38 974
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Caraça de Tut-anj-Amón (Tutankamón) portant l'ureo L''''ureo''' (en llatí: ūraeus; en grec antic: οὐ…»
[[File:Tutankhamun Mask.JPG|thumb|250px|Caraça de Tut-anj-Amón (Tutankamón) portant l'ureo]]
L''''ureo''' (en [[llatí]]: ūraeus; en [[grec]] antic: οὐραῖος) és una representació de la [[Deu|deesa]] [[Uadyet]] en forma de cobra empinada. L'image de l'ureo va constituir l'emblema protector preferent de molts faraons, els qui eren els únics que podien portar-ho com a atribut distintiu de la realea.
== Etimologia ==
El terme Uræus va ser amprat per l'estudiós de l'Alt Egipte Horapolón, a finals del [[sigle V a. C.]], en el seu tractat Hieroglyphica, a on fa una interpretació ideogràfica de l'escritura [[Jeroglífic|jeroglífica]].
== Iconografia ==
L'ureo tenia forma de cobra i, algunes voltes, portava la corona Roja del Baix Egipte i la corona Blanca de l'Alt Egipte. La deesa cobra Uadyet, solia figurar junt a la deesa buitre [[Nejbet]], com a representants del Baix i Alt Egipte respectivament.
== Mitologia ==
Uadyet, originària de la delta del [[Nil]], simbolisava al Baix Egipte, deesa protectora del [[faraó]], era una [[serp]] que actuava com a protecció de deus i faraons en la [[Mitologia egipcíaca|mitologia de l'antic Egipte]] i se li atribuïa la característica de ser molt poderosa. Encarnava a les deeses solars.
Nejbet, representada com un buitre, era símbol de l'Alt Egipte; deitat protectora del faraó en els naiximent, la coronació, les festes de jubileu i en les batalles.
Un dels títuls del faraó, el nom de Nebty conté l'Uraeus. També apareix representat en la part superior de molts temples i formant part de les corones egipcíaques, com a diadema subjectant el Nemes (tocat dels faraons), i en joyes o amulets de faraons i deus.
La cobra i les serps eren símbols de resurrecció i estaven associades als mits solars del viage del Sol pel cel i l'inframon, la [[Duat]]. Se les venerava principalment en Buto i en morir es depositaven en caixes de [[bronze]] o [[fusta]], gravades en relleus d'imàgens de serps, que algunes voltes tenien cap humà tocat en la corona Doble i l'uraeus.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
==Bibliografia ==
* Elisa Castel: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lipson, Carol (2004). Rhetoric Before and Beyond the Greeks. Nueva York: SUNY Press
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Funerary mask of Tutankhamun}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
L''''ureo''' (en [[llatí]]: ūraeus; en [[grec]] antic: οὐραῖος) és una representació de la [[Deu|deesa]] [[Uadyet]] en forma de cobra empinada. L'image de l'ureo va constituir l'emblema protector preferent de molts faraons, els qui eren els únics que podien portar-ho com a atribut distintiu de la realea.
== Etimologia ==
El terme Uræus va ser amprat per l'estudiós de l'Alt Egipte Horapolón, a finals del [[sigle V a. C.]], en el seu tractat Hieroglyphica, a on fa una interpretació ideogràfica de l'escritura [[Jeroglífic|jeroglífica]].
== Iconografia ==
L'ureo tenia forma de cobra i, algunes voltes, portava la corona Roja del Baix Egipte i la corona Blanca de l'Alt Egipte. La deesa cobra Uadyet, solia figurar junt a la deesa buitre [[Nejbet]], com a representants del Baix i Alt Egipte respectivament.
== Mitologia ==
Uadyet, originària de la delta del [[Nil]], simbolisava al Baix Egipte, deesa protectora del [[faraó]], era una [[serp]] que actuava com a protecció de deus i faraons en la [[Mitologia egipcíaca|mitologia de l'antic Egipte]] i se li atribuïa la característica de ser molt poderosa. Encarnava a les deeses solars.
Nejbet, representada com un buitre, era símbol de l'Alt Egipte; deitat protectora del faraó en els naiximent, la coronació, les festes de jubileu i en les batalles.
Un dels títuls del faraó, el nom de Nebty conté l'Uraeus. També apareix representat en la part superior de molts temples i formant part de les corones egipcíaques, com a diadema subjectant el Nemes (tocat dels faraons), i en joyes o amulets de faraons i deus.
La cobra i les serps eren símbols de resurrecció i estaven associades als mits solars del viage del Sol pel cel i l'inframon, la [[Duat]]. Se les venerava principalment en Buto i en morir es depositaven en caixes de [[bronze]] o [[fusta]], gravades en relleus d'imàgens de serps, que algunes voltes tenien cap humà tocat en la corona Doble i l'uraeus.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
==Bibliografia ==
* Elisa Castel: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lipson, Carol (2004). Rhetoric Before and Beyond the Greeks. Nueva York: SUNY Press
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Funerary mask of Tutankhamun}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]