38 707
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − + + +
sense resum d'edició
[[Image:Bastet.svg|thumb|150px|<CENTER>Bastet</CENTER>]]
[[File:Bastet.svg|thumb|250px|Representació de Bastet portant l'anj i un sistro]]
'''Bastet''', també denominada ''Bast'', és una deesa de la [[mitologia]] [[Egipte|egípcia]]. La seua missió era protegir la llar i simbolisa l'alegria de viure, puix se considera la deïtat de l'harmonia i la felicitat.
Era representada en cap de [[gat]] o, en ocasions, de [[Lleó|lleona]].<ref name = Siliotti>{{es}} Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>
'''Bastet''' o '''Bast''' és una [[Deu|deesa]] de la [[Mitologia egipcíaca|mitologia de l'antic Egipte]], adorada des de la Segona Dinastia (2890 a. C.). Representa la protecció, l'amor i l'harmonia. Protectora dels llars i temples. Va ser la deesa de la guerra en el Baix Egipte, regió del Delta del [[Nil]], abans de l'unificació de les cultures de l'[[antic Egipte]].
== Bastet en la [[mitologia grega]] ==
* Nom egipcíac: Bastet
* Nom grec: '''Bastis'''
* Deitat grega: [[Artemisa]]
== Iconografia ==
Era representada en cap de [[gat]] o, en ocasions, de [[Lleó|lleona]].<ref name = Siliotti>{{es}} Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>, que sempre du un [[ankh]] (creu de la vida egipcíaca) o en atres casos un [[sistro]] (instrument musical) degut a que li agradava especialment que els humans ballaren i tocaren música en el seu honor. Deesa de Bubastis, ciutat del Delta, en la que ya apareixen restants del seu cult entorn a l'IV dinastia. Se la representava com una gata o una dòna en cap de gata o [[Lleó (animal)|lleona]]. El seu equivalent grec seria la deesa Artemisa.
== Mitologia ==
És la personificació dels càlits rajos del [[Sol]] i eixercia els seus poders benèfics. Encarnava els aspectes pacífics de deeses perilloses com [[Sejmet]], que expressaven les qualitats maléfique del Sol. Com a [[ull]] d'[[Atum]], estava associada a la [[Lluna]] i protegia els naiximents i a les embarassades de les malalties i els mals esperits.
És una deesa pacífica pero, quan s'enfada, es transforma en una dòna en cap de lleona, assimilant-se a la deesa Sejmet i, algunes voltes, és molt més violenta que esta. De la mateixa manera que l'animal totèmic que la representa, Bastet era una deesa impredictible que podia mostrar-se tendra o feroç en qualsevol moment.
Se l'identificava en l'[[estrela]] [[Siri]], de qui li la considerava Senyora i en la [[Mitologia sumèria|deitat sumèria]] [[Inanna]]. Segons alguns erudits, com a M. Oldfield Howey, el seu nom significa la desgarradora, pese al seu caràcter principalment benigne.
== Cult ==
Els egipcíacs consideraven als gats com a manifestacions de la deesa Bastet. El seu cult es remonta als primers temps de la civilisació egipcíaca, havent guanyat notorietat més tart, i se la menciona en els Texts de les Piràmides i el [[Llibre dels morts]].
L'antiga ciutat de Bubastis (hui Zagazig, en la delta del Nil) estava consagrada al seu cult, i d'allí procedixen centenars de gats momificats que varen ser enterrats en la seua memòria. El seu cult va ser tan important que en els seus temples es varen criar gats que eren la seua representació, i a la mort d'estos, eren cuidadosadament momificats, enterrant-los en tombes específiques per a ells. Trobem necròpolis d'este tipo en Bubastis, Saqqara, Tanis, Beni Hassan i Tebas.
Els egipcíacs consideraven als gats com a manifestacions de la deesa Bastet i, conta la llegenda, que Egipte es va rendir davant els perses quan estos varen portar gats en els seus escuts, ya que els perses sabien que els egipcíacs eren capaços de rendir-se abans de llastimar a algun gat. Aixina va ser com varen perdre a la ciutat de Pelusio, l'actual Port Saíd.
En la ciutat de Bubastis se celebrava en honor a esta deesa la Festa de l'embriaguea, a on es consumia [[vi]] en abundància, es ballava i es feya sonar la música. Esta festa es realisava per a que la deesa Bastet es mostrara contenta i afalagada, i d'esta manera no prenguera l'aspecte d'una lleona enfurida.
== Referències ==
== Referències ==
<references />
<references />
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bastet}}
{{Commonscat|Bastet}}
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia egípcia]]
[[Categoria: Deeses egipcíaques]]