25 224
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Baltasar Gracián Morales''' (Belmonte de Gracián, Saragossa, 8 de giner de 1601 - Tarazona, Saragossa, 6 de decembre de [[1658]…»
'''Baltasar Gracián Morales''' ([[Belmonte de Gracián]], [[Saragossa]], [[8 de giner]] de [[1601]] - [[Tarazona]], [[Saragossa]], [[6 de decembre]] de [[1658]]) fon un religiós, jesuïta i escritor espanyol del [[Sigle d'Or espanyol|Sigle d'Or]] que va cultivar la prosa didàctica i filosòfica. Entre les seues obres destaca ''El Criticón'' —alegoria de la vida humana—, que constituïx una de les noveles més importants de la lliteratura espanyola, comparable per la seua calitat al ''[[El Quixot|Quixot]]'' o ''[[La Celestina]]''.
La seua producció s'adscriu a la corrent lliterària del conceptisme. Va forjar un estil construït a partir de sentències breus molt personal, dens, concentrat i polisèmic, en el que domina el joc de paraules i les associacions ingenioses entre estes i les idees. El resultat és un llenguage lacònic, ple d'aforisme i capaç d'expressar una gran riquea de significats.
El pensament de Gracián és pessimiste, com correspon al periodo [[barroc]]. El món és un espai hostil i enganyós, a on prevalen les apariències front a la virtut i la veritat. L'home és un ser dèbil, interessat i maliciós. Bona part de les seues obres s'ocupen de dotar al llector d'habilitats i recursos que li permeten desenrollar-se entre les trampes de la vida. Per ad això deu saber fer-se valdre, ser prudent i aprofitar-se del saber basat en l'experiència; inclús dissimular, i comportar-se segons l'ocasió.
Tot això li ha valgut a Gracián ser considerat un precursor de l'[[existencialisme]] i de la postmodernitat. Influí en els lliurepensadors francesos com [[La Rochefoucauld]] i més tart en la filosofia de [[Schopenhauer]] i [[Nietzsche]]. No obstant, el seu pensament vital és inseparable de la consciència d'una [[Espanya]] en decadència, com s'advertix en la seua màxima:
{{Cita|''«floreció en el siglo de oro la llaneza, en este de yerro la malicia»''}}
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Baltasar_Graci%C3%A1n Baltasar Gracián en Wikipedia]
La seua producció s'adscriu a la corrent lliterària del conceptisme. Va forjar un estil construït a partir de sentències breus molt personal, dens, concentrat i polisèmic, en el que domina el joc de paraules i les associacions ingenioses entre estes i les idees. El resultat és un llenguage lacònic, ple d'aforisme i capaç d'expressar una gran riquea de significats.
El pensament de Gracián és pessimiste, com correspon al periodo [[barroc]]. El món és un espai hostil i enganyós, a on prevalen les apariències front a la virtut i la veritat. L'home és un ser dèbil, interessat i maliciós. Bona part de les seues obres s'ocupen de dotar al llector d'habilitats i recursos que li permeten desenrollar-se entre les trampes de la vida. Per ad això deu saber fer-se valdre, ser prudent i aprofitar-se del saber basat en l'experiència; inclús dissimular, i comportar-se segons l'ocasió.
Tot això li ha valgut a Gracián ser considerat un precursor de l'[[existencialisme]] i de la postmodernitat. Influí en els lliurepensadors francesos com [[La Rochefoucauld]] i més tart en la filosofia de [[Schopenhauer]] i [[Nietzsche]]. No obstant, el seu pensament vital és inseparable de la consciència d'una [[Espanya]] en decadència, com s'advertix en la seua màxima:
{{Cita|''«floreció en el siglo de oro la llaneza, en este de yerro la malicia»''}}
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Baltasar_Graci%C3%A1n Baltasar Gracián en Wikipedia]