69 114
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Seshat '''Seshat''' és ''la Senyora dels llibres'', deesa de l'escritura i l'Història, protec…»
[[File:Seshat_edit2.svg|thumb|250px|Representació de Seshat]]
'''Seshat''' és ''la Senyora dels llibres'', [[Deu|deesa]] de l'escritura i l'Història, protectora de les biblioteques en la [[mitologia egipcíaca]]. També era cridada deesa del destí perque estava assentada als peus de l'arbre còsmic, en la part més profunda, al sur del cel, a on s'unien el cel superior i l'inferior. Allí escrivia sobre fulls de l'arbre els acontenyiments del futur i archivava els acontenyiments passats. També media el temps, és ''Senyora del Calendari i l'Astronomia''. Vinculada als constructors i arquitectes, era la ''Senyora dels constructors''. També coneguda en els noms de '''Sesat''', '''Seshet''', '''Sesheta''', '''Seshata''', '''Safkhet''' o '''Safekhet'''.
== Iconografia ==
Dòna en una estrela en el [[cap]], arrematada en un arc i dos plomes, o dos banyes cap a avall. Du una paleta d'escriga i una canya d'escritura (càlamo), un chicotet taperot i un full de palmera. Va coberta en una pell de [[lleopart]].
== Mitologia ==
Deesa arcaica coneguda des del periodo Tinita que va poder tindre connotacions celests. Era l'encarregada de calcular, orientar i medir els terrenys sagrats per a que es poguera portar a terme la seua correcta construcció, revisava els plans i vigilava les estreles per a emetre els seus càlculs. Era partícip del rito de la “cerimònia de fundació” i la de “estirar la corda”. És la consellera del [[faraó]] en la fundació dels temples.
Companyera de [[Tot]], o Atum, posseïa poders màgics; Garantisava l'immortalitat del rei i escrivia en l'arbre sagrat d'Heliópolis, la Persea, l'Arbre de la Vida, els anys de regnat del faraó.
== Sincretisme ==
Va ser considerada una forma d'[[Isis]] o de [[Neftis]]. En alguns texts apareix com la contrapart femenina del deu Tot.
== Epítets ==
Va ser cridada la Senyora dels llibres, Senyora de l'Escritura, Senyora de la casa dels Rolls i Senyora dels constructors.
== Cult ==
Va ser venerada en Hermópolis Magna.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Felde, Rolf (1988). Agyptische Gottheiten. Editado por Rolf Felde
* Jetsu, L.; Porceddu, S. (2015). "Shifting Milestones of Natural Sciences: The Ancient Egyptian Discovery of Algol's Period Confirmed". PLOS ONE. 10(12): e.0144140 (23pp). doi:10.1371/journal.pone.0144140.
* Lichtheim, Miriam (2006) [1976]. Ancient Egyptian Literature, Volume Two: The New Kingdom. University of California Press. pp. 197–199
* Margaret Bunson (2002). Encyclopedia of Ancient Egypt (en [[anglés]]). Nueva York. ISBN 0-8160-4563-1
* Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Thode, Rosa, El panteón egipcio, Seshat en egiptologia.org
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207
==Bibliografia ==
* Barbara S. Lesko. Women and Religion in Ancient Egypt. Brown University. 2002
* Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Seshat}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deeses egipcíaques]]
'''Seshat''' és ''la Senyora dels llibres'', [[Deu|deesa]] de l'escritura i l'Història, protectora de les biblioteques en la [[mitologia egipcíaca]]. També era cridada deesa del destí perque estava assentada als peus de l'arbre còsmic, en la part més profunda, al sur del cel, a on s'unien el cel superior i l'inferior. Allí escrivia sobre fulls de l'arbre els acontenyiments del futur i archivava els acontenyiments passats. També media el temps, és ''Senyora del Calendari i l'Astronomia''. Vinculada als constructors i arquitectes, era la ''Senyora dels constructors''. També coneguda en els noms de '''Sesat''', '''Seshet''', '''Sesheta''', '''Seshata''', '''Safkhet''' o '''Safekhet'''.
== Iconografia ==
Dòna en una estrela en el [[cap]], arrematada en un arc i dos plomes, o dos banyes cap a avall. Du una paleta d'escriga i una canya d'escritura (càlamo), un chicotet taperot i un full de palmera. Va coberta en una pell de [[lleopart]].
== Mitologia ==
Deesa arcaica coneguda des del periodo Tinita que va poder tindre connotacions celests. Era l'encarregada de calcular, orientar i medir els terrenys sagrats per a que es poguera portar a terme la seua correcta construcció, revisava els plans i vigilava les estreles per a emetre els seus càlculs. Era partícip del rito de la “cerimònia de fundació” i la de “estirar la corda”. És la consellera del [[faraó]] en la fundació dels temples.
Companyera de [[Tot]], o Atum, posseïa poders màgics; Garantisava l'immortalitat del rei i escrivia en l'arbre sagrat d'Heliópolis, la Persea, l'Arbre de la Vida, els anys de regnat del faraó.
== Sincretisme ==
Va ser considerada una forma d'[[Isis]] o de [[Neftis]]. En alguns texts apareix com la contrapart femenina del deu Tot.
== Epítets ==
Va ser cridada la Senyora dels llibres, Senyora de l'Escritura, Senyora de la casa dels Rolls i Senyora dels constructors.
== Cult ==
Va ser venerada en Hermópolis Magna.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Felde, Rolf (1988). Agyptische Gottheiten. Editado por Rolf Felde
* Jetsu, L.; Porceddu, S. (2015). "Shifting Milestones of Natural Sciences: The Ancient Egyptian Discovery of Algol's Period Confirmed". PLOS ONE. 10(12): e.0144140 (23pp). doi:10.1371/journal.pone.0144140.
* Lichtheim, Miriam (2006) [1976]. Ancient Egyptian Literature, Volume Two: The New Kingdom. University of California Press. pp. 197–199
* Margaret Bunson (2002). Encyclopedia of Ancient Egypt (en [[anglés]]). Nueva York. ISBN 0-8160-4563-1
* Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Thode, Rosa, El panteón egipcio, Seshat en egiptologia.org
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207
==Bibliografia ==
* Barbara S. Lesko. Women and Religion in Ancient Egypt. Brown University. 2002
* Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Seshat}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deeses egipcíaques]]