Canvis

* Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciació, de les oclusives al final de paraula /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p; sense la distinció moderna adoptada per [[Pompeu Fabra]] y les Normes de Castelló (entre ''t''-''d,'' ''c''-''g,'' ''p''-''b'', respectivament) per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:

* Manteniment, segons l'ortografia tradicional i la pronunciació, de les oclusives al final de paraula /t/, /k/, /p/ representades sempre per t, c, p; sense la distinció moderna adoptada per [[Pompeu Fabra]] y les Normes de Castelló (entre ''t''-''d,'' ''c''-''g,'' ''p''-''b'', respectivament) per a l'idioma escrit, pero que no se reflexa en el parlat:

:So /t/:

:sò /t/:

::* Normes d'El Puig: pot, buit, salut, nebot, sòrt, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart.

::* Normes d'El Puig: pot, buit, salut, nebot, sòrt, fret, vert, almut, Davit, Madrit, Bellreguart.

::* Normes de Castelló: ''pot, buit, salut, nebot, sort'', pero ''sord, fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard''.

::* Normes de Castelló: ''pot, buit, salut, nebot, sort'', pero ''sord, fred, verd, almud, David, Madrid, Bellreguard''.

:So /p/:

:sò /p/:

::* Normes d'El Puig: cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp, aljup, Alfarp, verp, àrap

::* Normes d'El Puig: cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp, aljup, Alfarp, verp, àrap

::* Normes de Castelló: ''cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp'', pero ''aljub, Alfarb, verb, àrab''.

::* Normes de Castelló: ''cap, llop, sap, rep, colp, serp, camp'', pero ''aljub, Alfarb, verb, àrab''.

:So /k/:

:sò / k/:

::* Normes d'El Puig: amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, pròlec, castic. En estos cassos, l'antic dígraf ''ch'', pronunciat /k/ soles se manté per a llinages i toponimia per tradició (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Doménech, March, Bosch, Alborch, Albiach).

::* Normes d'El Puig: amic, dic, sec, prec, groc, foc, fanc, sanc, amarc, pròlec, castic. En estos cassos, l'antic dígraf ''ch'', pronunciat /k/ soles se manté per a llinages i toponimia per tradició (per tant, Albuixech, Benlloch, Alfinach, Torre d'En Doménech, March, Bosch, Alborch, Albiach).

::* Normes de Castelló: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc'', pero ''fang, amarg, pròleg, càstig'' (o ''castic''); eliminant-se l'antic dígraf ''ch'' també en la toponimia (''Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec'') i en tendència a eliminar-lo en els llinages.

::* Normes de Castelló: ''amic, dic, sec, prec, groc, foc'', pero ''fang, amarg, pròleg, càstig'' (o ''castic''); eliminant-se l'antic dígraf ''ch'' també en la toponimia (''Albuixec, Bell-lloc, Alfinac, Torre d'En Doménec'') i en tendència a eliminar-lo en els llinages.

|}

|}

* Adaptació de l'ortografia a la pronunciació valenciana de la palatal fricativa sorda /ʃ/ (grafiada com ''x'') i la palatal africada sorda /tʃ/ (grafiada com ''ch''), present en totes les varietats valencianes; front a la confusió existent en les Normes de Castelló. Per això, se manté el dígraf [[ch]], que ya apareix en l'época clàssica, en tots els cassos en que se pronuncia /tʃ/. La lletra ''[[x]]'' se pronuncia palatal fricativa sorda /ʃ/ en la majoria de cassos, si be se manté la pronunciació /ks/ en paraules com fixar o excursió. Les Normes de Castelló, en canvi, opten per utilisar la ''x'' i ''tx'' per a representar el so africat sort /tʃ/ (a on /ʃ/ no se dona). En posició final de paraula, segons les Normes d'El Puig se grafia ''ig'' en tots els cassos:

* Adaptació de l'ortografia a la pronunciació valenciana de la palatal fricativa sorda /ʃ/ (grafiada com ''x'') i la palatal africada sorda /tʃ/ (grafiada com ''ch''), present en totes les varietats valencianes; front a la confusió existent en les Normes de Castelló. Per això, se manté el dígraf [[ch]], que ya apareix en l'época clàssica, en tots els cassos en que se pronuncia /tʃ/. La lletra ''[[x]]'' se pronuncia palatal fricativa sorda /ʃ/ en la majoria de cassos, si be se manté la pronunciació /ks/ en paraules com fixar o excursió. Les Normes de Castelló, en canvi, opten per utilisar la ''x'' i ''tx'' per a representar el sò africat sort /tʃ/ (a on /ʃ/ no se dona). En posició final de paraula, segons les Normes d'El Puig se grafia ''ig'' en tots els cassos:

:A principi de paraula:

:A principi de paraula:

::* Normes d'El Puig: Xàtiva, Xeresa, xarop, xaloc, xenofòbia, pronunciades en /ʃ/, pero chiquet, chocolate, chulla, charrar, Chirivella, checoslovac, Chechènia, pronunciades en /tʃ/.

