40 300
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació del [[Juí d'Osiris]] File:PinedjemIIBookOfTheDead-BritishMuseum-Augus…»
[[File:El_pesado_del_corazón_en_el_Papiro_de_Hunefer.jpg|thumb|250px|Representació del [[Juí d'Osiris]]]]
[[File:PinedjemIIBookOfTheDead-BritishMuseum-August21-08.jpg|thumb|250px|Llibre dels morts de [[Pinedyem II]]]]
El '''Llibre dels morts''' és el nom modern d'un text funerari de l'[[Antic Egipte]] que es va utilisar des del començ de l'Imperi nou (cap a l'any 1540 a. C.) fins a l'any [[60 a. C.]], despuix de la caiguda d'[[Egipte]].
El text consistia en una série de sortilegis màgics destinats a ajudar als difunts a superar el [[juí d'Osiris]], assistir-los en el seu viage a través de la [[Duat]], l'inframon, i viajar a l'[[Aaru]], en l'atra vida.
El Llibre dels morts era part d'una tradició de texts funeraris iniciada pels més antics Texts de les piràmides i Texts dels [[Sarcòfec|sarcòfecs]], que s'inscrivien sobre murs de tombes o en els fèretres, i no sobre [[Papir|papirs]]. Alguns dels sortilegis del Llibre dels morts varen ser extrets d'estos texts antics i daten de l'III mileni a. C., mentres que atres fòrmules màgiques varen ser compostes més tart en l'història egipcíaca i daten del Tercer periodo intermig (sigles XI-VII a. C.). Alguns dels capítuls que componien el llibre es varen seguir inscrivint en parets de tombes i sarcòfecs, tal i com havien segut els sortilegis des del seu orige. El Llibre dels morts s'introduïa en el sarcòfec o en la cambra sepulcral del fallit.
No existia un únic i canònic Llibre dels morts. Els papirs supervivents contenen una variada selecció de texts religiosos i màgics i diferixen notablement en les seues ilustracions. Algunes persones encarregaven les seues pròpies còpies del llibre, tal volta en una selecció dels sortilegis que consideraven més importants per a la seua pròpia progressió en l'atra vida. El Llibre dels morts va ser comunament escrit en [[Jeroglífic|jeroglífics]] o escritura hieràtica sobre rolls de papir, i a sovint ilustrat en vinyetes que representen al difunt i el seu viage al més allà.
En l'actualitat es coneixen 192 sortilegis, encara que cap manuscrit individual els conté tots. Servixen a una gran cantitat de propòsits. Alguns estan destinats a donar al fallit coneiximents místics en el més allà, o identificar-los a ells en els deus, cas del sortilegi 17, una obscura i llarga descripció del deu [[Atum]]. Uns atres són encants per a garantisar que les diferents parts d'un fallit sigan preservades i reunides, o també per a otorgar al mort el control sobre el món que li rodeja. Alguns protegixen al difunt de forces hostils o el guien a través dels obstàculs de l'inframon. Els més famosos són els capítuls referits al juí d'Osiris en el ritual del ''Pesaje del cor''.
Casi tots els eixemplars del Llibre dels morts eren únics, puix contenien una selecció distinta de sortilegis de tot el corpus de texts disponible. Durant la major part de la seua història el llibre no va tindre orde o estructura definida. De fet, des del primerenc estudi de Paul Barguet de l'any [[1967]] sobre els temes comuns entre els diferents texts, els egiptòlecs varen concloure que no hi havia cap estructura interna. Va ser sol des del Periodo Saíta (la dinastia XXVI) en avant quan es va dotar al llibre d'organisació.
Els Llibres dels morts de l'época Saíta tendixen a organisar els capítuls en quatre seccions:
* Capítuls 1-16: El difunt entra en la tomba, descendix als inferns i el cos recupera el moviment i la parla.
* Capítuls 17-63: Explicació de l'orige mític dels deus i els llocs, els fallits són obligats a viure de nou a fin de que puguen sorgir, nàixer, en el sol del matí.
