40 062
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Adapa''', el primer dels Sèt Sabis mesopotàmics, va ser una figura mítica en la mitologia mesopotàmica que, sense saber-ho, es va negar a rebre el d…»
'''Adapa''', el primer dels Sèt Sabis mesopotàmics, va ser una figura mítica en la [[mitologia mesopotàmica]] que, sense saber-ho, es va negar a rebre el dò de l'immortalitat. L'història, comunament coneguda com ''Adapa i el Vent del Sur'' està atestada per primera volta en el periodo casita (sigle XIV a. C.) en tablilles fragmentàries de Tell el-Amarna, aixina com en la biblioteca de Asurbanipal, en la Assíria del sigle VII a.C.
El mit mesopotàmic parla de sèt sabis [[Diluvi universal|antediluvians]] que varen ser enviats per [[Enki]], el sapient deu d'Eridu, per a dur les arts de la civilisació a la humanitat. El primer d'ells, Adapa (Adán), també conegut com Uan, va introduir la pràctica dels correctes ritos religiosos com a sacerdot del temple d'[[Apsú]] en Eridu.
Els sabis es descriuen en la lliteratura mesopotàmica com a peixos-parellā, provablement la carpa, les espines de la qual s'han trobat associades en la primera capella d'Eridu. Adapa com a peixcador va ser retratat despuix iconográficament com un home peix.
== Legenda ==
Adapa era un home mortal, un sabi o sacerdot en el temple d'[[Ea]] (Enki per als sumeris), el deu del coneiximent i del saber de la ciutat d'Eridu, que va dur les arts de la civilisació a eixa ciutat. El deu li va concedir gran saber, pero no l'immortalitat. Un dia, mentres peixcava en la mar, es va alçar un fort vent i va bolcar la seua embarcació. Adapa, enujat, va trencar les ales de [[Ninlil]] el Vent del Sur, que havia bolcat la seua barca de peixca, impedint que bufara per sèt dies. Per tal acció, va ser cridat a la presència d'[[Anu]], el pare dels deus. Ea, el seu deu patró, li va advertir que tenia que disculpar-se humilment per les seues accions, pero no prendre cap beguda ni menjar mentres estiguera en els cels o eixe menjar li provocaria la mort. Anu, impressionat per la sinceritat d'Adapa, en lloc d'oferir-li el menjar de la mort, li va oferir el menjar de l'immortalitat, pero Adapa, fent cas del consell d'Ea, la va rebujar i aixina va perdre l'oportunitat d'haver alcançat l'immortalitat.
== Referències ==
* Archibald H. Sayce, The Hibbert Lectures, 1887. Lectures on the Origin and Growth of Religion as illustrated by the Religion of the Ancient Babylonians, Wiliams & Norgate, London, 1897
* Black, Jeremy A.; Green, Anthony (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 162. ISBN 0714117056
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* E. Dhorme, Les religions de Babylone et d'Assyrie, París, 1949
* Mark, Joshua (2011), "The Myth of Adapa", Ancient History Encyclopedia
* Palmer, Abram Smythe "Babylonian influencia on The Biblia and popular creencia: "Tĕhôm and Tiâmat", "hades and satán": a comparativo Study of Genesis I. 2 (London, 1897)
== Bibliografia ==
* Cotterell, Arthur, ed. (1997), «Adapa», Oxford Dictionary of World Mythology, Oxford: Oxford University Press, ISBN 0-19-217747-8
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgemesh, and Others
* Donald A. Mackenzie, Myths of Babylonia and Assyria
* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Miller, Douglas & R Mark Shipp 1993: An Akkadian Handbook (ISBN 0-931464-86-2)
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
* Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989
* Verbrugghe Gerald & John Wickersham 2000: Berossos & Manetho Introduced & Translated; Native Traditions in Mesopotamia & Egypt (ISBN 0-472-08687-1)
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]
El mit mesopotàmic parla de sèt sabis [[Diluvi universal|antediluvians]] que varen ser enviats per [[Enki]], el sapient deu d'Eridu, per a dur les arts de la civilisació a la humanitat. El primer d'ells, Adapa (Adán), també conegut com Uan, va introduir la pràctica dels correctes ritos religiosos com a sacerdot del temple d'[[Apsú]] en Eridu.
Els sabis es descriuen en la lliteratura mesopotàmica com a peixos-parellā, provablement la carpa, les espines de la qual s'han trobat associades en la primera capella d'Eridu. Adapa com a peixcador va ser retratat despuix iconográficament com un home peix.
== Legenda ==
Adapa era un home mortal, un sabi o sacerdot en el temple d'[[Ea]] (Enki per als sumeris), el deu del coneiximent i del saber de la ciutat d'Eridu, que va dur les arts de la civilisació a eixa ciutat. El deu li va concedir gran saber, pero no l'immortalitat. Un dia, mentres peixcava en la mar, es va alçar un fort vent i va bolcar la seua embarcació. Adapa, enujat, va trencar les ales de [[Ninlil]] el Vent del Sur, que havia bolcat la seua barca de peixca, impedint que bufara per sèt dies. Per tal acció, va ser cridat a la presència d'[[Anu]], el pare dels deus. Ea, el seu deu patró, li va advertir que tenia que disculpar-se humilment per les seues accions, pero no prendre cap beguda ni menjar mentres estiguera en els cels o eixe menjar li provocaria la mort. Anu, impressionat per la sinceritat d'Adapa, en lloc d'oferir-li el menjar de la mort, li va oferir el menjar de l'immortalitat, pero Adapa, fent cas del consell d'Ea, la va rebujar i aixina va perdre l'oportunitat d'haver alcançat l'immortalitat.
== Referències ==
* Archibald H. Sayce, The Hibbert Lectures, 1887. Lectures on the Origin and Growth of Religion as illustrated by the Religion of the Ancient Babylonians, Wiliams & Norgate, London, 1897
* Black, Jeremy A.; Green, Anthony (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 162. ISBN 0714117056
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* E. Dhorme, Les religions de Babylone et d'Assyrie, París, 1949
* Mark, Joshua (2011), "The Myth of Adapa", Ancient History Encyclopedia
* Palmer, Abram Smythe "Babylonian influencia on The Biblia and popular creencia: "Tĕhôm and Tiâmat", "hades and satán": a comparativo Study of Genesis I. 2 (London, 1897)
== Bibliografia ==
* Cotterell, Arthur, ed. (1997), «Adapa», Oxford Dictionary of World Mythology, Oxford: Oxford University Press, ISBN 0-19-217747-8
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgemesh, and Others
* Donald A. Mackenzie, Myths of Babylonia and Assyria
* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Miller, Douglas & R Mark Shipp 1993: An Akkadian Handbook (ISBN 0-931464-86-2)
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
* Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989
* Verbrugghe Gerald & John Wickersham 2000: Berossos & Manetho Introduced & Translated; Native Traditions in Mesopotamia & Egypt (ISBN 0-472-08687-1)
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]