].
En el transcurs dels anys, els Trénor van acumular importants propietats. En [[1838]] Thomas Trenor Keating va adquirir el [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] després de la seua [[desamortisació]], la finca del qual va dedicar a l'explotació i comercialisació agrícola. Encara hui és propietat de la família i està declarat Bé d'Interés Cultural per la [[Generalitat Valenciana]]. . En l'últim terç del [[sigle XIX]] van adquirir el bosc de la Vallesa, en [[Paterna]], que va rebre la visita de [[Alfons XIII]] en [[1923]]. En l'actualitat, la montanya de la Vallesa, encara propietat de la família, constituïx una important àrea forestal de gran valor ecològic dins de l'àrea metropolitana de [[Valéncia]]. També era de la seua propietat l'''Hort de Trénor'' en [[Torrent]], el [[Palau dels Pardo de Donlebún]] en [[Castropol]], [[Astúries]] i el [[Palau dels Comtes de Cervelló]], en [[Anna]], entre atres.
La societat familiar va continuar la seua activitat a lo llarc de tot el [[sigle XIX]] i primer terç del [[sigle XX]]. Als negocis habituals es van sumar atres, com la Refineria Colonial de [[Badalona]], dedicada a la fabricació de terrosos de sucre, i la fàbrica d'àcit sulfúric i abonaments del Grau, pionera en [[Espanya]] en la tècnica de solubilisar els fosfats a través d'est àcit. En estos anys van entrar en la societat alguns dels seus nets, entre els que va destacar [[Tomás Trénor i Palavicino]], [[Marquesat del Túria|I Marqués del Túria]], títul que li fon concedit per [[Alfons XIII]] per la promoció de l'''Exposició Regional Valenciana'' de [[1909]].
Segons afirma la ''Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana'', esta ingent activitat empresarial dels Trénor ''"va contribuir d'una manera decisiva al desenroll industrial i agrícola del Regne de Valencià".''
==Títuls nobiliaris==
[[File:EscudoTrénor.gif|thumb|left|Escudo d'Armes dels Trénor]]
A més del [[Marquesat del Túria]], concedit a [[Tomás Trénor i Palavicino]] en [[1909]], els Trénor van ser distinguits en atres títuls de noblea, com el comtat de Trénor, concedit a Francisco Trénor i Palavicino, en [[1911]], o el comtat de la Vallesa de Mandor, en [[Grandea d'Espanya]], concedit a Enrique Trénor i Montesinos, en [[1921]]. Al llarc dels anys, van emparentar en atres famílies de la noblea valenciana i espanyola, vinculant-los a atres títuls del Regne com les Baronies d'Alaquàs i Picassent, els Comtats de Berbedel, Casp, Montornés, Noroña i de la Ventosa, o els Marquesats de Cordeñas, González de Quirós, Fuentehermosa, Lara, Mascarell de Sant Joan, Mirasol, Serdañola i Sot, entre atres. Algunes branques familiars sorgides de les distintes unions matrimonials són els Gómez-Trénor, Calabuig-Trénor, Garrigues-Trénor, Trénor-Pardo de Donlebún, Trénor-Despujol i Trénor-Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, entre atres.
Alguns membres d'esta família van ser cavallers de l'[[Orde de Malta]] i [[Grans d'Espanya]]. I molts d'ells van ser distinguits en les màximes condecoracions civils i militars.
El lema de la família és ''Facta, non verba'' (''Fets, no paraules'').
==Trénor ilustres==
[[File:Tomás Trénor i Palavicino.jpg|thumb|175px|right|[[Tomás Trénor i Palavicino]], el primer [[marquesat del Turia|marqués del Túria]] (Valéncia, 1864 - Madrid, 1913).]]
*Thomas Trenor Keating ([[Dublín]], [[Irlanda]], [[1798]] - [[Valéncia]], [[1858]]). Industrial. Fundador de la dinastia Trénor en [[Valencia]].
*Federico Trénor i Bucelli ([[Valéncia]], [[1830]] - [[1897]]). Industrial, vicecònsul de [[Dinamarca]], diputat provincial i conseller del [[Banc d'Espanya]].
*Enrique Trénor i Bucelli ([[Valéncia]], [[1833]]-[[1916]]). Banquer.
*Enrique Trénor i Montesinos ([[Valéncia]], [[1861]]-[[1928]]), I comte la Vallesa de Mandor i Comte de Montornés. Diputat en Talls, president d'honor de la Comissió Internacional d'Agricultura de [[Paris]] i representant espanyol en l'Institut Internacional d'Agricultura de [[Roma]]. Acadèmic de l'Acadèmia Nacional d'Agricultura de [[França]] i vicepresident de l'Associació d'Agricultors de [[Espanya]].
*[[Tomás Trénor i Palavicino]] ([[Valéncia]], [[1864]] - [[Madrit]], [[1913]]), [[marquesat del Túria|I Marqués del Túria]]. Militar, empresari i polític (diputat en Talls).
*Vicente Trénor i Palavicino ([[Valéncia]], [[1865]] - [[Palma de Mallorca]], [[1938]]), marqués de Sardañola i de Sot. Militar, president de la Diputació de Valéncia.
*[[Leopolt Trénor i Palavicino]] ([[Madrit]], [[1870]]- [[Valéncia]], [[1937]]). Escritor, doctor en Dret i ingenier electriciste.
*Francisco Trénor i Palavicino ([[Valéncia]], [[1873]]-[[1935]]), I Comte de Trénor. Diputat en Corts i senador.
*[[Juan Antonio Gómez Trénor]], Comte de Trénor. Diputat en Corts i alcalde de [[Valéncia]] ([[1943]]-[[1947]]).
*[[Tomás Trénor Azcárraga]] ([[Valéncia]], [[1894]]-[[1981]]), [[marquesat del Túria|II Marqués del Túria]]. Diputat en Corts i alcalde de [[Valéncia]] ([[1955]]-[[1958]]).
*Eulogio Gómez-Trénor Fos, ([[Valéncia]], [[1922]]-[[2003]]). Diputat en Corts.
*[[Gonzalo Moure|Gonzalo Moure Trénor]], ([[Valéncia]], [[1951]]), escritor.
[[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Hispà-irlandesos]]
[[Categoria:Famílies nobiliàries d'España|Trenor]]
[[Categoria:Famílies d'España|Trenor]]
[[Categoria:Cognoms per familias|Trenor]]