3843
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 140:
Llínea 140: +
→Doctrina gramatical asociada a les Normes d'El Puig
== Doctrina gramatical asociada a les Normes d'El Puig ==
== Doctrina gramatical asociada a les Normes d'El Puig ==
[[Image:Diccion.jpg|thumb|200px|[[Diccionari General de la Llengua Valenciana]]]]
{{AP|Gramàtica del valencià}}
{{AP|Gramàtica del valencià}}
L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, com ''mullar'' (per banyar), ''defensar'' (per defendre), ''cargol'' (per caragol), ''rellotge'' (per rellonge), o difosses gracies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: fardeta front a ''esquirol'' (caletllà ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres cassos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.
L'ortografia de les Normes d'El Puig ha generat de forma paralela una doctrina morfològica, gramatical i lèxica que priorisa per complet les formes tradicionals valencianes, especialment les del valencià del sigle XIX. En ella, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] rebuja formes extranyes a la tradició llingüística valenciana, pero popularisades recentment per l'ensenyança i els mijos de comunicació, com ''mullar'' (per banyar), ''defensar'' (per defendre), ''cargol'' (per caragol), ''rellotge'' (per rellonge), o difosses gracies a la pèrdua de la corresponent paraula valenciana per castellanisació: fardeta front a ''esquirol'' (caletllà ''ardilla''), galfí front a ''dofí'' (castellà ''delfín''), folga front a ''vaga'' (castellà ''huelga''), primavera d'hivern front a ''tardor'' (castellà ''otoño''), etc. En atres cassos, se propugna l'us exclusiu de les paraules valencianes com: servici, defendre, huit, dèsset, díhuit, hui, etc. que ya existien en l'época clàssica, rebujant atres formes paraleles que caigueren en desús, i que s'han mantés i evolucionat en l'[[idioma català]]. També, s'utilisen exclusivament els plurals tradicionals: hòmens, jóvens, màrgens, ràvens, boscs, gusts, texts, etc.