43 624
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Harpócrates representat com a Horus chiquet '''Harpócrates''' (en grec antic: Ἁρποκράτης; en…»
[[File:Harpocrates gulb 082006.JPG|thumb|250px|Harpócrates representat com a Horus chiquet]]
'''Harpócrates''' (en [[grec]] antic: Ἁρποκράτης; en fenici: 𐤇𐤓𐤐𐤊𐤓𐤈, ḥrpkrṭ; en copto: ϩⲁⲣⲡⲟⲕⲣⲁⲧⲏⲥ harpokrates), era el [[deu]] del silenci, els secrets i la confidencialitat en la religió helenística desenrollada en l'Aleixandria ptolemaica (i també una encarnació de l'esperança, segons [[Plutarco]]).
Harpócrates va ser adaptat pels grecs del deu chiquet egipcíac [[Horus]], que representava al sol recent naixcut, que eixia cada dia en amanecer. El nom d'Harpócrates va ser una helenizació de l'egipcíac '''Horpajard''' o '''Harpajered''', que significa «Horus el chiquet». Horus és representat com un chiquet nuet en el dit en la boca, una realisació del [[jeroglífic]] per a chiquet (𓀔). Malinterpretant este gest, els poetes [[Antiga Grècia|grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] posteriors varen fer d'Harpócrates el deu del silenci i el secret. També simbolisa el sol de l'amanecer o de l'[[hivern]], i la renovació constant.
== Iconografia ==
[[File:Cippus of Horus (magical stela) MET 44.4.53 02.jpg|thumb|250px|Harpócrates com a Horus sobre els cocodrils]]
El seu aspecte més conegut és el d'Horus sobre els [[Cocodril|cocodrils]], una forma tardana que representa al chiquet Horus de peu sobre dos cocodrils mentres la seua mare busca a [[Osiris]] desaparegut. També, com un chiquet nuet en el dit de la seua mà dreta en la boca, portant corona real i [[Ureo|ureus]], i una coleta a un costat del seu cap, característica dels príncips egipcíacs. Com a símbol del sol naixent, li representen com un chiquet eixint d'un [[loto]], en l'época grecorromana.
== Mitologia ==
El chiquet Horus apareix en els Texts de les Piràmides, en el mit osiríac, en el qual espera a la seua mare mentres esta part en busca d'Osiris, que ha segut assessinat per [[Seth]] i tirat al riu. Harpócrates permaneix en Buto, prop d'una de les boques del [[Nil]], al recapte d'una divinitat local.
És el sol dèbil de l'amanecer, o el Sol hivernal, nuet i desprotegit. Pero com este Sol, es transforma en un Sol poderós, i de dèbil chiquet es transforma en un Horus poderós i vengador de la mort del seu pare Osiris, en l'Horus guerrer, '''Hartomes''', que venç a Seth.
Formava part de l¡Enéada Heliopolitana.
Segons Plutarco, Harpócrates va ser engendrat per [[Isis]] i Osiris, en relacions pòstumes, naixent abans d'hora com un chiquet dèbil de cames.
== Simbologia ==
Per als antics grecs era fill de [[Serapis]] i Isis i varen creure que era el deu del secret i la discreció en interpretar per error la postura del dit en la boca com un gest de silenci. {{Cita| No cal imaginar que Harpócrates siga un deu imperfecte en estat d'infància ni gra que germina. Millor li senta considerar-ho com aquell que rectifica i corrig les opinions irreflexives, imperfectes i parcials tan esteses entre els hòmens en lo que concernix als deus. Per això, i com a símbol de discreció i silenci, aplica eixe deu el dit sobre els seus llavis. (Plutarco)}}
== Sincretisme==
Quan Isis va ser transformada en la deesa [[Afrodita]] pels grecs, Harpócrates va ser assimilat a [[Eros]], que ho varen considerar fill de Serapis i Isis i li varen vore com el deu del secret i la discreció. També se li va identificar en [[Harsomtus]].
== Cult ==
El seu cult es desenrolla en l'Imperi Nou i els grecs li adoren en el temple de Coptos junt a Isis i en El Mahamud, al nort de Luxor, a on apareix com a fill de [[Montu]] i [[Raettauy]]. En Edfu es mostra com a fill d'[[Hathor]] i d'[[Harsomtus]]. L'Horus sobre els cocodrils apareix en uns amulets cridats cippus, del periodo tardà, que es fan molt populars contra els animals perillosos.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* Castel, Elisa. Gran Diccionario de mitología egipcia. Alderaban, 2002
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Hornung, Erik (1999). El uno y los múltiples: concepciones egipcias de la divinidad (Julia García Lenberg, trad.). Biblioteca de ciencias bíblicas y orientales. ISBN 9788481642421
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* [[Enciclopèdia Espasa|Enciclopedia Espasa]]. Vol. 27., pág. 749
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
{{Commonscat|Harpocrates}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]
'''Harpócrates''' (en [[grec]] antic: Ἁρποκράτης; en fenici: 𐤇𐤓𐤐𐤊𐤓𐤈, ḥrpkrṭ; en copto: ϩⲁⲣⲡⲟⲕⲣⲁⲧⲏⲥ harpokrates), era el [[deu]] del silenci, els secrets i la confidencialitat en la religió helenística desenrollada en l'Aleixandria ptolemaica (i també una encarnació de l'esperança, segons [[Plutarco]]).
Harpócrates va ser adaptat pels grecs del deu chiquet egipcíac [[Horus]], que representava al sol recent naixcut, que eixia cada dia en amanecer. El nom d'Harpócrates va ser una helenizació de l'egipcíac '''Horpajard''' o '''Harpajered''', que significa «Horus el chiquet». Horus és representat com un chiquet nuet en el dit en la boca, una realisació del [[jeroglífic]] per a chiquet (𓀔). Malinterpretant este gest, els poetes [[Antiga Grècia|grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] posteriors varen fer d'Harpócrates el deu del silenci i el secret. També simbolisa el sol de l'amanecer o de l'[[hivern]], i la renovació constant.
== Iconografia ==
[[File:Cippus of Horus (magical stela) MET 44.4.53 02.jpg|thumb|250px|Harpócrates com a Horus sobre els cocodrils]]
El seu aspecte més conegut és el d'Horus sobre els [[Cocodril|cocodrils]], una forma tardana que representa al chiquet Horus de peu sobre dos cocodrils mentres la seua mare busca a [[Osiris]] desaparegut. També, com un chiquet nuet en el dit de la seua mà dreta en la boca, portant corona real i [[Ureo|ureus]], i una coleta a un costat del seu cap, característica dels príncips egipcíacs. Com a símbol del sol naixent, li representen com un chiquet eixint d'un [[loto]], en l'época grecorromana.
== Mitologia ==
El chiquet Horus apareix en els Texts de les Piràmides, en el mit osiríac, en el qual espera a la seua mare mentres esta part en busca d'Osiris, que ha segut assessinat per [[Seth]] i tirat al riu. Harpócrates permaneix en Buto, prop d'una de les boques del [[Nil]], al recapte d'una divinitat local.
És el sol dèbil de l'amanecer, o el Sol hivernal, nuet i desprotegit. Pero com este Sol, es transforma en un Sol poderós, i de dèbil chiquet es transforma en un Horus poderós i vengador de la mort del seu pare Osiris, en l'Horus guerrer, '''Hartomes''', que venç a Seth.
Formava part de l¡Enéada Heliopolitana.
Segons Plutarco, Harpócrates va ser engendrat per [[Isis]] i Osiris, en relacions pòstumes, naixent abans d'hora com un chiquet dèbil de cames.
== Simbologia ==
Per als antics grecs era fill de [[Serapis]] i Isis i varen creure que era el deu del secret i la discreció en interpretar per error la postura del dit en la boca com un gest de silenci. {{Cita| No cal imaginar que Harpócrates siga un deu imperfecte en estat d'infància ni gra que germina. Millor li senta considerar-ho com aquell que rectifica i corrig les opinions irreflexives, imperfectes i parcials tan esteses entre els hòmens en lo que concernix als deus. Per això, i com a símbol de discreció i silenci, aplica eixe deu el dit sobre els seus llavis. (Plutarco)}}
== Sincretisme==
Quan Isis va ser transformada en la deesa [[Afrodita]] pels grecs, Harpócrates va ser assimilat a [[Eros]], que ho varen considerar fill de Serapis i Isis i li varen vore com el deu del secret i la discreció. També se li va identificar en [[Harsomtus]].
== Cult ==
El seu cult es desenrolla en l'Imperi Nou i els grecs li adoren en el temple de Coptos junt a Isis i en El Mahamud, al nort de Luxor, a on apareix com a fill de [[Montu]] i [[Raettauy]]. En Edfu es mostra com a fill d'[[Hathor]] i d'[[Harsomtus]]. L'Horus sobre els cocodrils apareix en uns amulets cridats cippus, del periodo tardà, que es fan molt populars contra els animals perillosos.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* Castel, Elisa. Gran Diccionario de mitología egipcia. Alderaban, 2002
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Hornung, Erik (1999). El uno y los múltiples: concepciones egipcias de la divinidad (Julia García Lenberg, trad.). Biblioteca de ciencias bíblicas y orientales. ISBN 9788481642421
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* [[Enciclopèdia Espasa|Enciclopedia Espasa]]. Vol. 27., pág. 749
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
{{Commonscat|Harpocrates}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]