Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3324 bytes afegits ,  16:20 19 abr 2023
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Atum '''Atum''', deu creador, ''El que existix per sí mateixa'', era un deu solar en la mitologia egipcí…»
[[File:Atum.svg|thumb|250px|Representació d'Atum]]

'''Atum''', deu creador, ''El que existix per sí mateixa'', era un [[deu]] solar en la [[mitologia egipcíaca]] (Nom egipcíac: Itemu. Nom grec: Atum). També conegut com '''Atem''' o '''Tem'''.

== Iconografia==
Va ser representat com a home, portant la corona Doble, o com a home vell barbat i senyor universal. Com a deu solar, en [[cap]] de [[moltó]], en cap de mangosta, o com a au Fénix. És el primer deu representat en [[cos humà]], puix abans totes les deitats dels antics egipcíacs tenien forma d'animals.

== Mitologia ==
Atum és el deu que segons la cosmogonia heliopolitana va sorgir de l'oceà primigeni, Nun, creant-se a sí mateixa (per mig de saliva, llàgrimes, sudoració o atres métodos). Per mig de la seua consciència, [[Ra]], crea als demés deus: [[Shu]] i [[Tefnut]] (aire i humitat), els qui a la seua volta són pares de [[Geb]] i [[Nut]] (la terra i el cel), pares dels deus: [[Osiris]], [[Isis]], [[Neftis]], [[Seth]] i [[Horus]]. Atum, segons la teologia Menfita, va ser concebut del [[cor]] de [[Ptah]].

Els seus primers descendents configuren l'enéada heliopolitana. Va crear als seus fills, els deus Shu i Tefnut, de la seua saliva. En Heracleópolis la seua mà era el principi femení, personificat en [[Nebethetepet]], la ''Senyora de la satisfacció''. Segons atres mits més tardans va tindre relacions en la seua ombra, o en la deesa [[Iusaas]].

== Epítets ==
Va ser denominat ''El perfecte'', com a deu creador, ''El que existix per sí mateixa'' i ''El del fi de l'Univers''.

== Sincretisme ==
Se li va associar en Ra, com Atum-Ra, en Ptah i, a voltes, en Osiris. Va ser identificat en [[Amón]], com Amón-Ra, en l'Imperi Nou.

== Cult ==
El seu principal lloc de cult va ser Heliópolis, també va ser venerat en Pithom, Meidum, Letópolis, Edfu, Heracleópolis, i en l'oasis de Jarga durant el periodo tardà d'Egipte.

== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
* H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
* Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
* Thode, Rosa. Atum, en egiptologia.org
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

==Bibliografia ==

* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Hart, George (1986). A Dictionary of Egyptian Gods and Goddesses (en [[anglés]]). ISBN 9780415059091
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Atum}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]
43 624

edicions

Menú de navegació