40 300
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Situació de la Comarca de Serra Sur, dins de la [[província de Sevilla]] La '''Serra Sur''' de […»
[[File:Comarca de la Sierra Sur de Sevilla.svg|thumb|250px|Situació de la Comarca de Serra Sur, dins de la [[província de Sevilla]]]]
La '''Serra Sur''' de [[Sevilla]] és una comarca situada al surest de la [[província de Sevilla]] ([[Andalusia]], [[Espanya]]), que es conforma al sur entorn a la franja sevillana de les Serres Subbèticas, en part de la Serrania de Ronda septentrional, lindant en les províncies de [[Província de Càdis|Càdis]], [[Província de Córdova|Córdova]] i [[Província de Màlaga|Màlaga]], i més al nort en la transició cap a la vall del Guadalquivir en la llínea que va de [[Morón de la Frontera]] a [[Estepa]]. Aixina, mentres que la primera és més agresta, menys poblada i conté les majors altures de la província (el Terril en 1.132 msm i el Penyó d'Algámitas en 1.128 msm), la segona és més alomada, poblada i explotada agrícolamente.
En una superfície de 1.585 km², té una població total de 88.113 persones, lo que representa un 4.7% de la població de la província de Sevilla. La seua localitat en major extensió és [[Osuna]].
== Història ==
Hi ha restants prehistòrics en tota la comarca, des del Calcolític, pero les poblacions més antigues corresponen a les époques íbera i romana, entre les que estan Osuna, [[Herrera]], Morón de la Frontera, [[Pruna]] o [[Pedrera]].
L'época Neolítica deixa un sagell inequívoc en estes terres com els restants de vasijes de [[fanc]] decorats en cesteria i impressions gràfiques. Una zona de gran importància històrica és la de Vau de l'Algeps a on es va trobar la Llei Flavia (Lex Irnitana) municipal millor conservada i més completa, també el Senadoconsulto de Cneo Calpurnio Pisón pare, documents que sense lloc a dubtes han donat a este poble el realce històric que mereix.
Va ser una important i estable zona fronteriça entre cristians i musulmans durant la reconquista, prova d'això és que existixen alguns castells o el mateix nom de Morón de la Frontera, que va ser capital d'un regne de Taifa en el [[sigle XI]].
La combinació de serres agrestes i poc poblades va favorir que en la zona es guarecieren els bandolers dels [[sigles XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]], la resistència a l'ocupació francesa de principis del sigle XIX o els maquis que varen resistir durant la [[Guerra Civil Espanyola]] i algun temps despuix. Inclús existix una ruta turística per la comarca denominada Ruta del Tempranillo en recort de les aventures del bandoler José María el Tempranillo.
El [[9 d'octubre]] de [[1931]], en la localitat de [[Gilena]] es produiran un dels primers fets violents en el camp andalús durant l'[[II República Espanyola|II República]], els coneguts com a Successos de Gilena
== Espais naturals ==
Encara que tota la comarca té valor naturístic i paisagístic, cal destacar:
* La Reserva Natural del Peñó de Zaframagón en una important colónia de buitre leonat i atres rapaces
* La Via Verda de la Serra (Coripe), una antiga via de ferrocarril de 32 km, mai usada i reconvertida per a us turístic
* Els embassaments de Cordobilla i Malpasillo en [[Badolatosa]]
* El Chaparro de la Vega, una carrasca de més de 700 anys, en una copa de 23 m de diàmetro i declarada monument natural
* La reserva natural de l'Estany del Gosque en [[Martín de la Jara]]
* La Cova de Castellar
* La Serra de la Creu i la Riera del Muçol en [[Pedrera]]
* La Serra del Tauló, en el Pico del Terril (1129 metros sobre el nivell de la mar, la major altitut de la província de Sevilla) i el Peñó d'Algámitas (1121 metros sobre el nivell de la mar)
== Vore també ==
* [[Comarques de la província de Sevilla]]
* [[Anex:Municipis de la província de Sevilla]]
== Referències ==
* Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía: Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía
== Bibliografia ==
* Lorenzo Abad Casal (1976). El Guadalquivir, vía fluvial romana. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-6925-4
* Mercedes Borrero Fernández (1983). El mundo rural sevillano en el siglo XV: Aljarafe y Ribera. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-8377-X
* Mercedes Borrero Fernández (1992). «La organización de las dehesas concejiles en la "tierra" de Sevilla». Historia. Instituciones. Documentos (19): 89-106. ISSN 0210-7716
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sierra Sur de Sevilla}}
* [http://www.sierrasursevilla.com/index.php Portal de la Serra Sur de Sevilla]
{{Comarca de Serra Sur de Sevilla}}
[[Categoria:Geografia de la província de Sevilla]]
[[Categoria:Comarques de la província de Sevilla]]
La '''Serra Sur''' de [[Sevilla]] és una comarca situada al surest de la [[província de Sevilla]] ([[Andalusia]], [[Espanya]]), que es conforma al sur entorn a la franja sevillana de les Serres Subbèticas, en part de la Serrania de Ronda septentrional, lindant en les províncies de [[Província de Càdis|Càdis]], [[Província de Córdova|Córdova]] i [[Província de Màlaga|Màlaga]], i més al nort en la transició cap a la vall del Guadalquivir en la llínea que va de [[Morón de la Frontera]] a [[Estepa]]. Aixina, mentres que la primera és més agresta, menys poblada i conté les majors altures de la província (el Terril en 1.132 msm i el Penyó d'Algámitas en 1.128 msm), la segona és més alomada, poblada i explotada agrícolamente.
