Canvis

L'edifici actual, neoclàssic, puix data de [[1830]], és obra de Joaquín Martínez i ocupa ara una illa de cases completa entre els carrers citats de la Nau i de l'Universitat formant àngul, i l'opost puix és quadrangular, resultant de la trobada del carrer de Salva i la plaça del Patriarca.

L'edifici actual, neoclàssic, puix data de [[1830]], és obra de Joaquín Martínez i ocupa ara una illa de cases completa entre els carrers citats de la Nau i de l'Universitat formant àngul, i l'opost puix és quadrangular, resultant de la trobada del carrer de Salva i la plaça del Patriarca.

Se situa sobre un solar de 2.900 metros quadrats, en una frontera de 70 metros al carrer de la Nau a on té la seua entrada principal; la frontera al carrer de Salvá té llongitut pareguda, i menor les recaents al carrer de l'Universitat i a la plaça del Patriarca, esta última decorada en [[1960]], en una esculturada font que requerirà especial menció. L'obra exterior està realisada en rajola en alt sòcul, recercs de portes i finestres cantoneres de selleria. La gran porta central accedix a un vestíbul que va a desembocar, a la seua vegada, en el gran claustre i en un pas comú a l'escala d'honor que du al primer pis o planta noble i a un atre pati menor, no porticat, que conduïx a la capella i als trànsits que duen a la porta de la plaça. L'atra porta s'obri al carrer de l'Universitat, casi en la seua confluència en la hui nomenada del Pintor Sorolla i, segons Cruilles, es deu a la celosia de Sant Joan de Ribera, fundador del veí Colege de Corpus Christi, per mig de conveni en [[1604]] en la ciutat que va engrandir el local i va obrir una porta en lo que despuix fon l'Acadèmia de Sant Carles (fins al trasllat d'esta al Carme a raïl de la Desamortisació en [[1836]]).

Se situa sobre un solar de 2.900 metros quadrats, en una frontera de 70 metros al carrer de la Nau a on té la seua entrada principal; la frontera al carrer de Salvà té llongitut pareguda, i menor les recaents al carrer de l'Universitat i a la plaça del Patriarca, esta última decorada en [[1960]], en una esculturada font que requerirà especial menció. L'obra exterior està realisada en rajola en alt sòcul, recercs de portes i finestres cantoneres de selleria. La gran porta central accedix a un vestíbul que va a desembocar, a la seua vegada, en el gran claustre i en un pas comú a l'escala d'honor que du al primer pis o planta noble i a un atre pati menor, no porticat, que conduïx a la capella i als trànsits que duen a la porta de la plaça. L'atra porta s'obri al carrer de l'Universitat, casi en la seua confluència en la hui nomenada del Pintor Sorolla i, segons Cruilles, es deu a la celosia de Sant Joan de Ribera, fundador del veí Colege de Corpus Christi, per mig de conveni en [[1604]] en la ciutat que va engrandir el local i va obrir una porta en lo que despuix fon l'Acadèmia de Sant Carles (fins al trasllat d'esta al Carme a raïl de la Desamortisació en [[1836]]).

El claustre està rodejat per una columnata d'orde toscà obra de l'arquitecte Monleón, columnata que sosté la galeria. Esta galeria, llimitada per una *balaustrada de pedra i lliure en tots els seus quatre costats, com reproduïxen les ilustracions fotogràfiques de Llorente (1889) va quedar després tallada, en ocupar el seu costat corresponent a la frontera del carrer de Salva una construcció de ferro i cristal destinada a gabinet de ciències naturals, que impedia *circunvalar aquella. Dit gabinet va quedar destruït, en el seu ric contingut inclós en el gran esquelet, que casi ho omplia tot, d'un *ballenato, per l'incendi de maig de 1931. Alguna cosa despuix de la Guerra Civil oberts ya els quatre costats de la galeria *abalaustrada per haver desaparegut dit *acristalado gabinet, es va cobrir aquella en tots els seus costats en teulada, sobre rebanc, i una atra *balaustrada semblant, recolzat tot en columnes d'orde *jónico-romà, seguint el sistema de superposició d'órdens clàssics de l'arquitectura romana i *renaciente. Les obres de la galeria varen ser dirigides per Francisco Javier *Goerlich, cap a 1943.

El claustre està rodejat per una columnata d'orde toscà obra de l'arquitecte Monleón, columnata que sosté la galeria. Esta galeria, llimitada per una balustrada de pedra i lliure en tots els seus quatre costats, com reproduïxen les ilustracions fotogràfiques de Llorente ([[1889]]) quedà despuix tallada, en ocupar el seu costat corresponent a la frontera del carrer de Salvà una construcció de ferro i cristal destinada a gabinet de ciències naturals, que impedia circunvalar aquella. Dit gabinet quedà destruït, en el seu ric contingut inclós en el gran esquelet, que casi ho omplia tot, d'un ballenat, per l'incendi de maig de [[1931]]. Més tart despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] oberts ya els quatre costats de la galeria balustrada per haver desaparegut dit acristalament gabinet, es va cobrir aquella en tots els seus costats en teulada, sobre rebanc, i una atra balustrada semblant, recolzat tot en columnes d'orde jònic-romà, seguint el sistema de superposició d'órdens clàssics de l'arquitectura romana i renaixent. Les obres de la galeria foren dirigides per [[Francisco Javier Goerlich]], cap a [[1943]].

En el centre d'este pati *claustral, un menut jardí en barana de fundició rodeja l'estàtua de Juan Luis Vives, realisada en 1880 per Josep *Aixa, a iniciativa del Rector Doctor Don José *Monserrat.

En el centre d'este pati claustral, un menut jardí en barana de fundició rodeja l'estàtua de [[Joan Lluis Vives]], realisada en l'any [[1880]] per [[Josep Aixa]], a iniciativa del Rector, el Doctor José Monserrat.