Canvis

|superfície = 2,1 km²

|superfície = 2,1 km²

|altitut = 29 msnm

|altitut = 29 msnm

|població = 44.320 hab. (2021)

|població = 44.282 hab. (2022)

|densitat = 20.608,57 hab./km²

|densitat = 21.086,66 hab./km²

|gentilici = Mislater/a

|gentilici = Mislater/a

|llengua = [[Valencià]]

|llengua = [[Valencià]]

En el [[sigle XV]] fon construïda la creu coberta, que fea la funció d'aduana per a la ciutat de Valéncia. Al voltant de la creu començaren a establir-se obrers i en el [[sigle XVII]] n'hi havien construïdes deu cases en lo que hui se coneix com ''El Cerdanet''.  

En el [[sigle XV]] fon construïda la creu coberta, que fea la funció d'aduana per a la ciutat de Valéncia. Al voltant de la creu començaren a establir-se obrers i en el [[sigle XVII]] n'hi havien construïdes deu cases en lo que hui se coneix com ''El Cerdanet''.  

L'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]] deixà el poble despoblat, per lo que el [[conte d'Aranda]] va estendre carta pobla en [[1611]]. En [[1748]] el conte d'Aranda vengué el senyoriu a Mateo Cebrián, qui fundà un víncul que passà per varis hereus, vinent a parar, per quebrar-se la llínea directa, al [[Musoles|baró de Camp Olivar]] en el [[sigle XIX]]. Cap resaltar al Barri de la Moreria, un caserio habitat per moriscs que estava junt a Mislata, pero autònom d'esta pues tenia ''batllia'' (alcaldia) pròpia, posseint inclús un castell feudal. A mitat del [[sigle XVIII]] s'incorporà a Mislata.

L'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]] deixà el poble despoblat, per lo que el [[conte d'Aranda]] va estendre carta pobla en [[1611]]. En [[1748]] el conte d'Aranda vengué el senyoriu a Mateo Cebrián, qui fundà un víncul que passà per varis hereus, vinent a parar, per quebrar-se la llínea directa, al [[Musoles|baró de Camp Olivar]] en el [[sigle XIX]]. Cap resaltar al Barri de la Moreria, un caserio habitat per moriscs que estava junt a Mislata, pero autònom d'esta pues tenia ''batllia'' (alcaldia) pròpia, posseint inclús un castell feudal. A mitat del [[sigle XVIII]] s'incorporà a Mislata.

En la matinà del [[28 de juny]] de [[1808]] el mariscal francés [[Moncey]] en base en Mislata, penetrà pel carrer de Quart per atacar Valéncia, següent rebujat pels defensors valencians apostats en les [[Torres de Quart]]. Moncey optà per la retirada. En [[decembre]] de [[1811]], el mariscal [[Louis Gabriel Suchet]] desplegà les seues tropes per a l'assalt a Valéncia, tenint lloc del 25 al 26 de [[decembre]] una batalla entre las tropes de Palombini (italianes al servici de l'imperi napoleònic) i les del general [[José Pascual de Zayas i Chacón]], defensor d'esta part de Valéncia, en el terme de Mislata, abandonat pels seus pobladors durant estes dates. La victòria fon per al general Zayas, encara que no serví de molt pues el [[10 de giner]] de [[1812]] va capitular Valéncia davant Suchet.

En la matinà del [[28 de juny]] de [[1808]] el mariscal francés [[Moncey]] en base en Mislata, penetrà pel carrer de Quart per atacar Valéncia, següent rebujat pels defensors valencians apostats en les [[Torres de Quart]]. Moncey optà per la retirada. En [[decembre]] de [[1811]], el mariscal [[Louis Gabriel Suchet]] desplegà les seues tropes per a l'assalt a Valéncia, tenint lloc del 25 al 26 de [[decembre]] una batalla entre las tropes de Palombini (italianes al servici de l'imperi napoleònic) i les del general [[José Pascual de Zayas i Chacón]], defensor d'esta part de Valéncia, en el terme de Mislata, abandonat pels seus pobladors durant estes dates. La victòria fon per al general Zayas, encara que no serví de molt pues el [[10 de giner]] de [[1812]] va capitular Valéncia davant Suchet.

