124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + − + − + Llínea 167:
Llínea 167: − + Llínea 194:
Llínea 194: − + + + + + + + + + + + + + + − {{Traduït de|es|Comarcas_de_la_Comunidad_Valenciana}}+ − + +
sense resum d'edició
L'estructuració comarcal de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) està prevista en el seu [[Estatut d'Autonomia]] pero, a pesar que se van fer numeroses propostes a petició de la [[Generalitat Valenciana]], no s'ha aprovat una llei de comarcalisació per part dels governs autonòmics que s'han succeït a partir de [[Joan Lerma]], president en [[1987]].
L'estructuració comarcal de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) està prevista en el seu [[Estatut d'Autonomia]] pero, a pesar de que es varen fer numeroses propostes a petició de la [[Generalitat Valenciana]], no s'ha aprovat una llei de comarcalisació per part dels governs autonòmics que s'han succeït a partir de [[Joan Lerma]], president en l'any [[1987]].
En [[1987]], com a conseqüència del Decret del Govern Valencià núm. 170 de [[28 d'octubre]] de [[1985]], es va publicar una proposta oficial de '''Demarcacions territorials Homologades''' (DTH) de tres graus, en la que no s'utilisa en cap moment la denominació de "comarca". En l'esmenada proposta, les delimitacions de les DTH de primer grau coincidixen en gran manera en el que es coneixen com a comarques, mentres que les DTH de segon grau són agrupacions de les mateixes, i les de tercer grau són les províncies. La conseqüència pràctica d'eixes demarcacions, de moment, s'ha llimitat com a referència per a la descentralisació administrativa dels diferents servicis prestats per la Generalitat, com l'educació, la sanitat, o l'agricultura.
En l'any 1987, com a conseqüència del Decret del Govern Valencià número 170 de [[28 d'octubre]] de [[1985]], se va publicar una proposta oficial de '''Demarcacions territorials Homologades''' (DTH) de tres graus, en la que no s'utilisa en cap moment la denominació de "comarca". En aquella proposta, les delimitacions de les DTH de primer grau coincidixen en gran manera en lo que es coneixen com a comarques, mentres que les DTH de segon grau són agrupacions de les mateixes, i les de tercer grau són les províncies. La conseqüència pràctica d'eixes demarcacions, de moment, s'ha llimitat com a referència per a la descentralisació administrativa dels diferents servicis prestats per la Generalitat, com l'educació, la sanitat, o l'agricultura.
No obstant això, encara que el mateix decret contempla una eventual "incidència territorial" d'estes DTH, és a dir, que tinguen organs polítics o administratius de nivell comarcal des d'on els municipis compartixen les seues competències, com per eixemple en [[Catalunya]] en els ''Consells comarcals'' (Consells comarcals), encara no s'ha aprovat una disposició llegal per a això. Al contrari, les competències compartides entre diversos municipis actualment s'estan articulant per mijà d'una atra figura administrativa, la [[mancomunitat]], podent-se superar les delimitacions comarcals actuals encara que no les provincials.
No obstant això, encara que el mateix decret contempla una eventual "incidència territorial" d'estes DTH, és dir, que tinguen òrguens polítics o administratius de nivell comarcal des d'a on els municipis compartixen les seues competències, com per eixemple en [[Catalunya]] en els ''Consells comarcals'' (Consells comarcals), encara no s'ha aprovat una disposició llegal per ad això. Al contrari, les competències compartides entre diversos municipis actualment s'estan articulant per mig d'una atra figura administrativa, la [[mancomunitat]], podent-se superar les delimitacions comarcals actuals encara que no les provincials.
:''Per a més informació, veja [[Història de les comarques valencianes]].''
:''Per a més informació, vore [[Història de les comarques valencianes]].''
== Comarques ==
== Comarques ==
{|
{|
| valign="top" | [[Image:Mapa_comarcal_de_la_Comunitat_Valenciana.svg|thumb|345px|none|Demarcacions territorials definides per la [[Generalitat Valenciana]]]]
| valign="top" | [[File:Mapa comarcal de la Comunidad Valenciana.svg |thumb|345px|none|Demarcacions territorials definides per la [[Generalitat Valenciana]]]]
|
|
{| {{tablabonita}}
{| {{tablabonita}}
| align="right" | 5.982,94
| align="right" | 5.982,94
|-
|-
| [[La Vall d''Albaida]]
| [[La Vall d'Albaida]]
| align="right" | 85.078
| align="right" | 85.078
| align="right" | 721,60
| align="right" | 721,60
|}
|}
==També==
== Cites ==
{{Cita|Sobre la comarcalisació valenciana. Pareix ser que l'actual comarcalisació no se correspon en la tradicional i històrica valenciana. Deixem ací el comentari que nos enviaren, ya fa uns anys, a vore que vos pareix.
'Salutacions a tots. Hui volia parlar-vos sobre les actuals comarques que tan veem en [[Canal 9]], en mapes en les escoles i instituts, en llibres etc... Segurament, la majoria de la gent vorà les comarques actuals com les de sempre ya que duen molts anys presents en tots els àmbits. Lo que la majoria de gent no sap és que estes comarques foren creades per un home d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]] nomenat "[[Joan Soler i Riber]]". Ell creà en un principi un mapa seguint el model comarcal català, a més de que separava municipis valenciaparlants de castellaparlants (com si fora un "[[apartheid]]") vullguent fer un mapa per a un "[[País Valencià]]" dins dels "[[Països Catalans]]". S'inventà comarques unint atres que sempre han existit (com en la Safor en la que uní les comarques històriques de la Valldigna i l'Horta de Gandia inventant-se la Safor), elimina el nom de la capital del nom comarcal (per eixemple la Vall d'Ayora passà a nomenar-se la Vall de Cofrents) o s'inventà un nom utilisant el gentilici tal i com es va fer en Catalunya (comarques de l'Alcoià o l'Alacantí).
El [[GAV]] va criticar el mapa comarcal perque no respectava les comarques històriques i optà per utilisar la proposta d'[[Emili Beüt]], que es corresponia més ab les comarques tradicionals.
Al cap d'uns anys, durant el mandat del [[PSPV-PSOE]] s'elaborà un mapa comarcal basat en el del catalaniste Joan Soler fent alguns retocs i este és el que s'utilisa actualment. La veritat és que a mí em pareix una poca vergonya lo que s'ha fet en el tema comarcal, si s'hagueren respectat les comarques tradicionals actualment un home de Dénia diria que és del Marquesat i no de la Marina Alta o una dòna de Bellreguart diria que és de l'Horta de Gandia i no de la Safor o un home d'Ibi diria que és de la Foya de Castalla i no de l'Alcoià. Crec que dins del valencianisme s'hauria de potenciar el coneiximent sobre les comarques tradicionals valencianes per a que no caiguen en l'oblit front a les imposades per un catalaniste. Esta és la meua opinió.'|Comentari anònim en la ret social [[Facebook]]}}
== Vore també ==
* [[Història de les comarques valencianes]]
* [[Història de les comarques valencianes]]
* [[Emili Beüt]]
* [[Joan Soler i Riber]]
== Referències ==
== Referències ==
* ''Proposta de demarcacions territorials homologades'', Direcció General d'Administració Local, Valéncia, D.L. 1988. Conselleria d'Administració Pública. ISBN 84-7579-587-0
* '''''Proposta de demarcacions territorials homologades''''', Direcció General d'Administració Local, Valéncia, D.L. 1988. Conselleria d'Administració Pública. ISBN 84-7579-587-0.
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}}
{{Regne de Valéncia}}
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]