Canvis

La '''Trencada de l'hora''' (en castellà, ''Rompida de la hora'') és l'acte realisat durant la [[Semana Santa]], en diversos municipis del Baix Aragó i valencians com en l'[[L'Alcora|Alcora]], consistent en la reunió d'un número indeterminat de tambors i bombos en una plaça singular per a tocar a l'uníson un toc que commemora el decés de [[Jesucrist]]. Se sol fer alusió a que este acte representa a la tamborinada que es va escoltar en la Terra despuix de la mort de Jesucrist.

La '''Trencada de l'hora''' (en [[castellà]], ''Rompida de la hora'') és l'acte realisat durant la [[Semana Santa]], en diversos municipis del Baix Aragó i valencians com en l'[[L'Alcora|Alcora]], consistent en la reunió d'un número indeterminat de tambors i bombos en una plaça singular per a tocar a l'uníson un toc que commemora el decés de [[Jesucrist]]. Se sol fer alusió a que este acte representa a la tamborinada que es va escoltar en la Terra despuix de la mort de Jesucrist.

Esta tradició se celebra en els municipis de [[Albalate del Arzobispo]], [[L'Alcora|Alcora]], [[Alcorisa]], [[Andorra (Terol)|Andorra]], [[Calanda]], [[Híjar]], [[La Puebla de Hijar]], [[Samper de Calanda]] i [[Urrea de Gaén]]. Tots ells, llevat Alcora, municipis integrants de la [[Ruta del Tambor i el Bombo]]. L'única localitat de la Ruta que no realisa est acte és [[Alcanyís]]. En atres municipis de [[Terol]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]]​ i [[Saragossa]] es realisen actes similars pero baix el nom de [[Tamborrada|Tamborrades]] (en castellà, Tamborradas o Tamborada).

Esta tradició se celebra en els municipis de [[Albalate del Arzobispo]], [[L'Alcora|Alcora]], [[Alcorisa]], [[Andorra (Terol)|Andorra]], [[Calanda]], [[Híjar]], [[La Puebla de Hijar]], [[Samper de Calanda]] i [[Urrea de Gaén]]. Tots ells, llevat Alcora, municipis integrants de la [[Ruta del Tambor i el Bombo]]. L'única localitat de la Ruta que no realisa est acte és [[Alcanyís]]. En atres municipis de [[Terol]], [[Comunitat Valenciana|Valéncia]]​ i [[Saragossa]] es realisen actes similars pero baix el nom de [[Tamborrada|Tamborrades]] (en castellà, Tamborradas o Tamborada).

Es té coneiximent de que en l'[[Edat Mija]] es realisaven diverses processons de diverses germandats religioses en el Baix Aragó, principalment en Alcanyís, Híjar i Calanda.

Es té coneiximent de que en l'[[Edat Mija]] es realisaven diverses processons de diverses germandats religioses en el Baix Aragó, principalment en Alcanyís, Híjar i Calanda.

D'estes tres mencionades, per orde cronològic seria Híjar la primera, la qual data en els escrits del [[sigle XII]] apareguts en l'archiu ducal i regida per l'orde Pauliana, antecessora de l'orde Franciscana, es diu que va escomençar pel [[1119]] despuix de la seua Reconquista de manera desordenada i en senyal de protesta fent soroll en diversos cacharros en el mont Calvari el Dijous Sant de nit (lo que despuix ha evolucionat en Trencar l'Hora) esta Semana Santa es va ordenar en l'any [[1519]] en l'arribada dels Franciscans a la localitat. La segona Semana Santa és la d'Alcanyís la qual data de tan sol 200 anys posteriors a la hijarana, i la tercera en més antiguetat és la de Calanda, famosa per les grans películes del cineaste [[Luis Buñuel|Buñuel]], i data 5 sigles posteriors a la primera. A partir del [[sigle XVI]] escomença a aplegar al Baix Aragó l'Orde Tercera de Sant Francesc que instaurarà els tambors i bombos principalment en els municipis de Híjar i Calanda, organisant la seua Semana Santa i deixant-la en moltes semblances a l'actual, la qual cosa es pot apreciar en el lema de la Semana Santa hijarana "Com sempre, com mai" ("Como siempre, como nunca"). Una curiositat d'esta tradició en esta zona és, que pese a ser els 3 pobles en més antiguetat en eixa celebració de la Semana Santa, i possiblement siguen dels pioners en esta tradició en Aragó i Espanya (pel simple fet de que la Reconquista fon de nort a sur) i pese a estar prou pròxims en Híjar es Trenca l'Hora el Dijous Sant de nit, mentres que en Alcanyís no realisen est acte i en Calanda Trenquen l'Hora el Divendres Sant de matí, sense dubte és alguna cosa curiós parlant dels pobles més representatius de la Semana Santa.

D'estes tres mencionades, per orde cronològic seria Híjar la primera, la qual data en els escrits del [[sigle XII]] apareguts en l'archiu ducal i regida per l'orde Pauliana, antecessora de l'orde Franciscana, es diu que va escomençar per l'any [[1119]] despuix de la seua Reconquista de manera desordenada i en senyal de protesta fent soroll en diversos cacharros en el mont Calvari el Dijous Sant de nit (lo que despuix ha evolucionat en Trencar l'Hora) esta Semana Santa es va ordenar en l'any [[1519]] en l'arribada dels Franciscans a la localitat. La segona Semana Santa és la d'Alcanyís la qual data de tan sol 200 anys posteriors a la hijarana, i la tercera en més antiguetat és la de Calanda, famosa per les grans películes del cineaste [[Luis Buñuel|Buñuel]], i data 5 sigles posteriors a la primera. A partir del [[sigle XVI]] escomença a aplegar al Baix Aragó l'Orde Tercera de Sant Francesc que instaurarà els tambors i bombos principalment en els municipis de Híjar i Calanda, organisant la seua Semana Santa i deixant-la en moltes semblances a l'actual, la qual cosa es pot apreciar en el lema de la Semana Santa hijarana "Com sempre, com mai" ("Como siempre, como nunca"). Una curiositat d'esta tradició en esta zona és, que pese a ser els 3 pobles en més antiguetat en eixa celebració de la Semana Santa, i possiblement siguen dels pioners en esta tradició en Aragó i Espanya (pel simple fet de que la Reconquista fon de nort a sur) i pese a estar prou pròxims en Híjar es Trenca l'Hora el Dijous Sant de nit, mentres que en Alcanyís no realisen est acte i en Calanda Trenquen l'Hora el Divendres Sant de matí, sense dubte és alguna cosa curiós parlant dels pobles més representatius de la Semana Santa.

El fenomen s'anirà estenent, principalment en els primers anys del [[sigle XX]] a les localitats veïnes, que si be tenien Semana Santa, esta no era acompanyada en instruments de percussió.

El fenomen s'anirà estenent, principalment en els primers anys del [[sigle XX]] a les localitats veïnes, que si be tenien Semana Santa, esta no era acompanyada en instruments de percussió.