Canvis

Recent acabat el seu curs, durant l'octubre de [[1899]], se li va aparéixer la possibilitat de tornar a París per a realisar noves investigacions. Durant els estudis precedents se li havia demanat que investigara a [[Gottfried Leibniz|Leibniz]]. Despuix de comparar els texts concernents a les concepcions llògiques de l'autor de ''Monadologia'', que s'havia dispersat en diverses edicions fragmentaries, el va dur a la convicció, que la metafísica de Leibniz jau només sobre els principis de la seua llògica i depén d'ella íntegrament. Pero ell volia la seua confirmació descoberta a través d'investigacions en les obres no publicades de Leibniz, les quals es conservaven en la biblioteca real d'[[Hannover]]. Les investigacions de Couturat en la biblioteca, entre [[1900]] i [[1901]], varen ser especialment fructíferes i li varen donar la possibilitat d'escriure dos llibres molt valiosos. Un, la seua gran obra, titulada "La llògica de Leibniz" que, segons l'opinió d'un eminent filòsof, "posseïx una precisió incomparable i també riquea documental incomparable" ([[1901]]), i despuix un tom de 682 pàgines titulat ''Inédits leibniziens'', el qual contenia més de doscentes peces noves, sobre el conjunt en el que estava fundada la seua teoria sobre la teoria de Leibniz ([[1903]]).

Recent acabat el seu curs, durant l'octubre de [[1899]], se li va aparéixer la possibilitat de tornar a París per a realisar noves investigacions. Durant els estudis precedents se li havia demanat que investigara a [[Gottfried Leibniz|Leibniz]]. Despuix de comparar els texts concernents a les concepcions llògiques de l'autor de ''Monadologia'', que s'havia dispersat en diverses edicions fragmentaries, el va dur a la convicció, que la metafísica de Leibniz jau només sobre els principis de la seua llògica i depén d'ella íntegrament. Pero ell volia la seua confirmació descoberta a través d'investigacions en les obres no publicades de Leibniz, les quals es conservaven en la biblioteca real d'[[Hannover]]. Les investigacions de Couturat en la biblioteca, entre [[1900]] i [[1901]], varen ser especialment fructíferes i li varen donar la possibilitat d'escriure dos llibres molt valiosos. Un, la seua gran obra, titulada "La llògica de Leibniz" que, segons l'opinió d'un eminent filòsof, "posseïx una precisió incomparable i també riquea documental incomparable" ([[1901]]), i despuix un tom de 682 pàgines titulat ''Inédits leibniziens'', el qual contenia més de doscentes peces noves, sobre el conjunt en el que estava fundada la seua teoria sobre la teoria de Leibniz ([[1903]]).

En una série d'artículs de la Revue de métaphysique (1904), va donar a conéixer al públic francés el llibre ''Principes des mathématiques'', de Bertrand Russell, una obra publicada en Cambridge. Ademés, els va amplificar i els va publicar en una tom en 1905. Tal i com dia en l'introducció, al principi el seu llibre era solament una revisió de l'obra de Russel, pero poc a poc va deduir en la seua exposició la major part de les obres de la gent de la seua época sobre les mateixes qüestions. Eixa modesta definició de l'objecte del seu llibre bastava per a endevinar el seu interés a tots els que coneixien la erudició i la profunditat del pensament de Couturat. Gràcies a ell, l'obra de Russel es va convertir ràpidament en familiar entre els "matemàtics" filosòfics.

En una série d'artículs de la ''Revue de métaphysique'' ([[1904]]), va donar a conéixer al públic francés el llibre ''Principes des mathématiques'', de [[Bertrand Russell]], una obra publicada en [[Cambridge]]. Ademés, els va amplificar i els va publicar en una tom en [[1905]]. Tal i com dia en l'introducció, al principi el seu llibre era solament una revisió de l'obra de Russel, pero poc a poc va deduir en la seua exposició la major part de les obres de la gent de la seua época sobre les mateixes qüestions. Eixa modesta definició de l'objecte del seu llibre bastava per a endevinar el seu interés a tots els que coneixien l'erudició i la profunditat del pensament de Couturat. Gràcies ad ell, l'obra de Russel es va convertir ràpidament en familiar entre els "matemàtics" filosòfics.

La notorietat de les persones en la mateixa idea feya a Henri Bergson, professor de filosofia en el Collège de France, elegir-li com a assistent entre 1905 i 1906. Ací tracta l'història de la llògica. El seu curs va ser molt apreciat per l'escàs número de persones capaç de jujar treballs d'este tipo. La lliçó oberta sobre la llògica i la filosofia va ser publicada en la Revue de métaphysique de maig de 1906.

La notorietat de les persones en la mateixa idea feya a [[Henri Bergson]], professor de filosofia en el ''Collège de France'', elegir-lo com a assistent entre [[1905]] i [[1906]]. Ací tracta l'història de la llògica. El seu curs va ser molt apreciat per l'escàs número de persones capaç de jujar treballs d'este tipo. La lliçó oberta sobre la llògica i la filosofia va ser publicada en la ''Revue de métaphysique'' de maig de [[1906]].

Pero, Benaerts contínua, en el seu gran esperit, naturalment deductiu en el més alt grau, tot s'encadena, i el continu estudi de Leibniz li va dur a un atre camí, a nous treballs que des d'eixe moment absorbirien totes les seues activitats.

Pero, Benaerts contínua, en el seu gran esperit, naturalment deductiu en el més alt grau, tot s'encadena, i el continu estudi de Leibniz li va dur a un atre camí, a nous treballs que des d'eixe moment absorbirien totes les seues activitats.