| El '''deport''' és tota aquella activitat que es caracterisa per: tindre un requeriment físic o motriu, estar institucionalisat (federacions, clubs), requerir competició en un mateix o en els atres i tindre un conjunt de regles perfectament definides. | | El '''deport''' és tota aquella activitat que es caracterisa per: tindre un requeriment físic o motriu, estar institucionalisat (federacions, clubs), requerir competició en un mateix o en els atres i tindre un conjunt de regles perfectament definides. |
| Encara que a sovint es confonen els térmens deport i [[activitat física]], en realitat no signifiquen exactament lo mateix. La diferència radica en el caràcter competitiu del primer, en contra del mer fet de la pràctica del segon. | | Encara que a sovint es confonen els térmens deport i [[activitat física]], en realitat no signifiquen exactament lo mateix. La diferència radica en el caràcter competitiu del primer, en contra del mer fet de la pràctica del segon. |
| + | {{Cita|La forma '''deport''' és clàssica, etimològica i viva en valencià, la moderna forma ''esport'' és un anglicisme del català normatiu. La forma deport que trobem en els clàssics tenia un significat de recrear-se o divertir-se fent alguna activitat o eixercici, ya que encara no existia l’accepció moderna de fer eixercici físic per a competir que hui té: “Nostres vassalls ab grans alegries, cants e '''deports''' passaren tota aquella nit”. Bernat Descoll. Cronica del Rey d’Arago En Pere IV lo Ceremonios. 1546. “( — ort): Confort, conort, desconort, acort, mort, port, [port], tort, aport, fort, mort, mort, ort, estort, [acort], recort, recort, '''deport''', discort, sort, deport, redort. Jaume March. Diccionari de rims. 1371. “E aqui parlam del feyt dels sarrahins. E estiem aqui tro a VIII dies ab gran alegria e ab gran '''deport'''”. Jaume I. Llibre dels feits del rei en Jaume. 1380.{{DGLV|Deport}}}} |