3843
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 424:
Llínea 424: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Doctrina gramatical asociada a les Normes d'El Puig
* Preferència de les formes vares, vàrem, vàreu, varen en el pretèrit perfecte perifràstic sobre els seus homòlecs vas, vam, vau, van.
* Preferència de les formes vares, vàrem, vàreu, varen en el pretèrit perfecte perifràstic sobre els seus homòlecs vas, vam, vau, van.
===L'adverbi===
Els [[Adverbi|adverbis]] són una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'adverbi i la negació. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/20_l_adverbi_i_la_negacio.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> Entre les singularitats valencianes del estàndart de la RACV se troben:
* Us de aixina com la forma estàndart valenciana en conte de ''així''.
* Existix divergència en els adverbis temporales: ans (castellà ''antes''), despuix, pronte, tart, mentres, en això (castellà ''entonces'') etc. No obstant, les dos acadèmies admitixen adés (castellà antes), en acabant (''después'') i llavors (''entonces''). Les paraules de la AVL abans, després, prompte, tard, mentre, aleshores no s'admitixen o no es recomanen.
* Soles se gasten els adverbis genuïns valencians temporals relacionats en el dia: hui, despusahir, despusdemà; front a les formes que també accepta la AVL i que frequentment se promocionen per ser les pròpies del català: ''avuí, abans d'ahir, demà passat''.
* Atres adverbis com els de lloc: avant (castellà ''adelante''), arrere (castellà ''atrás''), llunt; o els adverbis de cantitat: prou, casi, massa són les formes genuïnes valencianes. Per contra, la AVL també admet o preferix: endavant (castellà ''adelante''), enrere (castellà ''atrás''), lluny, bastant, quasi, gaire.
===Les preposicions i les conjuncions===
Les [[prepocició|preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i son invariables.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref><ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 enero 2022}}</ref> Entre les característiques particulars de les Normes del Puig estan:
* Utilisació de la preposició en (en castellà ''con, en'') fusionant en ella els diverssos ussos en valor de situació, companyia, adició, temporal corresponents en [[idioma espanyol|espanyol]] a les preposicions ''con'' i ''en'', reflexant la pronunciació valenciana i el seu us tradicional: ve en son pare, està en l'andana. No s'admet la paraula ''amb'', que és un catalanisme modern, careix de tota tradició clàssica i és completament aliena en valencià.
* La preposició a se tendix a transformar en ad davant d'un pronom o determinant que comença per vocal en tots els registres: ad ell, ad això.
* La preposició per a se gasta també seguida d'un verp: per a ofrenar, per a guanyar has de conseguir dotze punts. La AVL tendix a utilisar soles per en estos cassos.
* Soles s'admet la forma valenciana de les conjuncions com pero, puix, encara que; front a les formes de la AVL ''però, dons, malgrat'' que són catalanismes aliens en valencià.
== Sobre els dialectes ==
== Sobre els dialectes ==