Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Utnapishtim]] (en Babilònia '''Utnapištim''', i també conegut com '''Ziusudra''' per sumèria i '''Atrahasis''' per acadis) és un personage present en el mit del [[Diluvi universal|diluvi mesopotàmic]]; sent ademés el savi al que recorre l'héroe mitològic [[Gilgamesh]], per a poder trobar l'immortalitat en ''El Poema de Gilgamesh''. Esta història és similar a la de [[Noé]], a pesar d'haver segut escrita molt abans que esta última. | + | [[Utnapishtim]] (en Babilònia '''Utnapištim''', i també conegut com '''Zin-Suddu''' és l'últim dels reis antediluvians de la dinastia llegendària sumèria. És conegut també com '''Ziusudra''', '''Ziusdra''', '''Xisuthrus''' i '''Adapa'''. |
| + | És un personage present en el mit del [[Diluvi universal|diluvi mesopotàmic]]; sent ademés el savi al que recorre l'héroe mitològic [[Gilgamesh]], per a poder trobar l'immortalitat en El [[Poema de Gilgamesh]]. Esta història és similar a la de [[Noé]], a pesar d'haver segut escrita molt abans que esta última. |
| | | |
| En algun text és mencionat com a fill d'[[Ubartutu]] o Ubara-Tutukin, pero per atres fonts es podria conjeturar que és el seu yayo. En un atre text, Utnapishtim escriu al seu fill Ziusudra, i també es referix a ell com a «fill d'Ubartutu». Per lo tant no està clar si Ziusudra era ell mateixa, el seu fill o el seu germà (en el cas de que hagen segut abdós fills d'Ubartutu). | | En algun text és mencionat com a fill d'[[Ubartutu]] o Ubara-Tutukin, pero per atres fonts es podria conjeturar que és el seu yayo. En un atre text, Utnapishtim escriu al seu fill Ziusudra, i també es referix a ell com a «fill d'Ubartutu». Per lo tant no està clar si Ziusudra era ell mateixa, el seu fill o el seu germà (en el cas de que hagen segut abdós fills d'Ubartutu). |
| | | |
− | == El mit == | + | == Mit biogràfic == |
− | El mit relata cóm els hòmens havien agotat als [[Deu|deus]] en els seus comportaments i els seus sorolls, per lo que estos decidixen destruir-los enviant una gran inundació. [[Enki]], que havia segut el creador dels humans, segons el text de Nippur “Despuix que [[An]], [[Enlil]], Enki i [[Ninhursag]] va haver creat al (poble) dels caps negres”, es apiada i comenta que no desija la destrucció dels humans. | + | Va succeir al seu pare Ardates, i va regnar díhuit sars. |
| + | El mit relata cóm els hòmens havien agotat als [[Deu|deus]] en els seus comportaments i els seus sorolls, per lo que estos decidixen destruir-los enviant una gran inundació. [[Enki]], que havia segut el creador dels humans, segons el text de Nippur “Despuix que [[An]], [[Enlil]], Enki i [[Ninhursag]] va haver creat al (poble) dels caps negres”, es apiada i comenta que no desija la destrucció dels humans, per això li va ordenar que redactara l'història que es duya escrita en el seu orige, progrés i conclusions, i que la guardara en la ciutat del Sol, Sippar. Més tart li va manar construir una nau a on devia estajar a la seua família i amics i les parelles d'espècies animals. |
| | | |
− | Despuix demana a Ziusudra que construïxca una embarcació i es refugie junt a les distintes espècies d'animals, fins que passe la gran inundació.
| + | Fet lo dit, es va desencadenar la vorágine en forma de pluges torrencials que varen borrar a casi tota la humanitat de la faç del món. Zin-Sudu, li va preguntar a Ea a on tenia que anar, a lo que este li va respondre als deus. I aixina va ser, una volta terminat el diluvi i restituïda la monarquia humana en la Terra, es va convertir en el primer humà en alcançar l'immortalitat i en viure en els deus, en Dilmún. Este monarca llegendari apareix en el célebre poema de Gilgamesh, com el vell, antepassat de l'héroe, que li indica a on trobar la planta de l'immortalitat. És l'arquetip del Noé bíblic. Es desconeix completament si va haver un caudill@sumeri, entre el 3100 i el 2900 abans de nostra era, que duguera eixe nom. |
| | | |
− | Açò posteriorment es va vore reflectit en la [[mitologia assíria]] en el poema acadi, ''Atrahasis'', en el qual l'héroe és Atrahasis. | + | Açò posteriorment es va vore reflectit en la [[mitologia assíria]] en el poema acadi, ''Atrahasis'', en el qual l'héroe és [[Atrahasis]]. |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |