− | Tradicionalment se dividix en quatre famílies, normalment nomenades pals, cada un numerat del 1 al 12, que són: oros, copes, [[Espasa|espases]] i bastos (est orde coincidix en el còdic per a "pintar les cartes"). Les figures corresponen als números 10 "sota", 11 "cavall" i 12 "rei", respectivament. Per a certs [[joc]]s se dividixen en pals curts (oros i copes) i llarcs (bastos i espases). | + | Tradicionalment se dividix en quatre famílies, normalment nomenades pals, cada u numerat del 1 al 12, que són: oros, copes, [[Espasa|espases]] i bastos (est orde coincidix en el còdic per a "pintar les cartes"). Les figures corresponen als números 10 "sota", 11 "cavall" i 12 "rei", respectivament. Per a certs [[joc]]s se dividixen en pals curts (oros i copes) i llarcs (bastos i espases). |
− | Històricament se fabricaren versions a on la baralla no duya els números 8 i 9, per lo que solament proveïen 40 naips, açò no era infreqüent degut a que existien jocs molt populars que no els usaven. Actualment certes baralles inclouen ademés 2 [[comodí|comodins]], per això poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc. | + | Històricament se fabricaren versions a on la baralla no duya els números 8 i 9, per lo que solament proveïen 40 naips, açò no era infreqüent degut a que existien jocs molt populars que no els usaven. Actualment certes baralles inclouen ademés 2 [[comodí|comodins]], per això poden ser de 40, 48 o de 50 naips depenent del joc. La baralla espanyola ademés és utilisada en els llocs històricament lligats a [[Espanya]]: [[Iberoamèrica]], [[Guinea Ecuatorial]] i [[Filipines]]. |