En els últims anys, llunt de paréixer-se a aquella vila de l'[[horta valenciana]] que fon en un passat no molt lluntà, Mislata ha anat evolucionant fins al punt de convertir-se en un dels municipis en més densitat de població d'[[Europa]]. Quan s'eixecute el vigent [[Pla General d'Ordenació Urbana]], Mislata tindrà urbanisat tot el terme municipal, encara que les perspectives actuals són que açò encara tardarà uns anys. El excés d'urbanisació ha transformat a Mislata en una ciutat poc habitable, a on els veïns sofrixen l'impossibilitat d'estacionar correctament un vehícul, no ya el propi, sino el de qualsevol amic que acodixca a visitar.  

En els últims anys, llunt de paréixer-se a aquella vila de l'[[horta valenciana]] que fon en un passat no molt lluntà, Mislata ha anat evolucionant fins al punt de convertir-se en un dels municipis en més densitat de població d'[[Europa]]. Quan s'eixecute el vigent [[Pla General d'Ordenació Urbana]], Mislata tindrà urbanisat tot el terme municipal, encara que les perspectives actuals són que açò encara tardarà uns anys. El excés d'urbanisació ha transformat a Mislata en una ciutat poc habitable, a on els veïns sofrixen l'impossibilitat d'estacionar correctament un vehícul, no ya el propi, sino el de qualsevol amic que acodixca a visitar.  

Conta en 44.320 habitants segons el cens del [[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] de l'any [[2021]]. En 20.608 habitants per quilómetro quadrat la densitat de població de Mislata desborda la del restant de les poblacions espanyoles i pot semblar-se sense ruborisar-se a la de [[Paris]] (24.783), aumentant sense problemes la que [[Shangai]] o [[Tòkio]] han alcançat. Ni que dir té que és netament superior a la de les tres capitals de la [[Comunitat Valenciana]], Valéncia apenes aplega als 5.980 habitants, segons les senyes publicades per [[Caixa Madrit]].

Conta en 44.282 habitants segons el cens del [[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] de l'any [[2022]]. En 21.086 habitants per quilómetro quadrat la densitat de població de Mislata desborda la del restant de les poblacions espanyoles i pot semblar-se sense ruborisar-se a la de [[Paris]] (24.783), aumentant sense problemes la que [[Shangai]] o [[Tòkio]] han alcançat. Ni que dir té que és netament superior a la de les tres capitals de la [[Comunitat Valenciana]], Valéncia apenes aplega als 5.980 habitants, segons les senyes publicades per [[Caixa Madrit]].

{| align="center" {{tablabonita}}

{| align="center" {{tablabonita}}

| Població||align=center| 1.116||align=center| 1.296||align=center| 1.411 || align=center| 1.729 || align=center| 2.580 || align=center| 4.962 || align=center| 6.638 || align=center| 6.970 || align=center| 10.931 || align=center| 20.020 || align=center| 33.384

| Població||align=center| 1.116||align=center| 1.296||align=center| 1.411 || align=center| 1.729 || align=center| 2.580 || align=center| 4.962 || align=center| 6.638 || align=center| 6.970 || align=center| 10.931 || align=center| 20.020 || align=center| 33.384

|-

|-

! !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] || [[2008]] || [[2018]]

! !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] || [[2008]] || [[2018]] || [[2022]]

|-

|-

| Població||align=center|38.740 || align=center| 40.616 || align=center| 43.363 || align=center| 43.336 || align=cengter| 43.740 || align=cengter| 43.278

| Població||align=center|38.740 || align=center| 40.616 || align=center| 43.363 || align=center| 43.336 || align=cengter| 43.740 || align=cengter| 43.278 || align=cengter| 44.282

|}

|}

}}

}}

== Referències ==

== Referències ==

<references/>

<references/>

{{Traduït de|es|Mislata}}

* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Mislata INE. Població de Mislata]

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==