78 863
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − Era la moneda del [[Regne de Valéncia]]. "Reals de Valéncia" és com va ordenar Jaume I que es denominara. − A Valéncia s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplega ya en els Furs del regne des de 1239,<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.+ − Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es van realisar en "[[moneda jaquesa]]", la pròpia del [[regne d'Aragó]], si be també va circular en quantitats no significatives, [[moneda melgaresa]] i [[Moneda Tornesa|Tornesa]] (de França), del [[comtat de Barcelona]], del [[regne de Castella]], genoveses i mazmudinas musulmanes.+ − + + + Llínea 14:
Llínea 15: − + Llínea 33:
Llínea 34: − + + − − − [[Categoria:Història Valenciana]]
sense resum d'edició
[[Image:Real323.jpg|right|thumb|250px|Real valencià]]
[[Image:Real323.jpg|right|thumb|250px|Real valencià]]
Era la moneda del [[Regne de Valéncia]]. "Reals de Valéncia" és com va ordenar [[Jaume I]] que es denominara.
En Valéncia s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplegada ya en els Furs del Regne des de [[1239]],<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.
La moneda que originàriament es va regular en la "[[Costum]]" no va arribar a acunyar-se, pero deu anys després de la conquista, Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el regne de Valéncia, disponent que s'acunyara.
Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es van realisar en "[[moneda jaquesa]]", la pròpia del [[Regne d'Aragó]], si be també va circular en quantitats no significatives, [[moneda melgaresa]] i [[Moneda Tornesa|Tornesa]] (de França), del [[comtat de Barcelona]], del [[regne de Castella]], genoveses i mazmudinas musulmanes.
La moneda que originàriament es va regular en la "[[Costum]]" no va arribar a acunyar-se, pero deu anys després de la conquista, Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el Regne de Valéncia, disponent que s'acunyara.
Les primeres monedes tenien el disseny següent:
Les primeres monedes tenien el disseny següent:
{{cita|...establix que la llei siga de tres diners d'argent en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}}
{{cita|...establix que la llei siga de tres diners d'argent en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}}
La primera acunyació està datada en 1247.
La primera acunyació està datada en [[1247]].
La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material (or, plata o velló).
La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material (or, plata o velló).
* 1 marca d'argent ---- 28 sous (336 reals)<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 110</ref>
* 1 marca d'argent ---- 28 sous (336 reals)<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 110</ref>
En el mateix document en que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipos d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de 1241 un llímit anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.
En el mateix document en que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipos d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el [[25 de febrer]] de [[1241]] un llímit anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.
== Notes ==
== Notes ==
{{listaref}}
{{listaref}}
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Puerto Ferré, Teresa i Culla Hernandez, Joan Ignaci. Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana. 2007. Valéncia. Diputació de Valéncia. ISBN 84-7795-470-4
* Puerto Ferré, Teresa i Culla Hernandez, Joan Ignaci. Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana. 2007. Valéncia. Diputació de Valéncia. ISBN 84-7795-470-4
* Ubieto Arteta, Antonio. Orígens del Regne de Valéncia. 1981 (primera edició 1971). Saragossa. Facsímil. ISBN 84-7013-154-0
* Ubieto Arteta, Antonio. Orígens del Regne de Valéncia. 1981 (primera edició 1971). Saragossa. Facsímil. ISBN 84-7013-154-0
[[Categoria:Monedes valencianes]]
[[Categoria:Monedes valencianes]]