::* Normes d'El Puig: Xàtiva, Xeresa, xarop, xaloc, xenofòbia, pronunciades en /ʃ/, pero chiquet, chocolate, chulla, charrar, Chirivella, checoslovac, Chechènia, pronunciades en /tʃ/.

::* Normes de Castelló: la ''x'' inicial és pronunciada per defecte /tʃ/, com en ''xiquet, xoc, xulla, xarrar, Xirivella'', pero també se manté la pronunciació fricativa /ʃ/ en: ''Xàtiva, Xeresa, xarop, xaloc, xenofòbia'' a on sí se pronuncia. En el restant de paraules, en canvi, el so /tʃ/ inicial se representa en ''tx'': ''txecoslovac, Txetxènia.''

::* Normes de Castelló: la ''x'' inicial és pronunciada per defecte /tʃ/, com en ''xiquet, xoc, xulla, xarrar, Xirivella'', pero també se manté la pronunciació fricativa /ʃ/ en: ''Xàtiva, Xeresa, xarop, xaloc, xenofòbia'' a on sí se pronuncia. En el restant de paraules, en canvi, el sò /tʃ/ inicial se representa en ''tx'': ''txecoslovac, Txetxènia.''

:A mitan paraula:

:A mitan paraula:

::* Normes d'El Puig: caixa, patixes, meréixer, pronunciades en /ʃ/, pero pancha, archiu, coche, brocha, cliché, pronunciades totes en /tʃ/.

::* Normes d'El Puig: caixa, patixes, meréixer, pronunciades en /ʃ/, pero pancha, archiu, coche, brocha, cliché, pronunciades totes en /tʃ/.

::* Normes de Castelló: ''caixa, patixes, meréixer'', pronunciades en /ʃ/, i ''cotxe, brotxa'', pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant, i donat que estes normes no accepten la grafia del so /ʃ/ en esta posició, s'opta per representar /tʃ/ en una ''x: panxa, arxiu''.

::* Normes de Castelló: ''caixa, patixes, meréixer'', pronunciades en /ʃ/, i ''cotxe, brotxa'', pronunciades en /tʃ/. Darrere de consonant, i donat que estes normes no accepten la grafia del sò /ʃ/ en esta posició, s'opta per representar /tʃ/ en una ''x: panxa, arxiu''.

:A final de paraula:

:A final de paraula:

* Les Normes d'El Puig eliminen els dígrafs ''l·l, tl, tll, tm'' i ''tn'', aixina com el grup de lletres ''-mpt-'', per les lletres que ya representen el seu so. D'esta manera, s'escriu sílaba, aquarela, alicient, guala, mole, billet, semana, cona, conte, redenció, en conte de ''síl·laba, aquarel·la, al·licient, guatla'' (o ''guatlla''), ''motle'' (o ''motlle''), ''bitllet, setmana, cotna, compte, redempció'' segons les Normes de Castelló.

* Les Normes d'El Puig eliminen els dígrafs ''l·l, tl, tll, tm'' i ''tn'', aixina com el grup de lletres ''-mpt-'', per les lletres que ya representen el seu so. D'esta manera, s'escriu sílaba, aquarela, alicient, guala, mole, billet, semana, cona, conte, redenció, en conte de ''síl·laba, aquarel·la, al·licient, guatla'' (o ''guatlla''), ''motle'' (o ''motlle''), ''bitllet, setmana, cotna, compte, redempció'' segons les Normes de Castelló.

* Simplificació, en les Normes d'El Puig, de la representació gràfica del so palatal africat sonor /dʒ/, grafiat sempre com ''g'' o ''j'', eliminant per tant els dígrafs ''tg, tj'' de les Normes de Castelló (com en ''metge, platja''), que se pronuncien igual que les ''g, j'' simples (com en veges, pujar):

* Simplificació, en les Normes d'El Puig, de la representació gràfica del sò palatal africat sonor /dʒ/, grafiat sempre com ''g'' o ''j'', eliminant per tant els dígrafs ''tg, tj'' de les Normes de Castelló (com en ''metge, platja''), que se pronuncien igual que les ''g, j'' simples (com en veges, pujar):

::* Normes d'El Puig: veges, pujar, majestat, orige, marge, franja, jove, gerani, i també mege, plaja, formage, desijar.

::* Normes d'El Puig: veges, pujar, majestat, orige, marge, franja, jove, gerani, i també mege, plaja, formage, desijar.