En una superfície de 1.585 km², té una població total de 88.113 persones, lo que representa un 4.7% de la població de la província de Sevilla. La seua localitat en major extensió és [[Osuna]].
== Història ==
Hi ha restants prehistòrics en tota la comarca, des del Calcolític, pero les poblacions més antigues corresponen a les époques íbera i romana, entre les que estan Osuna, [[Herrera]], Morón de la Frontera, [[Pruna]] o [[Pedrera]].
L'época Neolítica deixa un sagell inequívoc en estes terres com els restants de vasijes de [[fanc]] decorats en cesteria i impressions gràfiques. Una zona de gran importància històrica és la de Vau de l'Algeps a on es va trobar la Llei Flavia (Lex Irnitana) municipal millor conservada i més completa, també el Senadoconsulto de Cneo Calpurnio Pisón pare, documents que sense lloc a dubtes han donat a este poble el realce històric que mereix.
Va ser una important i estable zona fronteriça entre cristians i musulmans durant la reconquista, prova d'això és que existixen alguns castells o el mateix nom de Morón de la Frontera, que va ser capital d'un regne de Taifa en el [[sigle XI]].
La combinació de serres agrestes i poc poblades va favorir que en la zona es guarecieren els bandolers dels [[sigles XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]], la resistència a l'ocupació francesa de principis del sigle XIX o els maquis que varen resistir durant la [[Guerra Civil Espanyola]] i algun temps despuix. Inclús existix una ruta turística per la comarca denominada Ruta del Tempranillo en recort de les aventures del bandoler José María el Tempranillo.
El [[9 d'octubre]] de [[1931]], en la localitat de [[Gilena]] es produiran un dels primers fets violents en el camp andalús durant l'[[II República Espanyola|II República]], els coneguts com a Successos de Gilena
== Espais naturals ==
Encara que tota la comarca té valor naturístic i paisagístic, cal destacar:
* La Reserva Natural del Peñó de Zaframagón en una important colónia de buitre leonat i atres rapaces
* La Via Verda de la Serra (Coripe), una antiga via de ferrocarril de 32 km, mai usada i reconvertida per a us turístic
* Els embassaments de Cordobilla i Malpasillo en [[Badolatosa]]
* El Chaparro de la Vega, una carrasca de més de 700 anys, en una copa de 23 m de diàmetro i declarada monument natural
* La reserva natural de l'Estany del Gosque en [[Martín de la Jara]]
* La Cova de Castellar
* La Serra de la Creu i la Riera del Muçol en [[Pedrera]]
* La Serra del Tauló, en el Pico del Terril (1129 metros sobre el nivell de la mar, la major altitut de la província de Sevilla) i el Peñó d'Algámitas (1121 metros sobre el nivell de la mar)
== Vore també ==
* [[Comarques de la província de Sevilla]]
* [[Anex:Municipis de la província de Sevilla]]
== Referències ==
* Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía: Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía
== Bibliografia ==
* Lorenzo Abad Casal (1976). El Guadalquivir, vía fluvial romana. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-6925-4
* Mercedes Borrero Fernández (1983). El mundo rural sevillano en el siglo XV: Aljarafe y Ribera. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-8377-X
* Mercedes Borrero Fernández (1992). «La organización de las dehesas concejiles en la "tierra" de Sevilla». Historia. Instituciones. Documentos (19): 89-106. ISSN 0210-7716
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sierra Sur de Sevilla}}
* [http://www.sierrasursevilla.com/index.php Portal de la Serra Sur de Sevilla]
{{Comarca de Serra Sur de Sevilla}}
[[Categoria:Geografia de la província de Sevilla]]
[[Categoria:Comarques de la província de Sevilla]]