36 216
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Hor-Behedety''', '''Horbehedety''', '''Hor Behutet''', '''Heru-Behedety''', '''Behdetite''' o '''Behedetite''', en la mitologia egipcíaca és una forma…»
'''Hor-Behedety''', '''Horbehedety''', '''Hor Behutet''', '''Heru-Behedety''', '''Behdetite''' o '''Behedetite''', en la [[mitologia egipcíaca]] és una forma del [[deu]] [[Horus]] el Vell. Va ser documentat per primera volta en el Regne Antic. Va tindre estatus de cult especial en Edfu, ya que també va aparéixer com una manifestació de Hor-heri-uadyef. Ademés, [[Harsiese]], [[Harendotes]], [[Behedeti]] i el [[falcó]] de [[Jnum]] també són coneguts com Hor-Behedety.
Apareix per primera volta en la [[Dinastia III]] com un deu associat en l'entronisació del rei en la [[Set|festa Set]], i també com el protector de la persona del rei. Encara que la majoria de les evidències primerenques associen al deu en l'Alt Egipte i Edfu, també està associat en el Baix Egipte
== Iconografia==
El seu nom significa “El que és originari de Behedet” i és representat com el disc solar alat, en plomes multicolors, en dos [[Ureo|ureos]]. Se li denomina “El de les plomes abigarrades”. Els [[Antiga Grècia|grecs]] ho varen associar al seu deu [[Apolo]], i per això, el nom de Apolinópolis Magna donat a la ciutat d'Edfu.
També és el “Senyor del Cel” i simbolisa el sol quan realisa el seu viage diürn pel cel. I una divinitat apotropaica localisant-se en els llindars de les portes dels temples i en la part superior de les esteles.
En la seua representació antropomorfa en [[cap]] de falcó i doble corona, du l'epítet de “l'arponeador”, pel seu aspecte guerrer contra [[Seth]] al que va véncer, per lo que va aplegar a ser el protector de la monarquia. En Edfu, que seria cridada la Casa del combat apareix com a espós d'[[Hathor]]. En el seu honor se celebrava la “Festa de la Bona Reunió”, quan anualment, la seua esposa es desplaçava des de Dendera per a unir-se en ell. La seua descendència inclou a [[Harsomtus]] i a [[Ihy]].
També pot ser representat com un escarabeo alat o com una [[esfinge]] en cap de falcó.
== Cult ==
Ademés del lloc de cult principal en Edfu, va ser adorat en Damanhur (Behedet del Nort), Tell Balamun, Filé, Mesen i Tanis.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Leitz, Christian u. a.: Lexikon der ägyptischen Götter und Götterbezeichnungen, Orientalia Lovaniensia analecta, Peeters, Leuven 2002, ISBN 90-429-1150-6, pp. 253–255
* Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
* Ruth Schumann Antelme, Stéphane Rossini (2008). Nétèr - Dieux d'Égypte. Trismegiste. ISBN 978-2-86509-045-7
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Statue of Anubis, Inv. 22840 (Gregorian Egyptian Museum)}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]
Apareix per primera volta en la [[Dinastia III]] com un deu associat en l'entronisació del rei en la [[Set|festa Set]], i també com el protector de la persona del rei. Encara que la majoria de les evidències primerenques associen al deu en l'Alt Egipte i Edfu, també està associat en el Baix Egipte
== Iconografia==
El seu nom significa “El que és originari de Behedet” i és representat com el disc solar alat, en plomes multicolors, en dos [[Ureo|ureos]]. Se li denomina “El de les plomes abigarrades”. Els [[Antiga Grècia|grecs]] ho varen associar al seu deu [[Apolo]], i per això, el nom de Apolinópolis Magna donat a la ciutat d'Edfu.
També és el “Senyor del Cel” i simbolisa el sol quan realisa el seu viage diürn pel cel. I una divinitat apotropaica localisant-se en els llindars de les portes dels temples i en la part superior de les esteles.
En la seua representació antropomorfa en [[cap]] de falcó i doble corona, du l'epítet de “l'arponeador”, pel seu aspecte guerrer contra [[Seth]] al que va véncer, per lo que va aplegar a ser el protector de la monarquia. En Edfu, que seria cridada la Casa del combat apareix com a espós d'[[Hathor]]. En el seu honor se celebrava la “Festa de la Bona Reunió”, quan anualment, la seua esposa es desplaçava des de Dendera per a unir-se en ell. La seua descendència inclou a [[Harsomtus]] i a [[Ihy]].
També pot ser representat com un escarabeo alat o com una [[esfinge]] en cap de falcó.
== Cult ==
Ademés del lloc de cult principal en Edfu, va ser adorat en Damanhur (Behedet del Nort), Tell Balamun, Filé, Mesen i Tanis.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Leitz, Christian u. a.: Lexikon der ägyptischen Götter und Götterbezeichnungen, Orientalia Lovaniensia analecta, Peeters, Leuven 2002, ISBN 90-429-1150-6, pp. 253–255
* Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
* Ruth Schumann Antelme, Stéphane Rossini (2008). Nétèr - Dieux d'Égypte. Trismegiste. ISBN 978-2-86509-045-7
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Statue of Anubis, Inv. 22840 (Gregorian Egyptian Museum)}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]