− | Les rates penades són els únics mamífers capaços de volar, contant en ales que poden batre's. Atres mamífers com la [[fardeta voladora]] tenen la capacitat de volar pero únicament realisant breus planejos. S'han extés per casi tot lo món llevant de les regions polars. Realisen un paper ecològic vital com [[polinisador]]s, controladors de plagues d'insectes i chicotets vertebrats i també desenrrollen un important paper en la dispersió de [[llavor]]s; moltes plantes tropicals depenen per complet de les rates penadess.<ref name="dispersion">http://www.redalyc.org/pdf/575/57507304.pdf</ref>[[Archiu:Ecolocacion murcielagos.jpg|miniatura|left|220px|Esquema de l'ecolocalizació.]] El seu tamany varia segons l'[[espècie]], els més chicotets medixen 30 milímetros fins arribar a 1,5 metros en el cas de la [[Acerodon jubatus|rabosa voladora filipina]]. Tenen les pates davanteres transformades en ales, vertebrades pels seus dits, llevant del [[dit gros]], que s'estenen per tota una membrana fina i flexible. El seu cap presenta orelles de gran tamany que reben les senyans de l'[[ecolocalisació]] i làmines nasals que impulsen els ultrasons que emitixen. Les seues boques conten en dents i llengua per a la seua alimentació, la majoria a base d'[[insecte]]s, atres de friutes, chicotets vertebrats o els [[Desmodontinae]] de sanc. | + | Les rates penades són els únics mamífers capaços de volar, contant en ales que poden batre's. Atres mamífers com la [[fardeta voladora]] tenen la capacitat de volar pero únicament realisant breus planejos. S'han extés per casi tot lo món llevant de les regions polars. Realisen un paper ecològic vital com [[polinisador]]s, controladors de plagues d'insectes i chicotets vertebrats i també desenrrollen un important paper en la dispersió de [[llavor]]s; moltes plantes tropicals depenen per complet de les rates penadess.<ref name="dispersion">http://www.redalyc.org/pdf/575/57507304.pdf</ref>[[Archiu:Ecolocacion murcielagos.jpg|miniatura|left|220px|Esquema de l'ecolocalizació.]] El seu tamany varia segons l'[[espècie]], els més chicotets medixen 30 milímetros fins arribar a 1,5 metros en el cas de la [[Acerodon jubatus|rabosa voladora filipina]]. Tenen les pates davanteres transformades en ales, vertebrades pels seus dits, llevant del [[dit gros]], que s'estenen per tota una membrana fina i flexible. El seu cap presenta orelles de gran tamany que reben les senyans de l'[[ecolocalisació]] i làmines nasals que impulsen els ultrasons que emitixen. Les seues boques conten en [[Dent|dents]] i llengua per a la seua alimentació, la majoria a base d'[[insecte]]s, atres de fruites, chicotets vertebrats o els [[Desmodontinae]] de sanc. |
− | Casi tots els moceguellos són nocturns i de dia s'amaguen en llocs foscs com coves, clavills o edificis buits. En els climes templats, les rates penades hivernen fonamentalment per la falta d'insectes en l'estació de l'hivern. Les rates pensades presenten generalment una activitat sexual promíscua. Les cries recent naixcudes no saben volar i són totalment depenents de sa mare la qual les protegix i els dona de mamar. La seua llongevitat sol rondar els cinc anys, encara que les espècies més grans poden arribar a viure fins als 25 o 30 anys tenint una llongevitat considerable en relació al seu tamany. | + | Casi tots els moceguellos són nocturns i de dia s'amaguen en llocs foscs com coves, clavills o edificis buits. En els climes templats, les rates penades hivernen fonamentalment per la falta d'insectes en l'estació de l'[[hivern]]. Les rates pensades presenten generalment una activitat sexual promíscua. Les cries recent naixcudes no saben volar i són totalment depenents de sa mare la qual les protegix i els dona de mamar. La seua llongevitat sol rondar els cinc anys, encara que les espècies més grans poden arribar a viure fins als 25 o 30 anys tenint una llongevitat considerable en relació al seu tamany. |