Canvis

[[File:Tezcatlipoca_3.jpg|thumb|250px|Representació de Tezcatlipoca negre en el [[Còdex Borgia]]]]

[[File:Mictlancihuatl_3.jpg|thumb|250px|Representació de Mictlancihuatl en el [[Còdex Borgia]]]]

Els [[Tezcatlipocas]] en la [[mitologia asteca]] són els [[Deu|deus]] hacedors de l'univers vertical i horisontal de la cosmogonia nàhuatl,​ sent els fills únics de la parella primigènia [[Ometecuhtli]] i [[Omecíhuatl]],​ dels quals varen rebre l'habilitat de creació. Estos deus són els únics que poden crear atres sers vius sense procrear-los. Les quatre parelles de deus que varen crear varen ser [[Tláloc]] & [[Chalchiuhtlicue]] ([[aigua]]), [[Tlaltecuhtli]] & [[Tlalcíhuatl]] ([[terra]]),​ [[Mictlantecuhtli]] & [[Mictecacíhuatl]] (mort) i [[Xiuhtecuhtli]] & [[Chantico]] ([[fòc]]).​

'''Mictecacíhuatl''' (del [[nàhuatl]]: Miktekasiwatl ‘senyora de les persones mortes’‘mikki, mort; tekatl, persona de, morador de, habitant de; siwatl, senyora, dòna’), a voltes coneguda com '''Chalmecacíhuatl''' (del nàhuatl: Chalmekasiwatl ‘senyora de l'extracció del mecate’, és dir, ‘senyora del tall de la cordonera umbilical’‘chalia, estrenar, tallar; mekatl, mecate, cordonera, corda, cordonera umbilical; siwatl, senyora, dòna’), en la [[mitologia asteca]] és la reina de [[Mictlan]], el nové i últim nivell de l'inframon.

 

El propòsit de Mictecacíhuatl és vigilar els ossos dels morts. Presidia els festivals mexicas fets en honor dels morts i se li coneixia com la Senyora de la Mort, ya que es creu que va morir en nàixer. A voltes li la representa treballant en conjunt en el seu espós, [[Mictlantecuhtli]], i a voltes en conflicte en ell.

 

En la conquista espanyola, Mictecacíhuatl va passar a identificar-se en la mort degut a que les comunitats indígenes seguien adorant als seus propis deus creant una espècie de sincretisme en la mentalitat europea de la mort i la seua apariència saturnal en la dalla. Hi ha gran polèmica i diferència d'opinions, pero lo més provable és que este cult prehispànic de la senyora de la mort haja pogut adaptar-se i evolucionar fins als nostres dies.

 

En Oaxaca, algunes llegendes reprenen la seua figura donant-li el nom de Matlacihua (del nàhuatl: Matlasiwatl ‘la que enredra’ o ‘la caçadora’‘matlatl, ret, trampa; siwatl, senyora, dòna’), que pren la forma d'una bella dòna vestida de [[blanc]]. Es diu que castiga als hòmens femelluts i borrachos que caminen a altes hores de la nit, seduint-los i guiant-los a cap a on hi ha [[fanc]] i espines, fent que es llastimen per a despuix, eventualment, dur-los al suïcidi cap a un barranc, caent a on creix un cactus en espines; alguns moren, uns atres sobreviuen i no recorden res de lo succeït.​​

== Referències ==

== Referències ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{Commonscat|Tezcatlipoca}}

{{Commonscat|Figures in Codex Borgia}}

[[Categoria:Mitologia]]

[[Categoria:Mitologia]]

[[Categoria:Mitologia asteca]]

[[Categoria:Mitologia asteca]]