| L''''apòstrof''' és un signe ortogràfic que s'utilisa davant o darrere d'una paraula. S'apostrofen els pronoms dèbils davant o darrere d'un [[verp]], els [[Artícul|artículs]] definits i la [[preposició]] de quan la següent paraula comence (en els pronoms també quan acabe) per vocal o hac. | | L''''apòstrof''' és un signe ortogràfic que s'utilisa davant o darrere d'una paraula. S'apostrofen els pronoms dèbils davant o darrere d'un [[verp]], els [[Artícul|artículs]] definits i la [[preposició]] de quan la següent paraula comence (en els pronoms també quan acabe) per vocal o hac. |
− | Els artículs definits el/lo, la, i la preposició de, s'apostrofen sempre davant d'una paraula que comença per vocal o hac muda. Per eixemple: d’albargina, l’home, l’universitat. Les excepcions són les paraules que comencen per una semiconsonant: el huit, de hui; i el nom de les lletres: la em. La principal diferència respecte a la AVL és que esta incorpora l'excepció de no apostrofar l'artícul la davant d'una paraula femenina que comence per i, u àtona; lo qual les [[Normes d'El Puig]] consideren un afegit artificiós i també apostrofen en este cas: l'indústria, l'humanitat | + | Els artículs definits el/lo, la, i la preposició de, s'apostrofen sempre davant d'una paraula que comença per vocal o hac muda. Per eixemple: d’albargina, l’home, l’universitat. Les excepcions són les paraules que comencen per una semiconsonant: el huit, de hui; i el nom de les lletres: la em. Les [[Normes d'El Puig]] consideren un afegit artificiós no apostrofar l'artícul la davant d'una paraula femenina que comence per i, u àtona; i també apostrofen en este cas: l'indústria, l'humanitat |