41 115
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Ištar '''Ištar''' o '''Ishtar''' era en la mitologia babilònica, la Deu|de…»
[[File:Ishtar_vase_Louvre_AO17000-detail.jpg|thumb|250px|Representació d'Ištar]]
'''Ištar''' o '''Ishtar''' era en la [[mitologia babilònica]], la [[Deu|deesa]] de l'amor i la bellea, de la vida i de la fertilitat. Associada principalment en la sexualitat. Ištar tenia molts amants.
Inclús per als deus, l'amor d'Ištar era fatal. En la seua joventut la deesa havia amat a [[Tammuz]], deu de la collita i, d'acort en l'epopeya de [[Gilgamesh]], este amor va causar la mort de Tammuz.
S'associa en atres regions en deeses, com [[Inanna]] en Sumèria, [[Anahit]] en l'antiga Armènia, o [[Astarté]] en Canaán, *Fenicia i en les religions abrahámicas. Ištar, Inanna i estes deeses representen l'arquetip de la deesa mare.
En la [[mitologia sumèria]] era coneguda com Inanna (sent dos deeses distintes que representen lo mateix) i posteriorment en Babilònia, i en la seua zona d'influència cultural en tot [[Orient Mig]], rep els títuls honorífics de Reina del Cel i Senyora de la Terra.
Ishtar era filla de [[Sin]] (deu llunar) o d'[[Anu]]. En virtut de ser filla d'aquell, era la dama bèlica; com a descendent d'este, l'exponent de l'amor, la llicenciositat i l'intemperància, i la violència caprichosa fins a l'extrem.
Baix l'aspecte guerrer se li rendia cult en Agadé i en Sippar, en el nom de [[Anunit]]. També té un caràcter astral, ya que personifica a varis astres: [[Venus]], el [[Sol]], la [[Lluna]], i les [[Estrela|estreles]] reunides en constelacions.
Ishtar està associada al planeta Venus com a estrela del matí, i en les fronteres de Babilònia li la representa per mig d'una estrela de huit puntes. També, de peu, completament nueta, en les mans damunt de la pancha, o sostenint-se els sens, o portant un arc sobre un carro tirat per lleons.
== Referències ==
* A. Wohlstein, The Sky-God An-Anu, Nueva York-Jericho, 1976, 135
* C. Wilcke, RIA, 5, 74-87
* Charles Penglase (4 de octubre de 2003). Greek Myths and Mesopotamia: Parallels and Influence in the Homeric Hymns and Hesiod. Taylor & Francis. ISBN 978-0-203-44391-0
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
== Bibliografia ==
* Campbell, Joseph. The Masks of God: Occidental Mythology. New York: Penguin, 1976
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 40-41
* Lara Peinado, Federico (2005). «Hammurabi de Babilonia, príncipe piadoso». ISIMU. Revista sobre Oriente Próximo y Egipto en la antigüedad (Universidad Complutense de Madrid) VIII: 129. ISSN 1575-3492
* Millard, A.R., New Babylonian 'Genesis' Story, p. 8, The Tyndale Biblical Archaeology Lecture, 1966; Tyndale Bulletin 18, 3-18, 1967
== Enllaços externs ==
{{Comomscat|Ishtar}}
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
'''Ištar''' o '''Ishtar''' era en la [[mitologia babilònica]], la [[Deu|deesa]] de l'amor i la bellea, de la vida i de la fertilitat. Associada principalment en la sexualitat. Ištar tenia molts amants.
Inclús per als deus, l'amor d'Ištar era fatal. En la seua joventut la deesa havia amat a [[Tammuz]], deu de la collita i, d'acort en l'epopeya de [[Gilgamesh]], este amor va causar la mort de Tammuz.
S'associa en atres regions en deeses, com [[Inanna]] en Sumèria, [[Anahit]] en l'antiga Armènia, o [[Astarté]] en Canaán, *Fenicia i en les religions abrahámicas. Ištar, Inanna i estes deeses representen l'arquetip de la deesa mare.
En la [[mitologia sumèria]] era coneguda com Inanna (sent dos deeses distintes que representen lo mateix) i posteriorment en Babilònia, i en la seua zona d'influència cultural en tot [[Orient Mig]], rep els títuls honorífics de Reina del Cel i Senyora de la Terra.
Ishtar era filla de [[Sin]] (deu llunar) o d'[[Anu]]. En virtut de ser filla d'aquell, era la dama bèlica; com a descendent d'este, l'exponent de l'amor, la llicenciositat i l'intemperància, i la violència caprichosa fins a l'extrem.
Baix l'aspecte guerrer se li rendia cult en Agadé i en Sippar, en el nom de [[Anunit]]. També té un caràcter astral, ya que personifica a varis astres: [[Venus]], el [[Sol]], la [[Lluna]], i les [[Estrela|estreles]] reunides en constelacions.
Ishtar està associada al planeta Venus com a estrela del matí, i en les fronteres de Babilònia li la representa per mig d'una estrela de huit puntes. També, de peu, completament nueta, en les mans damunt de la pancha, o sostenint-se els sens, o portant un arc sobre un carro tirat per lleons.
== Referències ==
* A. Wohlstein, The Sky-God An-Anu, Nueva York-Jericho, 1976, 135
* C. Wilcke, RIA, 5, 74-87
* Charles Penglase (4 de octubre de 2003). Greek Myths and Mesopotamia: Parallels and Influence in the Homeric Hymns and Hesiod. Taylor & Francis. ISBN 978-0-203-44391-0
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
== Bibliografia ==
* Campbell, Joseph. The Masks of God: Occidental Mythology. New York: Penguin, 1976
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 40-41
* Lara Peinado, Federico (2005). «Hammurabi de Babilonia, príncipe piadoso». ISIMU. Revista sobre Oriente Próximo y Egipto en la antigüedad (Universidad Complutense de Madrid) VIII: 129. ISSN 1575-3492
* Millard, A.R., New Babylonian 'Genesis' Story, p. 8, The Tyndale Biblical Archaeology Lecture, 1966; Tyndale Bulletin 18, 3-18, 1967
== Enllaços externs ==
{{Comomscat|Ishtar}}
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]