26 844
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Francesch Vicent''' o '''Francesc Vicent''' (Sogorp, 1479 - ? 1523) és l'autor del primer tractat d'escacs modern del món. == Biografia == Es…»
'''Francesch Vicent''' o '''Francesc Vicent''' ([[Sogorp]], [[1479]] - ? [[1523]]) és l'autor del primer tractat d'escacs modern del món.
== Biografia ==
Este enigmàtic personage fon l'autor del primer tractat d'escacs modern del món. L'incunable fon imprés en l'any [[1495]] (15 de maig), en l'imprenta de Lope de Roca Alemany i Pedro Trincher de la [[ciutat de Valéncia]] baix el títul ''Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100'', encara que en la seua família sempre han sostingut en cert romanticisme que el llibre es va escriure en [[1492]]. És per això per lo que, segons el consens majoritari, està considerat el fundador de l'escacs moderns (occidentals), en ple Sigle d'Or Valencià.
Per desgràcia, en el pas del temps, s'han perdut tots els eixemplars impresos, sent l'últim del qual es té notícia un guardat en la llibreria del monasteri de Montserrat, perdent-se el seu rastre en [[1811]] durant la [[Guerra de l'Independència]] quan els soldats francesos es varen atrincherar en ell i varen utilisar els vells pergamins per a confeccionar cartuchos.
De l'obra de Francesch Vicent cal destacar la seua gran aportació a l'evolució cap a l'escacs modern ya que va introduir una figura clau, la reina, en substitució d'una peça coneguda com "alferza", lo que va diferenciar l'escacs aràbic de l'europeu, otorgant ad este moltes més possibilitats estratègiques.
La publicació del llibre ''En pos del incunable perdido'' ([[Biblioteca Valenciana]], [[2001]]) fon revolucionària. Es tracta d'una àrdua investigació, d'una década, en la que l'autor, José A. Garzón, acredita, per fi, en proves concloents, obtingudes dels primers impresos i manuscrits d'escacs, i demostra que el de Vicent era un llibre en problemes d'escacs modern; despuix a la seua condició de primer llibre d'escacs imprés en el món unia la de ser l'obra a on s'arreplegava la gran revolució de l'escacs ocorreguda en el [[sigle XV]]. Era la seua carta de naturalea impresa.
Com a nota curiosa, Rafael Ferrando, director de l'observatori astronòmic Pla d'arguines de Sogorp, va batejar un [[asteroide]] en el seu honor, el (78071) Vicent.
== Vore també ==
* [[Escacs]]
== Biografia ==
Este enigmàtic personage fon l'autor del primer tractat d'escacs modern del món. L'incunable fon imprés en l'any [[1495]] (15 de maig), en l'imprenta de Lope de Roca Alemany i Pedro Trincher de la [[ciutat de Valéncia]] baix el títul ''Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100'', encara que en la seua família sempre han sostingut en cert romanticisme que el llibre es va escriure en [[1492]]. És per això per lo que, segons el consens majoritari, està considerat el fundador de l'escacs moderns (occidentals), en ple Sigle d'Or Valencià.
Per desgràcia, en el pas del temps, s'han perdut tots els eixemplars impresos, sent l'últim del qual es té notícia un guardat en la llibreria del monasteri de Montserrat, perdent-se el seu rastre en [[1811]] durant la [[Guerra de l'Independència]] quan els soldats francesos es varen atrincherar en ell i varen utilisar els vells pergamins per a confeccionar cartuchos.
De l'obra de Francesch Vicent cal destacar la seua gran aportació a l'evolució cap a l'escacs modern ya que va introduir una figura clau, la reina, en substitució d'una peça coneguda com "alferza", lo que va diferenciar l'escacs aràbic de l'europeu, otorgant ad este moltes més possibilitats estratègiques.
La publicació del llibre ''En pos del incunable perdido'' ([[Biblioteca Valenciana]], [[2001]]) fon revolucionària. Es tracta d'una àrdua investigació, d'una década, en la que l'autor, José A. Garzón, acredita, per fi, en proves concloents, obtingudes dels primers impresos i manuscrits d'escacs, i demostra que el de Vicent era un llibre en problemes d'escacs modern; despuix a la seua condició de primer llibre d'escacs imprés en el món unia la de ser l'obra a on s'arreplegava la gran revolució de l'escacs ocorreguda en el [[sigle XV]]. Era la seua carta de naturalea impresa.
Com a nota curiosa, Rafael Ferrando, director de l'observatori astronòmic Pla d'arguines de Sogorp, va batejar un [[asteroide]] en el seu honor, el (78071) Vicent.
== Vore també ==
* [[Escacs]]