Llínea 13: |
Llínea 13: |
| |superfície = 160,3 km² | | |superfície = 160,3 km² |
| |altitut = 600 msnm | | |altitut = 600 msnm |
− | |població = 5 275 hab. (2017) | + | |població = 5.112 hab. (2022) |
− | |densitat = 32,91 hab./km² | + | |densitat = 31,89 hab./km² |
| |gentilici = beatense; beasense | | |gentilici = beatense; beasense |
| |llengua = castellà | | |llengua = castellà |
Llínea 86: |
Llínea 86: |
| | | |
| Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del [[sigle XX]] existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del ''Prendimiento'', que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de '''Judas''', capcionen portant pres a '''Jesús'''. Una de les processons més cridaneres és la del '''Crist de la Veracruz'. | | Sobre la celebració de la Semana Santa el pas del temps ha anat deixant en l'oblit algunes tradicions com la que consistia en fer lluminàries utilisant corfes d'ous, anous i caragols pintats de cridaners colors, que eren pegats en algeps en una creu quan passava el Divendres Sant la processó del Sant Sepeli, o la costum de tocar en eixe dia llargues trompetes, bocines, per a convocar als feligresos a la crida de matinada. A principis del [[sigle XX]] existia l'estranya costum de posar-li a la primera fadrina que moria en l'any la palma que l'image de Sant Joan havia portat en les processons. S'ha recuperat l'antiga processó del ''Prendimiento'', que es fa el Dimarts Sant, en una esquadra de romans que, despuix de l'escenificació del bes de '''Judas''', capcionen portant pres a '''Jesús'''. Una de les processons més cridaneres és la del '''Crist de la Veracruz'. |
| + | |
| + | == Vore també == |
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Jaén]] |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | * [https://www.arroyodelojanco.es/ Ajuntament de Arroyo del Ojanco] |
| + | * [https://www.dipujaen.es/ Diputació Provincial de Jaén] |
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Ojanco INE. Població de Arroyo del Ojanco] |
| + | * [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=23905 Arroyo del Ojanco. Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía] |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Buendía López, J. L. et al., Jaén. Pueblos y ciudades, Jaén, 1997 |
| + | * Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid |
| + | * Cuadros Pérez, Juan José (1990). Viaje a la Sierra de Segura. Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, Instituto Geográfico Nacional, Madrid. OCLC 40249660 |
| + | * García, Fermín Miranda; Navarrete, Yolanda Guerrero (2008). Medieval: territorios, sociedades y culturas. Silex Ediciones. ISBN 978-84-7737-179-3 |
| + | * Madoz, Pascual. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar». D. Madoz, 1845 |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Arroyo del Ojanco}} |
| + | |
| + | * [http://sierradesegura.com/ Portal de la Comarca de Serra de Segura] |
| + | |
| + | {{Plantilla:Comarca de Serra de Segura}} |
| + | |
| + | [[Categoria:Municipis de la província de Jaén]] |
| + | |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |