3843
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 14:
Llínea 14: + + + +
sense resum d'edició
La paraula ''Giner'' també és un [[Llinage|llinage]] valencià molt estés.
La paraula ''Giner'' també és un [[Llinage|llinage]] valencià molt estés.
==Tradició de la paraula giner==
{{Cita|'''Giner''' se tracta de la forma més antiga que trobem documentada, és també la forma usada pels clàssics valencians i hui l’única viva en valencià. La variant ''gener'', que trobem en algun document antic, és hui la pròpia del català i el balear, pròxima a l’occità ''genièr''. Algun diccionari dona incomprensiblement la forma giner com a coloquial, quan és la que usaren els nostres clàssics com Joanot Martorell, Jaume Roig, Roïç de Corella, Bernat Fenollar..."CCXL sous de rials, los quals Abdulhuaheb, moro, devia dar en lo mes de '''giner'''”. Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina. 1275. “Lo llit calent / volen d’estiu; / no·ls plau caliu / en lo '''giner'''”. Jaume Roig. Spill. 1460. “...seria foll aquell qui en joliol, per fogir a la calor, estigués als raigs de Apollo y en '''giner''', per escalfar, cerquàs la freda ombra”. Roïç de Corella. Proses Mitològiques. 1460. “...la present obra, e començada a II de '''giner''' de l’any MCCCCLX” Joanot Martorell. Tirant lo Blanch.1490. {{DGLV|Giner}}}}
== Refranys valencians ==
== Refranys valencians ==