* Capítuls 64-129: Els fallits viagen a través del cel en l'arca solar com un dels morts beneïts. De nit descendixen a l'inframon per a presentar-se davant d'Osiris.
* Capítuls 130-189: Despuix d'haver segut reivindicat, el fallit assumix poder en l'univers com un dels deus. Esta part també inclou diversos capítuls sobre amulets protectors, recapte de menjar i llocs importants.
Un papir del Llibre dels morts era creat per escrigues, als que la gent li'ls encarregava en preparació del seu propi funeral, o per familiars d'algú recent fallit. Eren artículs cars, puix una font dona un preu d'un deben d'argent per a un roll del Llibre, més o menys el salari anual d'un treballador. El papir en sí era costós i en moltes ocasions es reutilisava per al papereig quotidià i també per a crear un Llibre dels morts, creant palimpsestos.
La majoria de propietaris de Llibres dels morts eren membres de l'èlit social, i inicialment solament estaven reservats per als components de la família real. Més tart han segut trobats en les tombes d'escrigues, sacerdots i funcionaris. Els seus posseïdors solien ser hòmens, i generalment les vinyetes inclouen també el retrat de les seues esposes. Si en els primers temps de la creació del Llibre dels morts hi havia solament una còpia pertanyent a una dòna per dèu pertanyents a hòmens, durant el Tercer periodo intermig dos terços corresponien a dònes i en l'etapa ptolemaica un terç dels llibres elaborats en escritura hierática tenien propietàries femenines.
== Referències ==
* Allen, Thomas George (1960). The Egyptian Book of the Dead: Documents in the Oriental Institute Museum at the University of Chicago (en inglés). Chicago: University of Chicago Press. ISBN 9781885923806
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Budge, E. A. Wallis (2007). El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio. ISBN 978-84-7808-532-3.
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Taylor, John H. (editor) (2010). Ancient Egyptian Book of the Dead: Journey through the afterlife (en [[anglés]]). Londres: British Museum Press. ISBN 978-0-7141-1993-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Book of the Dead}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[File:PinedjemIIBookOfTheDead-BritishMuseum-August21-08.jpg|thumb|250px|Llibre dels morts de [[Pinedyem II]]]]
El '''Llibre dels morts''' és el nom modern d'un text funerari de l'[[Antic Egipte]] que es va utilisar des del començ de l'Imperi nou (cap a l'any 1540 a. C.) fins a l'any [[60 a. C.]], despuix de la caiguda d'[[Egipte]].
El text consistia en una série de sortilegis màgics destinats a ajudar als difunts a superar el [[juí d'Osiris]], assistir-los en el seu viage a través de la [[Duat]], l'inframon, i viajar a l'[[Aaru]], en l'atra vida.
El Llibre dels morts era part d'una tradició de texts funeraris iniciada pels més antics Texts de les piràmides i Texts dels [[Sarcòfec|sarcòfecs]], que s'inscrivien sobre murs de tombes o en els fèretres, i no sobre [[Papir|papirs]]. Alguns dels sortilegis del Llibre dels morts varen ser extrets d'estos texts antics i daten de l'III mileni a. C., mentres que atres fòrmules màgiques varen ser compostes més tart en l'història egipcíaca i daten del Tercer periodo intermig (sigles XI-VII a. C.). Alguns dels capítuls que componien el llibre es varen seguir inscrivint en parets de tombes i sarcòfecs, tal i com havien segut els sortilegis des del seu orige. El Llibre dels morts s'introduïa en el sarcòfec o en la cambra sepulcral del fallit.
No existia un únic i canònic Llibre dels morts. Els papirs supervivents contenen una variada selecció de texts religiosos i màgics i diferixen notablement en les seues ilustracions. Algunes persones encarregaven les seues pròpies còpies del llibre, tal volta en una selecció dels sortilegis que consideraven més importants per a la seua pròpia progressió en l'atra vida. El Llibre dels morts va ser comunament escrit en [[Jeroglífic|jeroglífics]] o escritura hieràtica sobre rolls de papir, i a sovint ilustrat en vinyetes que representen al difunt i el seu viage al més allà.
