3393 bytes afegits
, 19:15 25 març 2023
Els '''Utukku''' (acadi) o '''Udug''' (sumeri), eren esperits o [[dimonis]], de la [[mitologia acadia]], [[Mitologia assíria|assíria]] i [[Mitologia babilònica|babilònica]]. Els dimonis utukku no tenien una afiliació malévola d'orige, sino, com el restant dels dimonis del panteó acadio-babilònio, podien propiciar-se per a ser esperits protectors.
== Descripció ==
Les referències més antigues a estos esperits semblen estar en les inscripcions del temps de Gudea, conservades en l'estàtua B, III, 15 i el Cilindre B, II, 9., la primera d'elles sembla atribuir a aquell governant l'haver expulsat de Lagash als ú-dug-ga mentres que la segona parla del ú-dug, l'esperit protector, «que va davant d'ell».
El seu nom sembla indicar el seu atribut i s'ha traduït com a «fort» o «potent». No obstant, el terme utukku va devindre a convertir-se en el nom genèric de qualsevol dimoni, al punt que un dels majors texts acadis sobre encantaments rebia el nom d'Utukkū Lemnūel teu.
En els encantaments se citava als utukku com els dimonis que «subjecten a l'home pel muscle» o, simplement, «el que subjecta a l'home», també com «el que assessina a l'home en la planicie», per la seua banda, el Utukkū Lemnūel diu que este dimoni és de «apariència hostil» i «alt en estatura», igualment menciona que «dels seus talons goteja fel» i que «el seu pas és verí nociu». Quan es parla d'ells en conjunt d'ordinari se'ls cridava els «malvats utukku». En estos casos, es pot establir que es parla d'ells com un conjunt indefinit d'esperits.
En els encantaments i descripcions, els utukku d'ordinari són agrupats en atres tipos de dimonis: shedu, alu i ekimmu. En alguns texts i descripcions s'apleguen a confondre entre ells. En atres parts, apareixen citats com a part dels sèt dimonis que descendien d'[[An]] i [[Antu]].
== Referències ==
* Abusch, Tzvi; Van Der Toorn, Karel (1999). Mesopotamian Magic: Textual, Historical, and Interpretative Perspectives. Groningen, Países Bajos: Styx publications. ISBN 9789056930332
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989
* George A. Barton, Archaeology and The Bible
* Langdong, Stephen Herbert (1931). «II. The Sumero-Accadian pantheon». En Gray, Louis H., ed. The Mythology of all races. Vol. V - Semitic (en inglés). Archeological Institute of America. p. 138
== Bibliografia ==
* Cunningham, Graham (2007), Deliver Me from Evil: Mesopotamian Incantations, 2500-1500 BC, Studia Pohl: Series Maior 17, Rome, Italy: Etrice Pontificio Instituto Biblico, ISBN 978-88-7653-608-3
* Jastrow, Morris (1898). Religion of Babylonia and Assyria. Boston, Estados Unidos: Ginn & company
* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Kramer, Samuel Noah: La historia empieza en Súmer
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]