40 300
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: − + − + + + + + + − + − + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[File:Castell Xativa.jpg|thumb||250px|<center>'''Castell de Xàtiva'''</center>]]
[[File:Castell Xativa.jpg|thumb||250px|<center>'''Castell de Xàtiva'''</center>]]
El '''Castell de Xàtiva''' és una doble fortalea situada en la [[serra Vernissa]] sobre la ciutat de [[Xàtiva]] ([[La Costera]]).
El '''Castell de Xàtiva''' és una doble fortalea de casi 1 quilómetro de llongitut, situada en la [[serra Vernissa]] sobre la ciutat de [[Xàtiva]] ([[La Costera]]), a més de 300 metros sobre el nivell de la mar, eixercint un gran control del territori de de la seua ubicació.
Esta doble fortalea apareix en l'escut de Xàtiva que té com a element central una torre de la que partixen dos braços amurallats que acaben en un castell cada u que representen els dos castells de Xàtiva. El Castell de l'esquerra rep el nom tradicionalment de ''Castell Menor'', mentres que el castell de la dreta rep el nom de ''Castell Major''
Esta doble fortalea apareix en l'escut de Xàtiva que té com a element central una torre de la que partixen dos braços amurallats que acaben en un castell cada u que representen els dos castells de Xàtiva. El Castell de l'esquerra rep el nom tradicionalment de ''Castell Menor'', mentres que el castell de la dreta rep el nom de ''Castell Major''
== Orígens ==
== Història ==
L'història del castell de Xàtiva és l'història pròpia de la ciutat de Xàtiva, per la seua importància estratègica al estar situat en la Via Augusta que, des de [[Antiga Roma|Roma]], passant pels Pirineus i baixant per la costa del [[mar Mediterràneu]], es dirigia a [[Càdis]] i [[Cartagena]].
Gràcies a esta especial ubicació controlava perfectament esta via romana
=== Orígens ===
Esta fortificació té els seus orígens en una construcció ibèrica que aprofitava una de les parts més altes de la montanya en este punt (Castell menor). Els romans, posteriorment, al conquistar-la, afegiren en l'atre punt elevat que presentava la montanya una segona fortalea que se comunicava en l'anterior (Castell Major). Abdós foren reformades pels àraps, que ademés varen donar-li amplària a la muralla, fins fer-la coincidir pràcticament en l'actualment coneguda. Despuix, en majors o menors reformes, estes muralles i el castell afrontaren la conquista de [[Jaume I]], la rebelió de les [[Germanies]] i la [[Guerra de Successió]], pero la base del conjunt arquitectònic fon esta.
Esta fortificació té els seus orígens en una construcció ibèrica que aprofitava una de les parts més altes de la montanya en este punt (Castell menor). Els romans, posteriorment, al conquistar-la, afegiren en l'atre punt elevat que presentava la montanya una segona fortalea que se comunicava en l'anterior (Castell Major). Abdós foren reformades pels àraps, que ademés varen donar-li amplària a la muralla, fins fer-la coincidir pràcticament en l'actualment coneguda. Despuix, en majors o menors reformes, estes muralles i el castell afrontaren la conquista de [[Jaume I]], la rebelió de les [[Germanies]] i la [[Guerra de Successió]], pero la base del conjunt arquitectònic fon esta.
== Presó de la Corona d'Aragó ==
=== Época musulmana ===
Despuix de l'integració del [[Regne de Valéncia]] a la [[Corona d'Aragó]] el castell complí la funció no a soles de defendre la ciutat, sino de Presó de la Corona d'Aragó. Aixina entre atres presoners célebres allí estigueren: Els infants de Sardanés, Anfós i Ferran, els nets d'Alfons X el Sabi, Jaume d'Aragó, el Comte d'Urgell, Maroto Ugolen comendador de l'orde de Sant Joan, el Marqués d'Oristany, Pere Quixal, Abad de Poblet, Didac de Borja, germà de [[Francesc de Borja]] i el duc de Calàbria.
En l'any [[1171]], els almohades es varen apoderar del castell de Xàtiva i va ser durant esta época quan es va produir la major fortificació del castell, coincidint en l'época de màxim esplendor de Medina Sateba. El rei Jaume I va començar a aproximar-se a Xàtiva en l'any [[1239]] i va entrar a la ciutat en l'any [[1244]]. Els musulmans li varen entregar només el castell Menor, reteniunt durant dos anys més el castell Major.
=== Presó de la Corona d'Aragó ===
Despuix de l'integració del [[Regne de Valéncia]] a la [[Corona d'Aragó]] el castell complí la funció no a soles de defendre la ciutat, sino de Presó de la Corona d'Aragó allà pel [[sigle XV]]. Aixina entre atres presoners célebres allí estigueren: Els infants de Sardanés, Anfós i Ferran, els nets d'Alfons X el Sabi, Jaume d'Aragó, el Comte d'Urgell, Maroto Ugolen comendador de l'orde de Sant Joan, el Marqués d'Oristany, Pere Quixal, Abad de Poblet, Didac de Borja, germà de [[Francesc de Borja]] i el duc de Calàbria.
=== Guerra de Successió ===
Durant la [[guerra de Successió]] en l'any [[1705]], el castell va ser fortificat pel general austracista Basset, qui va reconstruir muralles i torres. Despuix de la derrota austracista en la [[batalla d'Almansa]], l'exercit borbònic va arremtre contra la ciutat de Xàtiva i el seu castell. La ciutat va ser saquejada, cremada i destruida.
=== Guerra de l'Independència ===
En l'any [[1748]] es va produir un terratremol ([[Terratremol de Montesa]]) que va destruir moltes e importants parts del castell, encara que va ser utilisat pel mariscal Suchet com as baluart en la [[Guerra de l'Independència]]. Els francesos, abans de fugir varen dinamitar algunes parts dels castells, ocasionant greus pèdues a una fortificació ya per si molt deteriorada.
=== Época actual ==
Des de principis del [[sigle XX]] el castell passà a mans particulars i es va establir aixina com a residència de l'aristocracia local fins que va ser adquirit per la [[Generalitat Valenciana]] a finals del sigle XX, estant l'us i gestió del castell a càrrec de l'Ajuntament de Xàtiva.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==