Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
algunes correccions
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Reus.jpg|right|thumb|250px|Image de prensa]]
 
[[Image:Reus.jpg|right|thumb|250px|Image de prensa]]
   
L''''Acadèmia Valenciana de la Llengua''' (AVL) és una institució de la [[Generalitat Valenciana]] de caràcter públic, adscrita a la presidència de la Generalitat creada el 16 de setembre de 1998, que té de personalitat jurídica pròpia i eixercix les seues funcions en certes dependències del poder polític a través dels seus representants. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006 la declara com a organisme competent per a la normativisació del valencià.
 
L''''Acadèmia Valenciana de la Llengua''' (AVL) és una institució de la [[Generalitat Valenciana]] de caràcter públic, adscrita a la presidència de la Generalitat creada el 16 de setembre de 1998, que té de personalitat jurídica pròpia i eixercix les seues funcions en certes dependències del poder polític a través dels seus representants. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006 la declara com a organisme competent per a la normativisació del valencià.
   −
Fon pactada pels polítics catalanistes ([[Jordi Pujol]]) conjuntament en la Generalitat Valenciana durant el govern de [[Eduardo Zaplana]], en el nomenat [[Pacte de Reus]], en el despropòsit d'acostar la [[Llengua Valenciana|llengua valenciana]] a la [[Llengua catalana|catalana]] i aixina poder denominar oficialment al valencià, com català, podent treballar en més tranquilitat al voltant de la suplantació de la llengua dels valencians i a favor del [[pancatalanisme]].
+
Fon pactada per[[Jordi Pujol]] conjuntament en la Generalitat Valenciana durant el govern de [[Eduardo Zaplana]]<ref>http://www.elpalleter.com/avl/Untitled-1.html</ref>, en el nomenat [[Pacte de Reus]], en el despropòsit d'acostar la [[Idioma valencià|llengua valenciana]] a la [[Idioma català|catalana]] i aixina poder denominar oficialment al valencià, com català, podent treballar en més tranquilitat al voltant de la suplantació de la llengua dels valencians i a favor del [[pancatalanisme]] per mig de subvencions millonàries.<ref>http://www.minutodigital.com/actualidad/2007/08/22/la-generalidad-de-cataluna-subvenciona-con-mas-de-1300000-euros-a-varias-organizaciones-catalanistas-de-valencia/</ref>.
 
  −
Després d'este pacte Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera la unitat de les llengües com reconeix després Jordi Pujol.
  −
 
  −
{{cita|Zaplana va dir que reconeixeria la unitat de la llengua creant-la AVL i va complir<ref>[[Levante-EMV]]. 31 d'octubre del 2004</ref> }}
      +
Després d'este pacte Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera la unitat de les llengües .<ref>Zaplana va dir que reconeixeria la unitat de la llengua creant-la AVL i va complir [[Levante-EMV]]. 31 d'octubre del 2004</ref> }}
   −
El funcionaris que entren a formar part de la AVL tenen que ser evaluats per les Corts Valencianes i per dirigents de partits polítics pancatalanistes <ref>[http://www.valenciahui.com/noticia.php/2008/04/03/un_dirigente_de_erc_evalua_a_los_nuevos_ Un dirigente de ERC evalúa a los nuevos funcionarios de la AVL]</ref>
+
El funcionaris que entren a formar part de la AVL tenen que ser evaluats per les Corts Valencianes i per dirigents de partits polítics pancatalanistes <ref>[http://www.valenciahui.com/?p=24894 Un dirigente de ERC evalúa a los nuevos funcionarios de la AVL]</ref>
   −
La seua normativa es basa en les [[Normes de Castelló]], que foren creades pel català [[Pompeu Fabra]], esta normativa no representa al genuí valencià parlat per la majoria dels valencians ya no recull la majoria de formes valencianes ni paraules valencianes, criminalisant-les. Les Normes de Castelló eren en realitat eren unes bases provisionals, que han donat lloc a un idioma inventat i que no identifica en absolut la llengua valenciana com les Normes del Puig.
+
La seua normativa es basa en les [[Bases ortogràfiques de Castelló]], que foren creades pel català [[Pompeu Fabra]], esta normativa no representa al genuí valencià parlat per la majoria dels valencians ya no recull la majoria de formes valencianes ni paraules valencianes, criminalisant-les.
    
En un dictamen publicat el 2005, l'Acadèmia defensa la denominació "valencià" per referir-se a la llengua, ademés declarà que el català i el valencià són dos denominacions per designar la ''mateixa llengua'' que compartixen els valencians en el restant del territori dels suposts [[Països Catalans]]. Ademés, l'Acadèmia instà als governs autonòmics català, valencià i balear, i al govern espanyol a adoptar totes les mesures pertinents per a harmonisar la dualitat onomàstica de la llengua i proyectar-la com a una entitat única i no fragmentada.  
 
En un dictamen publicat el 2005, l'Acadèmia defensa la denominació "valencià" per referir-se a la llengua, ademés declarà que el català i el valencià són dos denominacions per designar la ''mateixa llengua'' que compartixen els valencians en el restant del territori dels suposts [[Països Catalans]]. Ademés, l'Acadèmia instà als governs autonòmics català, valencià i balear, i al govern espanyol a adoptar totes les mesures pertinents per a harmonisar la dualitat onomàstica de la llengua i proyectar-la com a una entitat única i no fragmentada.  
Llínea 18: Llínea 14:  
El Poble Valencià no se sent identificat ni recolzat, i rebuja fortament d'esta institució imposta pels interessos polítics, que servix d'arma per al [[catalanisme]].
 
El Poble Valencià no se sent identificat ni recolzat, i rebuja fortament d'esta institució imposta pels interessos polítics, que servix d'arma per al [[catalanisme]].
   −
== El seu estàndar ==
+
== El seu estàndart ==
 
El seu estàndar es una barreja entre el valencià parlat i la parla de [[Barcelona]]. Est estàndar és el oficial com a "valencià" en la [[Comunitat Valenciana]]. Un eixemplde d'estandarisació pot ser:
 
El seu estàndar es una barreja entre el valencià parlat i la parla de [[Barcelona]]. Est estàndar és el oficial com a "valencià" en la [[Comunitat Valenciana]]. Un eixemplde d'estandarisació pot ser:
  
2012

edicions

Menú de navegació