Canvis

* La RACV soles admet vos com pronom dèbil per a la segon persona del plural. La AVL accepta l'alternancia ''vos / us''.

* La RACV soles admet vos com pronom dèbil per a la segon persona del plural. La AVL accepta l'alternancia ''vos / us''.

* El pronom adverbial ''hi'' és una forma obsoleta que no s'inclou en l'estàndart de la RACV. Soles se troba com pronom impersonal acompanyant al verp haver.

* El pronom adverbial ''hi'' és una forma obsoleta que no s'inclou en l'estàndart de la RACV. Soles existix el pronom impersonal acompanyant al verp haver: hi ha, hi havia. De fet, també és possible acompanyar el verp haver sempre en n'hi com habitualment ocorre en valencià: n'hi ha molta gent; n'hi havia un castell.

* El pronom dèbil ne/en no substituïx a un complement de lloc començant per de, ni un complement introduït per de (complement de nom, verbal o de règim) que no siga partitiu ni expresse cantitat. Per eixemple: Vinc de Valéncia. Parle de Maria. Estos complements són substituïts per: Vinc d'allí. Parle d'ella. I no per ''en vinc'' o ''en parle'' com faria la AVL, lo qual no resulta natural en valencià.<br>No obstant, sí que resulta natural que en els verps de moviment en forma pronominal o en forma reflexiva (en un atre pronom) els acompanye el pronom ne/en subtituïnt a un complement de lloc: se n'ix (d'allí), me'n vaig ya (d'ací).  

* El pronom dèbil ne/en no substituïx a un complement de lloc començant per de, ni un complement introduït per de (complement de nom, verbal o de règim) que no siga partitiu ni expresse cantitat. Per eixemple: vinc de Valéncia; parle de Maria. Estos complements són substituïts per: vinc d'allí; parle d'ella. I no per ''en vinc'' o ''en parle'' com faria la AVL, lo qual no resulta natural en valencià.<br>Encara aixina, l'excepció se fa en els verps de moviment en forma pronominal o en forma reflexiva (en un atre pronom) a on els acompanya el pronom ne/en subtituïnt a un complement de lloc: se n'ix (d'allí), me'n vaig ya (d'ací).  

* Us del pronom i adjectiu atre com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' que és una variació arcaica paralela, la qual es preferida per la AVL.

* Us del pronom i adjectiu atre com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' que és una variació arcaica paralela, la qual es preferida per la AVL.