Canvis

::* Normes de Castelló: ''veges, pujar, majestat, origen, marge, franja, jove, gerani'', pero ''metge, platja, formatge, desitjar''.

::* Normes de Castelló: ''veges, pujar, majestat, origen, marge, franja, jove, gerani'', pero ''metge, platja, formatge, desitjar''.

* L'ortografia de la s sorda /s/ (''s, ss, c, ç'' segons etimologia) i la s sonora /z/ (''s, z'' segons etimologia)) és similar en algunes particularitats:

* L'ortografia de la s sorda /s/ (''s, ss, c, ç'' segons etimologia) i la s sonora /z/ (''s, z'' segons etimologia) és similar en algunes particularitats:

::* Les Normes d'El Puig mantenen, com en les primeres Normes de Castelló, l'us de ''s'' en el sufix -isar y derivats: organisar, castellanisació, normalisat, mantenint l'us de ''tz'' soles en certes paraulas a on sí que és pronunciat i per tant no és un dígraf (dotze, setze, l'Atzúvia); front a ''organitzar, castellanització, normalitzat'', segons la normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

::* Les Normes d'El Puig mantenen, com en les primeres Normes de Castelló, l'us de ''s'' en el sufix -isar y derivats: organisar, castellanisació, normalisat, mantenint l'us de ''tz'' soles en certes paraulas a on sí que és pronunciat i per tant no és un dígraf (dotze, setze, l'Atzúvia); front a ''organitzar, castellanització, normalitzat'', segons la normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

|}

|}

* Us de nosatros i vosatros com les formes estàndart generals, la presència dels quals se registra des de la llengua antiga.<br>Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: nosatres (o en segon persona vosatres) per a el context formal i lliterari; nosatros com forma estàndart i mosatros com forma coloquial. En la llengua oral nosatros està present en alguns dialectes, encara que la forma més utilisada en la Comunitat Valenciana és mosatros. Lo mateix s'aplica als pronoms dàbils nos i mos. Les formes de les Normes de Castelló ''nosaltres'' i ''vosaltres'', junt en ''nosaltros'' i ''vosaltros'', són variants arcaiques.

* Us de nosatros i vosatros com les formes estàndart generals, la presència dels quals se registra des de la llengua antiga.<br>Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: nosatres (o en segon persona vosatres) per a el context formal i lliterari; nosatros com forma estàndart i mosatros com forma coloquial. En la llengua oral nosatros està present en alguns dialectes, encara que la forma més utilisada en la Comunitat Valenciana és mosatros. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils nos i mos. Les formes de les Normes de Castelló ''nosaltres'' i ''vosaltres'', junt en ''nosaltros'' i ''vosaltros'', són variants arcaiques.

{| class="wikitable"

{| class="wikitable"

* Us exclusiu de la [[Conjugació verbal de la llengua valenciana|flexió verbal valenciana]] més tradicional, rebujant formes que convixqueren en el valencià antic i modernament extintes, com ''tenir'' (tindre), ''venir'' (vindre) o ''veure'' (vore) o els pretèrits imperfectes de subjuntiu en ''-às'', ''-és'', ''-ís''.

* Us exclusiu de la [[Conjugació verbal de la llengua valenciana|flexió verbal valenciana]] més tradicional, rebujant formes que convixqueren en el valencià antic i modernament extintes, com ''tenir'' (tindre), ''venir'' (vindre) o ''veure'' (vore) o els pretèrits imperfectes de subjuntiu en ''-às'', ''-és'', ''-ís''.

* Els verps valencians utilisen en diversses formes verbals de l'infinitiu, participi, present, pasat, subjuntiu e imperatiu la ''x'' (pronunciada /ʃ/) seguida de consonant, reflexant su pronunciación habitual, com en peixcar, creixcut, consumixc, naixquí, (que tu) ixques, vixca. Per la seua banda, la normativa de la AVL utilisa la ''s'' en conte de ''x'' com en ''pescar, consumisc o visca''. No obstant, la AVL reconeix la tradició de l'escritura de la x i admet la pronunciació de dita ''s'' com /ʃ/. La seua ortografia te problemes en les eixs (x) seguides de consonant.

* Els verps valencians utilisen en diversses formes verbals de l'infinitiu, participi, present, pasat, subjuntiu e imperatiu la ''x'' (pronunciada /ʃ/) seguida de consonant, reflexant la seua pronunciació habitual, com en peixcar, creixcut, consumixc, naixquí, (que tu) ixques, vixca. Per la seua banda, la normativa de la AVL utilisa la ''s'' en conte de ''x'' com en ''pescar, consumisc o visca''. No obstant, la AVL reconeix la tradició de l'escritura de la x i admet la pronunciació de dita ''s'' com /ʃ/. La seua ortografia te problemes en les eixs (x) seguides de consonant.

