78 888
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 3:
Llínea 3: + + + + + + + +
sense resum d'edició
Fundada en [[1514]] (inicialment en la costa sur de l'illa) pel conquistador [[Pànfilo de Narváez]] (baix les órdens de Diego Velázquez de Cuéllar), baix el nom fundacional de &*quot;Vila de Sant Cristóbal de La Habana&*quot;, fon una de les primeres huit viles fundades per la Corona espanyola en l'illa. Per la seua privilegiada ubicació, front a les costes de l'Atlàntic Nort, i les característiques de la seua baïa, la llavors vila es convertí en un important centre comercial, raó per la qual va ser somesa a atacs i saquejos per part de pirates i corsaris durant els primers anys del [[sigle XVI]]. En [[1561]], la Corona dispon que la vila siga el lloc de concentració de les naus espanyoles procedents de les colónies americanes abans de creuar juntes l'oceà (Flota d'Índies), construint-se per tant, per a la seua protecció, defenses militars a l'entrada de la baïa de L'Havana i en llocs estratègics, convertint a la ciutat en una de les millor defeses del Nou Món.
Fundada en [[1514]] (inicialment en la costa sur de l'illa) pel conquistador [[Pànfilo de Narváez]] (baix les órdens de Diego Velázquez de Cuéllar), baix el nom fundacional de &*quot;Vila de Sant Cristóbal de La Habana&*quot;, fon una de les primeres huit viles fundades per la Corona espanyola en l'illa. Per la seua privilegiada ubicació, front a les costes de l'Atlàntic Nort, i les característiques de la seua baïa, la llavors vila es convertí en un important centre comercial, raó per la qual va ser somesa a atacs i saquejos per part de pirates i corsaris durant els primers anys del [[sigle XVI]]. En [[1561]], la Corona dispon que la vila siga el lloc de concentració de les naus espanyoles procedents de les colónies americanes abans de creuar juntes l'oceà (Flota d'Índies), construint-se per tant, per a la seua protecció, defenses militars a l'entrada de la baïa de L'Havana i en llocs estratègics, convertint a la ciutat en una de les millor defeses del Nou Món.
El [[20 de decembre]] de [[1592]], [[Felip II]] conferix a la vila el títul de &*quot;ciutat&*quot;, vintinou anys en acabant de que el governador de Cuba traslladara a ella la seua residència oficial des de Santiago de Cuba, sèu fins a llavors del govern de l'illa.
En [[1634]] per Decret Real se li va declarar &*quot;Clau del Nou Món i Antemural de les Índies Occidentals&*quot;.
En [[1665]], se li va concedir el dret d'ostentar el seu escut d'armes, en el que varen estar representades, per mig de tres torreons, les fortalees (La Real Força, El Morro i La Punta) que defenien la ciutat.
El [[sucre]] i el comerç varen influir notablement en que durant els [[sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]] l'urbs experimentara no solament un profunt procés d'expansió del seu territori sino també de creiximent demogràfic, socioeconòmic i cultural, factors que varen convertir a L'Havana en una de les ciutats més riques i notòries de la zona d'[[Àmerica Central]] i [[Carip]]. Sorgixen durant eixa etapa nous barris com El Cerro o El Vedado, a on es concentraria la nova burguesia havanera; mentres, les zones antigues de la ciutat es convertirien en àrees de casa de'inquilinat i ciutadelles. No és fins a la década de 1950 que comença a configurar-se l'actual forma de la capital, producte de l'aparició del concepte especulatiu de propietat horisontal aixina com l'establiment de centres i subcentres urbans a lo llarc d'eixe sigle. El triumfo de la Revolució cubana i l'aplicació de proyectes de transformació nacional varen dur en si l'aument de l'emigració cap a les urbs, provocant el boom demogràfic en L'Havana, i en això la seua expansió, esta volta cap a les zones de l'est i el sur.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==