28 318
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Nun '''Nun''' és l'«oceà primordial» en la mitologia egipcíaca, element comú en totes les#cos…»
[[File:Heh as chaos.svg|thumb|250px|Representació de Nun]]
'''Nun''' és l'«oceà primordial» en la [[mitologia egipcíaca]], element comú en totes les#cosmogonies de l'[[Antic Egipte]]. El terme Nun és l'utilisat en el periodo tardà, mentres que més arcaicament s'utilisava '''Nuu'''.
== Iconografia ==
Nun, considerat divinitat benefactora, és representat algunes voltes en forma humana, o en [[cap]] de [[granota]] (Hermópolis) coronat en dos altes plomes o en el seu nom [[jeroglífic]] sobre el cap.
== Mitologia ==
Nun era entés com un concepte; és el principi comú en totes les cosmogonies, la primera substància abstracta, l'element caòtic que conté el potencial de la vida, simbolisat com a caòtiques aigües primordials que ocupaven tot l'univers.
En el principi, abans de la creació, solament hi ha Nun (pero «no existix»), és un [[oceà]] inerte, sense llímits, rodejat d'absoluta obscuritat, que no és la nit, puix encara no s'havia creat esta. Els sacerdots egipcíacs, per a descriure este estat, enumeraven lo que no existia.
Del Nun sorgix espontàneament la vida com a demiürgue que solament pensa. A continuació el demiürgue comença a parlar, i es separa del Nun que es convertix en el «oceà primordial». Encara no existix i per això no veu lo que ocorre. Llavors el Demiürgue comenta al Nun lo que succeïx; el relat del Demiürgue provocant la resposta i el despertar del Nun, és l'orige de la paraula, i del diàlec.
En eixe moment el Demiürgue es mou i és el principi de la Creació. Puix el Demiürgue i el Nun no formen part realment de la Creació.
Es creïa que, despuix de la creació, les aigües del Nun rodejaven la Terra, sent Nun el responsable de l'inundació anual del [[Nil]], i de les aigües subterrànees que marcaven els llímits entre el món dels vius i el dels morts.
Nun, com a concepte deificat, posseïx un Ba (esperit) que és el [[Sol]].
== Epítets==
Els seus títuls principals varen ser: ''L'Oceà Primordial'', ''Les Aigües de la Vida'', o ''El Pare dels Deus''.
== Cult ==
Nun, com a element primordial, mai va posseir santuaris ni es varen celebrar festes en el seu honor. Els llacs sagrats dels centres teològics eren l'image d'este oceà primigeni, i el lloc a on se celebraven rituals de renaixença per mig de llavats simbòlics.
Nun es pot trobar representat en casi tots els santuaris egipcíacs, sobre els murs de temples. En tombes i papirs apareix en certa assiduïtat, identificat freqüentment en una de les hores de la nit.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Palm panicle (hieroglyph)}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]
'''Nun''' és l'«oceà primordial» en la [[mitologia egipcíaca]], element comú en totes les#cosmogonies de l'[[Antic Egipte]]. El terme Nun és l'utilisat en el periodo tardà, mentres que més arcaicament s'utilisava '''Nuu'''.
== Iconografia ==
Nun, considerat divinitat benefactora, és representat algunes voltes en forma humana, o en [[cap]] de [[granota]] (Hermópolis) coronat en dos altes plomes o en el seu nom [[jeroglífic]] sobre el cap.
== Mitologia ==
Nun era entés com un concepte; és el principi comú en totes les cosmogonies, la primera substància abstracta, l'element caòtic que conté el potencial de la vida, simbolisat com a caòtiques aigües primordials que ocupaven tot l'univers.
En el principi, abans de la creació, solament hi ha Nun (pero «no existix»), és un [[oceà]] inerte, sense llímits, rodejat d'absoluta obscuritat, que no és la nit, puix encara no s'havia creat esta. Els sacerdots egipcíacs, per a descriure este estat, enumeraven lo que no existia.
Del Nun sorgix espontàneament la vida com a demiürgue que solament pensa. A continuació el demiürgue comença a parlar, i es separa del Nun que es convertix en el «oceà primordial». Encara no existix i per això no veu lo que ocorre. Llavors el Demiürgue comenta al Nun lo que succeïx; el relat del Demiürgue provocant la resposta i el despertar del Nun, és l'orige de la paraula, i del diàlec.
En eixe moment el Demiürgue es mou i és el principi de la Creació. Puix el Demiürgue i el Nun no formen part realment de la Creació.
Es creïa que, despuix de la creació, les aigües del Nun rodejaven la Terra, sent Nun el responsable de l'inundació anual del [[Nil]], i de les aigües subterrànees que marcaven els llímits entre el món dels vius i el dels morts.
Nun, com a concepte deificat, posseïx un Ba (esperit) que és el [[Sol]].
== Epítets==
Els seus títuls principals varen ser: ''L'Oceà Primordial'', ''Les Aigües de la Vida'', o ''El Pare dels Deus''.
== Cult ==
Nun, com a element primordial, mai va posseir santuaris ni es varen celebrar festes en el seu honor. Els llacs sagrats dels centres teològics eren l'image d'este oceà primigeni, i el lloc a on se celebraven rituals de renaixença per mig de llavats simbòlics.
Nun es pot trobar representat en casi tots els santuaris egipcíacs, sobre els murs de temples. En tombes i papirs apareix en certa assiduïtat, identificat freqüentment en una de les hores de la nit.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Palm panicle (hieroglyph)}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]