41 464
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + − Era representat en forma de [[mòmia]] en el [[fal]] erecte i el braç dret alçat en un flagell.<ref name = Siliotti>{{es}} Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 10:
Llínea 31: + + Llínea 16:
Llínea 39: + +
sense resum d'edició
[[Image:Min.svg|thumb|150px|Min]]
[[Image:Min.svg|thumb|250px|Min]]
'''Min''' fon un [[deu]] llunar, de la fertilitat i la vegetació, deu de la pluja i protector dels comerciants i els miners. Representava la força generadora de la naturalea en la [[mitologia egipcia]].
'''Min''' fon un [[deu]] llunar, de la fertilitat i la vegetació, deu de la pluja i protector dels comerciants i els miners. Representava la força generadora de la naturalea en la [[mitologia egipcia]].
== Iconografia ==
Va ser representat com a home de pell negra o verda (colors que simbolisaven respectivament la regeneració i la fertilitat) mantenint el falo erecte, sobre un pedestal, i portant corona de dos llargues plomes i flagelle. En algunes ocasions es representa com un [[bou]] [[negre]] o un [[Lleó (animal)|lleó]]. També rra representat en forma de [[mòmia]] en el [[fal]] erecte i el braç dret alçat en un flagell.<ref name = Siliotti>{{es}} Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>
== Mitologia ==
Min era de les deitats egipcíaques més antigues, el seu cult es remonta a l'época predinástica; procedia de Coptos, prop de la ruta caravanera de l'Uadi Hammamat a on era el protector dels viagers mercaders i dels miners. Min era un deu llunar relacionat en el calendari. Estava vinculat a la realea puix assegurava l'abundància.
Se li considerava fill de [[Ra]], o de [[Shu]], i [[Jentit-Iabet]] era la seua mare-esposa; formava parella en [[Repit]] en Atribis, i en Aperetisis en l'época grega, sent el seu fill [[Kolanthes]]. També formava tríade en [[Kadesh]] i [[Reshep]]. En una estela del [[museu del Louvre]] se li cita com a fill d'[[Osiris]] i [[Isis]].
== Epítets ==
Va ser denominat ''Cap del Cel'' i ''Obridor dels núvols'', en l'época predinástica, com a deu de la [[pluja]], i força generadora; també era el ''Guardià dels camins'', puix era el protector dels comerciants i caravanes que viajaven pel desert. Min, com a deu llunar, era el ''Protector de la Lluna''. Era cridat ''bou de la seua mare'', com fecundador de la deesa-cel; també era el ''Senyor del desert oriental''.
== Sincretisme ==
Durant l'Imperi Mig va ser associat a [[Horus]] el Vell com Min-Horus, i en l'Imperi Nou en [[Amón]]-*Ra, sent molt popular. Molts dels atributs de Min varen ser arreplegats per Amón, a qui també se li va representar a voltes en el falo erecteo, per a destacar la seua potència fecundadora. Se li va associar a la serp Kamutef en Luxor. Com a deu de la fertilitat i la vegetació, els [[Antiga Grècia|grecs]] ho varen associar en el deu [[Pa]].
== Cult ==
El cult a Min va ser un dels més duradors i estesos, sent popular en la totalitat d'[[Egipte]] en tots els periodos, des del predinàstic fins a l'[[Antiga Roma|época romana]]. Els grecs varen cridar a la ciutat d'Ipu o Jent-Min, a on era adorat, Panópolis, l'actual Ajmin. També va ser venerat en Jemnis i Coptos, a on se li va adorar en la forma de bou [[blanc]] cridat Tep Hesepet durant l'Imperi Nou.
Era el deu del més de Tybi, al començ de l'estació de Peret o de la sembra. Ademés, l'últim dia del més llunar estava consagrat a Min i era cridat el dia de L'eixida de Min. Durant l'Imperi Nou era molt popular, celebrant-se en el seu honor festes orgiástiques el dia 28 del més de Mesore.
Se li oferia la primera collita de blat en la Festa de l'Escala. La [[lletuga]], per les seues presuntes propietats afrodisíaques, era la planta sagrada de Min, i al principi de l'estació de la collita, es trea la seua image del temple als camps. Això formava la part central del festival de l'eixida de Min, durant el qual es beneïen els cultius i se celebraven jocs gimnàstics en el seu honor
Els seus centres de cult principals se trobaven en [[Coptos]] i [[Akhmim]].<ref name = Siliotti/>
Els seus centres de cult principals se trobaven en [[Coptos]] i [[Akhmim]].<ref name = Siliotti/>
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
* «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
==Bibliografia ==
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X