En l'actualitat es coneixen 192 sortilegis, encara que cap manuscrit individual els conté tots. Servixen a una gran cantitat de propòsits. Alguns estan destinats a donar al fallit coneiximents místics en el més allà, o identificar-los a ells en els deus, cas del sortilegi 17, una obscura i llarga descripció del deu [[Atum]]. Uns atres són encants per a garantisar que les diferents parts d'un fallit sigan preservades i reunides, o també per a otorgar al mort el control sobre el món que li rodeja. Alguns protegixen al difunt de forces hostils o el guien a través dels obstàculs de l'inframon. Els més famosos són els capítuls referits al juí d'Osiris en el ritual del ''Pesaje del cor''.
Casi tots els eixemplars del Llibre dels morts eren únics, puix contenien una selecció distinta de sortilegis de tot el corpus de texts disponible. Durant la major part de la seua història el llibre no va tindre orde o estructura definida. De fet, des del primerenc estudi de Paul Barguet de l'any [[1967]] sobre els temes comuns entre els diferents texts, els egiptòlecs varen concloure que no hi havia cap estructura interna. Va ser sol des del Periodo Saíta (la dinastia XXVI) en avant quan es va dotar al llibre d'organisació.
Els Llibres dels morts de l'época Saíta tendixen a organisar els capítuls en quatre seccions:
* Capítuls 1-16: El difunt entra en la tomba, descendix als inferns i el cos recupera el moviment i la parla.
* Capítuls 17-63: Explicació de l'orige mític dels deus i els llocs, els fallits són obligats a viure de nou a fin de que puguen sorgir, nàixer, en el sol del matí.
* Capítuls 64-129: Els fallits viagen a través del cel en l'arca solar com un dels morts beneïts. De nit descendixen a l'inframon per a presentar-se davant d'Osiris.
* Capítuls 130-189: Despuix d'haver segut reivindicat, el fallit assumix poder en l'univers com un dels deus. Esta part també inclou diversos capítuls sobre amulets protectors, recapte de menjar i llocs importants.
Un papir del Llibre dels morts era creat per escrigues, als que la gent li'ls encarregava en preparació del seu propi funeral, o per familiars d'algú recent fallit. Eren artículs cars, puix una font dona un preu d'un deben d'argent per a un roll del Llibre, més o menys el salari anual d'un treballador. El papir en sí era costós i en moltes ocasions es reutilisava per al papereig quotidià i també per a crear un Llibre dels morts, creant palimpsestos.
La majoria de propietaris de Llibres dels morts eren membres de l'èlit social, i inicialment solament estaven reservats per als components de la família real. Més tart han segut trobats en les tombes d'escrigues, sacerdots i funcionaris. Els seus posseïdors solien ser hòmens, i generalment les vinyetes inclouen també el retrat de les seues esposes. Si en els primers temps de la creació del Llibre dels morts hi havia solament una còpia pertanyent a una dòna per dèu pertanyents a hòmens, durant el Tercer periodo intermig dos terços corresponien a dònes i en l'etapa ptolemaica un terç dels llibres elaborats en escritura hierática tenien propietàries femenines.
== Referències ==
* Allen, Thomas George (1960). The Egyptian Book of the Dead: Documents in the Oriental Institute Museum at the University of Chicago (en inglés). Chicago: University of Chicago Press. ISBN 9781885923806
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Budge, E. A. Wallis (2007). El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio. ISBN 978-84-7808-532-3.
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Taylor, John H. (editor) (2010). Ancient Egyptian Book of the Dead: Journey through the afterlife (en [[anglés]]). Londres: British Museum Press. ISBN 978-0-7141-1993-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Book of the Dead}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]