* Manteniment invariable de la raïl en la conjugació d'alguns verps com nàixer o créixer com: naixcut, naixqué o (que ell) creixca; en conte de la variació de la raïl eliminant la ''i'' (ademés del canvi la ''x'' per ''s'') com fan les Normes de Castelló: nascut, nasqué, (que ell) cresca.

* Manteniment invariable de la raïl en la conjugació d'alguns verps com nàixer o créixer com: naixcut, naixqué o (que ell) creixca; en conte de la variació de la raïl eliminant la ''i'' (ademés del canvi la ''x'' per ''s'') com fan les Normes de Castelló: nascut, nasqué, (que ell) cresca.

* Els [[verps incoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació com en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -eix,'' ''-is-,'' com en: ''produeixen, consumeix, construisquen''. Aixina mateix, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) consumix.

* Els [[verps incoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació com en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -eix,'' ''-is-,'' com en: ''produeixen, consumeix, construisquen''. Aixina mateix, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) consumix.

* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant la seua raïl: conseguir, lliberar, baixar; front a les deformacions de AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar''.

* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant la seua raïl: conseguir, lliberar, baixar, nomenar; front a les deformacions de AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar, anomenar''.

* Recomanació de les formas del pretèrit imperfecte sense y (ni ''i'') com en fea (fer), encara que en i grega també s'admet, com en feya .

* Recomanació de les formas del pretèrit imperfecte sense y (ni ''i'') com en fea (fer), encara que en i grega també s'admet, com en feya.

* Preferència de les formes vares, vàrem, vàreu, varen en el pretèrit perfecte perifràstic sobre els seus homòlecs vas, vam, vau, van.

* Preferència de les formes vares, vàrem, vàreu, varen en el pretèrit perfecte perifràstic sobre els seus homòlecs vas, vam, vau, van.

* Soles se gasten els adverbis genuïns valencians temporals relacionats en el dia: hui, despusahir, despusdemà; front a les formes que també accepta la AVL i que freqüentment se promocionen per ser les pròpies del català: ''avuí, abans d'ahir, demà passat''.

* Soles se gasten els adverbis genuïns valencians temporals relacionats en el dia: hui, despusahir, despusdemà; front a les formes que també accepta la AVL i que freqüentment se promocionen per ser les pròpies del català: ''avuí, abans d'ahir, demà passat''.

* Atres adverbis com els de lloc: avant (castellà ''adelante''), arrere (castellà ''atrás''), llunt; o els adverbis de cantitat: prou, casi, massa són les formes genuïnes valencianes. Per contra, la AVL també admet o preferix: ''endavant'' (castellà ''adelante''), ''enrere'' (castellà ''atrás''), ''lluny, bastant, quasi, gaire''.

* Atres adverbis com els de lloc: avant (''adelante''), arrere (''atrás''), llunt; o els adverbis de cantitat: prou, casi, massa són les formes genuïnes valencianes. Per contra, la AVL també admet o preferix: ''endavant'' (''adelante''), ''enrere'' (''atrás''), ''lluny, bastant, quasi, gaire''.

===Les preposicions i les conjuncions===

===Les preposicions i les conjuncions===

== Sobre els dialectes ==

== Sobre els dialectes ==

{{AP|Dialectes del valencià}}

{{AP|Dialectes del valencià}}

Les Normes d'El Puig - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del món [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] per mig de la falsetat de dir que són regles ortogràfiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan és precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general. En tot cas, les formes dialectals se repleguen en una entrada a banda en el diccionari i se redirigixen a les formes del valencià general. Estes formes són per a ussos en un context dialectal. Les Normes de la RACV no mantenen en el valencià general les senyes exclussives de l'apichat com són:

Les Normes d'El Puig - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del món [[Pancatalanisme|pancatalaniste]] per mig de la falsetat de dir que són regles ortogràfiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan és precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general. En tot cas, les formes dialectals se repleguen en una entrada a banda en el diccionari i se redirigixen a les formes del valencià general. Estes formes són vàlides per a ussos en un context dialectal. Les Normes de la RACV no mantenen en el valencià general les senyes exclussives de l'apichat com són:

*Transformació de la G i J en Ch: mege /meche/, plaja /placha/, orage /orache/.

*Transformació de la G i J en Ch: mege /meche/, plaja /placha/, orage /orache/.