Canvis

| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Bonaventura Carles Aribau i Farriols''' ([[Barcelona]], [[4 de novembre]] de [[1798]] - [[Barcelona]], [[17 de setembre]] de [[1862]]) fon un escritor, polític i economiste espanyol, considerat l'iniciador de la [[Renaixença catalana]]. Carles Aribau és afamat per la seua obra ''Oda a la Patria''.

'''Bonaventura Carles Aribau i Farriols''' ([[Barcelona]], [[4 de novembre]] de [[1798]] - † [[Barcelona]], [[17 de setembre]] de [[1862]]) fon un escritor, polític i economiste espanyol, considerat l'iniciador de la [[Renaixença catalana]]. Carles Aribau és afamat per la seua obra ''Oda a la Patria''.

== Biografia ==

== Biografia ==

Estudià retòrica i poètica en el seminari, aixina com hidrostàtica, estàtica i física experimental en la Junta de Comerç.  

Estudià retòrica i poètica en el seminari, aixina com hidrostàtica, estàtica i física experimental en la Junta de Comerç.  

Fon fundador de la Societat Filosòfica de Catalunya, publicà ''Ensayos'' en [[1817]]. En l'any [[1820]] es va adherir a la revolució lliberal i va colaborar en el ''Diario Constitucional''. Publicà un himne titulat ''Libertad libertad sacrosanta''. Fon secretari de la Diputació de Lleida (1822 1823). Acabat el trieni lliberal, es refugia en Barcelona. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres des de [[1820]], va fundar junt en Ramón López Soler la revista divulgadora del panorama lliterari europeu ''El Europeo'' en [[1823]]. En [[1826]] es va traslladar a [[Madrit]] per a fer-se càrrec dels negocis de la casa del Marqués Gaspar de Remisa al que li va dedicar en [[1833]] la seua célebre ''[[Oda a la Patria]]'', la seua obra més popuar i destacada. Treballà en ''La Nación'', ''La España'' i ''El Corresponsal'', fundat en [[1839]] per Gaspar de Remisa, en els dos últims figura com a fundador. En ''La Nación'' dugué la part rentística o de Facenda. Impulsà, junt a l'editor Manuel Rivadeneyra, la ''Biblioteca d'Autors Espanyols''. Fon nomenat director general del Tesor ([[1847]]), de la Junta d'Aduanes i Aranzels ([[1850]]), de la Casa de la Moneda, Mines i Propietats de l'Estat ([[1852]]) i secretari de l'Intendència de la Casa Real i Patrimoni ([[1857]]).

Fon fundador de la Societat Filosòfica de Catalunya, publicà ''Ensayos'' en [[1817]]. En l'any [[1820]] es va adherir a la revolució lliberal i va colaborar en el ''Diario Constitucional''. Publicà un himne titulat ''Libertad libertad sacrosanta''. Fon secretari de la Diputació de Lleida ([[1822]] - [[1823]]).  

 

Acabat el trieni lliberal, es refugia en Barcelona. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres des de l'any [[1820]], va fundar junt en Ramón López Soler la revista divulgadora del panorama lliterari europeu ''El Europeo'' en [[1823]]. En l'any [[1826]] es va traslladar a [[Madrit]] per a fer-se càrrec dels negocis de la casa del Marqués Gaspar de Remisa al que li va dedicar en [[1833]] la seua célebre ''[[Oda a la Patria]]'', la seua obra més popuar i destacada.  

 

Treballà en ''La Nación'', ''La España'' i ''El Corresponsal'', fundat en l'any [[1839]] per Gaspar de Remisa, en els dos últims figura com a fundador. En ''La Nación'' dugué la part rentística o de Facenda. Impulsà, junt a l'editor Manuel Rivadeneyra, la ''Biblioteca d'Autors Espanyols''. Fon nomenat director general del Tesor ([[1847]]), de la Junta d'Aduanes i Aranzels ([[1850]]), de la Casa de la Moneda, Mines i Propietats de l'Estat ([[1852]]) i secretari de l'Intendència de la Casa Real i Patrimoni ([[1857]]).

== Obra ==

== Obra ==