| Cada estat nomenaria a tres compromissaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatòriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, a part d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l’estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo. | | Cada estat nomenaria a tres compromissaris, el quals es reunirien en [[Casp]], estos, despuix d’escoltar les raons alegades pels sis candidats, delliberarien i elegirien a u d’ells, la sentència seria acatada obligatòriament per tots. Havia una important condició: el designat com a rei llegítim, a part d’obtindre la majoria dels vots, o siga, cinc de nou, deuria ser votat per cada u dels estats, i si algú no el votava, l’estat en qüestió podia negar-se a acatar el fallo. |
− | El Regne d’Aragó, designà com a compromissaris: | + | El [[Regne d’Aragó]], designà com a compromissaris: |
| * [[Berenguer de Bardají]], lletrat | | * [[Berenguer de Bardají]], lletrat |
| * [[Frai Vicent Ferrer]], dominic i mestre en [[Teologia]] | | * [[Frai Vicent Ferrer]], dominic i mestre en [[Teologia]] |
| * [[Ginés Rabasa]], doctor en lleis | | * [[Ginés Rabasa]], doctor en lleis |
− | Els comtats catalans, nomenaren: | + | Els [[comtats catalans]], nomenaren: |